Categories
En profunditat

Per què és el moment de la postobligatòria?

O com estem garantint la continuïtat formativa després de l’ESO i la plena capacitació professional

Creació de centres especialitzats, ampliació de l’oferta formativa i noves modalitats de batxillerats i cicles formatius, hibridació d’ensenyaments, impuls de l’orientació i acompanyament durant la secundària i la postobligatòria i, durant aquesta última preinscripció i matriculació, canvis en la normativa d’accés als ensenyaments postobligatoris. Aquests últims anys, l’àmbit de la postobligatòria ha posat en marxa diferents iniciatives encaminades a un objectiu estratègic: garantir la continuïtat formativa dels i les joves després de l’ESO perquè accedeixin a les oportunitats que els preparin per a la vida adulta. Quines són aquestes mesures? Quins resultats estan aflorant? O quin és l’abast real de l’alerta sobre la manca de places a la formació professional?

En dades d’aquest setembre passat corresponents a l’últim procés de preinscripció als ensenyaments de cicles formatius de grau mitjà, el 97,8% de l’alumnat de continuïtat —és a dir, alumnat de 4t d’ESO i PFI menor de 18 anys— va obtenir una plaça en alguna de les opcions demanades durant la primera fase d’assignació, una xifra que destaca comparada amb el 71,5% del curs passat. D’entre els que van obtenir plaça, el 88,8% ho van fer en l’opció que van triar en primer lloc.

Aquestes dades han estat possibles gràcies als canvis recents introduïts en la normativa d’accés als cicles formatius de grau mitjà. Concretament, en el període de preinscripció inicial específic que s’ha obert per a l’alumnat que acaba l’ESO amb l’objectiu de prioritzar-ne l’accés i garantir-los que poden seguir la seva formació en les opcions que prefereixin.

De fet, “assegurar que estudiïn allò que volen ha estat la premissa que ha guiat aquest canvi de normativa” per evitar que els nois i noies de 16 a 18 anys deixin de formar-se i abandonin el sistema educatiu, explica Alba Castejón, de la Direcció d’Ensenyaments Postobligatoris dels serveis centrals del Consorci d’Educació.

Aquest ha estat un canvi de criteri molt notable per adjudicar les 8.481 places de cicle formatiu de grau mitjà disponibles a la ciutat i donar prioritat a l’alumnat que prové del darrer curs d’ESO en centres de secundària. Així es vol evitar que alguns joves s’acabin matriculant en opcions que no eren les seves prioritàries i, per tant, “entrin en un risc més alt d’abandonar els seus estudis”. De cara al curs vinent, el Departament ha anunciat que està previst que aquesta mesura s’apliqui també als que han acabat l’ESO en centres per a persones adultes.

Aquesta lectura, però, no pot deixar de banda que no tots els i les estudiants amb plaça assignada en primer terme van formalitzar la seva matrícula. Així, 1.744 de les 5.405 persones —és a dir, un 24%, que van aconseguir una plaça en la primera fase— no van acabar-la ocupant per diversos motius, mentre que només el 30% dels qui s’havien quedat fora van participar a la segona fase d’assignació.

Com mostra el gràfic, aquesta diferència entre la demanda inicial i la formalització de la matrícula s’explica per diverses raons: una part significativa d’aquest alumnat no s’acaba matriculant perquè o bé no ha superat l’ESO o el PFI, o bé ha acabat optant per una opció de batxillerat, cosa que provoca, per tant, una demanda inicial de places de formació professional sobredimensionada.

La clau: l’estudi de cohorts

Aquest és un dels passos que s’han pres aquests últims anys arran de l’anàlisi de les dades de cohort recollides pels serveis centrals del Consorci d’Educació des del curs 2017-2018, quan l’alumnat que va néixer el 2001 encarava el seu últim any d’ESO. La lectura i tractament d’aquestes dades ha permès millorar l’oferta i l’acompanyament educatiu als i les joves de la ciutat.

