Si els espais arquitectònics no són mai neutres, quan es tracta de crear entorns educatius que afavoreixin l’aprenentatge, això es fa encara més evident. Quin rol hi té un element singular com és el mobiliari a les aules? Quin propòsit persegueix el programa de renovació de mobles i altres elements? Amb quins criteris es fa?
Pedagogies actives, racons, ambients, aprenentatges més rellevants i significatius… Sense cap mena de dubte, una de les qüestions que més han centrat el debat educatiu els últims anys ha estat la transformació educativa i la millora pedagògica. Molts centres ja fa una dècada van començar un camí de revisió de les metodologies i pedagogies seguint uns nous plantejaments que necessiten, també, nous recursos, eines i una gestió de l’espai i l’entorn educatiu diferents.
D’acord amb aquesta mirada de transformació educativa, el Consorci d’Educació de Barcelona va iniciar ara fa dos cursos un programa per actualitzar i millorar els equipaments i materials de les aules d’ensenyament infantil i de primària. El programa va començar a totes les aules d’I3 dels centres educatius públics de Barcelona i, any rere any, avança a un nou curs. Aquest 2022-2023 ha arribat a I5, i aquest final de curs es prepara, també, per fer el salt a la secundària, de manera que els infants també hi puguin trobar uns espais de qualitat però amb unes altres propostes adequades a les necessitats i particularitats de la nova etapa. Això vol dir, amb unes aules igualment amables però amb una mirada més comunitària centrada, per exemple, en afavorir noves dinàmiques com ara el treball grupal i per projectes.
El mobiliari de l’aula, un còmplice per a la transformació educativa
La renovació del mobiliari és, de fet, una de les 8 palanques estratègiques d’Educació 2030, el full de ruta del Consorci d’Educació de Barcelona per impulsar la transformació educativa al conjunt de la xarxa educativa pública i promoure, així, una educació que prepari les generacions d’infants i joves per aprendre a aprendre i per aprendre a transformar.
Amb aquesta vocació sistèmica, la renovació del mobiliari és un dels programes estrella de la Direcció d’Equipaments del Consorci, que aposta per una escola com un lloc acollidor, estèticament cuidat i, sobretot, en sintonia amb les necessitats i els reptes dels nous projectes educatius. Aquest programa se suma, a més, a d’altres iniciatives amb els mateixos objectius com ara la transformació d’espais interiors, la d’espais exteriors o la de revestiments i pintures, entre d’altres. Aquestes iniciatives es basen, explica Laura Melchor, cap de la Unitat de Serveis Generals i Manteniment del Consorci, en el fet que “diverses investigacions i experiències han demostrat que els entorns amables i estèticament bonics afavoreixen l’aprenentatge i la predisposició de l’alumnat de les diverses edats”.
Aquest programa, igual que la resta dels projectes en què treballa aquesta direcció, s’encamina a desplegar una arquitectura amb propòsit educatiu, i forma part de les diverses línies de treball que preveu el llibre blanc dels equipaments educatius de Barcelona en què treballa la direcció. Aquesta guia vol compartir les línies de treball i els aprenentatges d’aquests últims anys per concebre els equipaments no com a mers receptacles, sinó també com a part activa del procés educatiu, des de la mirada dels espais interiors i el mobiliari, fins a la mirada dels espais exteriors i els patis, els revestiments i les pintures, la imatge externa o l’eficiència energètica i altres elements tècnics i estructurals determinants per al confort i el benestar a les aules.
Renovant l’infantil (I3, I4 i I5)
Aquest programa fa tres anys que és en marxa, durant els quals s’ha actuat en un total de 730 aules d’arreu de la ciutat, al ritme d’aproximadament unes 240 cada any. Això ha permès, per exemple, aportar a les escoles 2.076 taules, 7.703 cadires i 1.398 jocs d’aula nous, entre d’altres materials.
Aquests elements busquen no només donar un aspecte renovat als espais sinó, també, repensar la manera com s’ensenya a les aules, “provocar” els infants i empènyer-los en la línia de treball de cada centre, i “generar un clima acollidor, introduint vegetació i materials més nobles a les aules”.
L’objectiu de tot plegat, resumeix Melchor, és oferir eines als centres per afrontar una renovació tant pel que fa als materials com pel que fa a les metodologies de treball. Un dels centres participants en el projecte i que exemplifica aquesta dinàmica és l’Escola Baró de Viver, al barri de Sant Andreu. Així ho explica la seva directora Montserrat Coma, en relacionar els canvis fets al centre en un i altre sentit: “Quan fa dos cursos vam entomar la renovació del mobiliari, ens vam donar l’oportunitat d’aturar-nos i pensar quina escola volíem”. En aquest sentit, Coma afegeix, “no hi ha dubte que el mobiliari condiciona molt la pràctica pedagògica a l’aula i cal preparar-se i adaptar-se”. Un esforç que ha de fer el professorat, però, que Coma reconeix que es veu recompensat en la gestió del dia a dia amb “un ambient més tranquil i uns infants més endreçats”.
Tres factors clau: un catàleg comú, millores personalitzades i formació
Com funciona el procés de renovació? Cada comunitat educativa que hi participa disposa d’una partida pressupostària per administrar segons les necessitats de la seva proposta educativa. Ara bé, per garantir uns estàndards de qualitat i donar uniformitat al programa als diversos centres on s’aplica, la gamma de productes entre els quals poden escollir ve delimitada per un catàleg comú elaborat prèviament pels equips tècnics del Consorci. Aquest catàleg de recursos inclou elements, models i tonalitats de color triats d’acord amb criteris pedagògics per estimular l’alumnat en les seves diferents fases de desenvolupament. I, en el cas de l’educació infantil, per exemple, hi ha un ventall ampli de recursos per poder crear aules amb ambients clarament diferenciats: espai de joc, espai de lectura, espai d’investigació i experimentació, espai de pintura, etc.
D’altra banda, per tal d’aconseguir el millor resultat possible, una de les claus del procés de treball és que cada centre pugui personalitzar al màxim els materials que rebrà i alinear-los amb la seva manera de treballar. Per treure el millor partit de cada nou element de mobiliari, els centres tenen l’última paraula sobre què volen i quin ús hi voldran donar en les dinàmiques de treball a l’aula. Per això, la tria de cada element de mobiliari nou recau, precisament, en els docents i les direccions de cada escola.
La implicació del claustre en el procés des del primer moment és vital per despertar complicitats, com apunta la directora de l’Escola Baró de Viver, i perquè el procés de renovació arribi a bon port. Així, Montserrat Comarecorda: “El fet de comptar amb un grup impulsor de mestres que ho visqués en positiu va facilitar-nos molt la feina”. I afegeix: “De mica en mica, la resta de claustre es va anar engrescant”, fins a fer seu el projecte.
Ara bé, com ens explica Laura Melchor, mentre que en alguns casos s’ha buscat “proveir les aules d’un catàleg de mobiliari a l’altura dels processos de renovació pedagògica que ja estaven treballant”, en d’altres casos la renovació del material ha estat l’impuls i l’estímul per a encarar la transformació i revisió dels seus projectes educatius. Per això ha estat necessari, també, oferir una formació en format de sessions en línia als equips docents que han rebut aquest nou mobiliari per orientar-los sobre com treure’n el màxim rendiment i com utilitzar-lo i disposar-lo adequadament a l’aula.