Com explica Gemma Verdés, directora de la Direcció d’Ensenyaments Postobligatoris, posar perfil i context a l’alumnat que deixa la seva formació (preferentment noi, de major edat o repetidor, d’incorporació tardana al sistema educatiu o amb un entorn vulnerable) ha estat clau per “entendre els factors de risc en la continuïtat formativa i prendre les decisions de política educativa basades en dades i evidències i que, ara, ja ens demostren canvis de tendència”.

Un exemple n’és l’augment progressiu del nombre d’alumnes que arriben al final de la secundària amb l’edat que els correspon, de manera que es retalla un dels factors de risc d’abandonament com és la no idoneïtat de l’alumne en el nivell que cursa, arran de la repetició de curs, la interrupció dels estudis o el canvi d’ensenyaments.

Transformació d’una oferta més clara, atractiva i vinculada als sectors productius

Una altra de les palanques en marxa per incentivar que tots els nois i noies de 16 a 18 anys no deixin de formar-se passa per adaptar l’oferta a les seves necessitats i a les del món laboral que trobaran quan acabin. És a dir, transformar l’oferta d’ensenyaments postobligatoris perquè cada alumne/a trobi el seu lloc i l’opció que millor s’adapti a les seves circumstàncies i preferències. Això s’ha traduït a crear nous cicles formatius i noves modalitats de batxillerats més flexibles i competencials orientats als cicles de grau superior, però també revisar l’oferta d’ensenyaments professionalitzadors amb una mirada de sistema per donar-li un nou impuls.

En aquest sentit, entre les principals iniciatives destaquen les xarxes BePro (Barcelona Ensenyaments Professionalitzadors), que són l’espai de trobada i participació de tots els centres reorganitzats en onze àmbits professionals des d’on impulsen propostes compartides per generar sinergies entre ells i amb els agents productius dels sectors respectius. O, també, la creació de centres especialitzats (Institut Tecnològic de Barcelona, Institut de l’Alimentació, Institut de la Logística, Institut de l’Esport…) en cada un d’aquests àmbits per oferir tot l’itinerari formatiu, des dels PFI i graus mitjans, fins als graus superiors i cursos d’especialització. Una idea, aquesta, que ha de servir per establir un contacte més directe entre les aules i el món laboral i, sobretot, incentivar i fidelitzar l’alumnat en un mateix entorn d’aprenentatge i formació (equipament, companys, professorat…). Actualment tots els centres públics ofereixen tot l’itinerari formatiu d’un mateix àmbit gràcies a la reordenació de l’oferta.

L’orientació i acompanyament

Tenir una oferta clara i atractiva i facilitar-ne l’accés és important per garantir la continuïtat formativa fent que l’alumnat tingui l’estímul de seguir formant-se perquè troba resposta a les seves preferències en un mateix centre. I això vol dir que se l’ha acompanyat i ha rebut una orientació de qualitat abans de la seva tria i durant el seu itinerari per conèixer bé quines són les seves motivacions i quines opcions té per assolir els seus objectius.

Per ajudar-los a trobar un camí no sempre clar, és clau la figura dels orientadors i orientadores de centre específicament formats per conèixer l’alumnat i dominar el ventall d’opcions que s’obre un cop s’acaba l’ensenyament obligatori. En el cas de Barcelona, a més, aquests professionals compten amb el suport del Servei d’Orientació del Pla Jove i reben una formació específica cada any  coneguin les novetats de l’oferta educativa i apropar-los al món empresarial i productiu.

El curs passat dels prop de 14.000 alumnes barcelonins que van acabar l’escolarització obligatòria, uns 13.000 van utilitzar aquest servei i, d’aquests, el 92,3% van seguir estudiant, un 3,5% més que l’any passat.

Al mateix temps, també s’està posant el focus en la formació d’aquestes persones que han de fer l’orientació i en desenvolupar els mecanismes més eficaços per acompanyar els joves mitjançant materials com ara la revista Postobligatoris, el buscador web o la presència al Saló de l’Ensenyament.