Categories
En profunditat

L’orientació en dades: anàlisi, reptes i mirades

Quan s’acaba l’ESO sovint s’obre el primer gran dilema per a molts nois i noies: i ara què? Quina opció formativa he d’emprendre el curs següent?

Tot i que una part de l’alumnat pot creure que té més o menys clara la resposta a aquestes preguntes, les coses no sempre són tan senzilles i evidents. Sovint, en la presa de decisions hi influeixen factors com ara el context i valors familiars o les idees preconcebudes cap a unes o altres opcions. És en aquest moment quan entra en joc la figura dels orientadors i orientadores, que, després d’entrevistes personals i qüestionaris específics, donen claus als i les estudiants sobre quina alternativa pot encaixar millor amb la seva personalitat, els seus interessos i les seves aptituds. Aquestes claus tenen un valor orientatiu, ja que la decisió final sobre què han de fer l’any següent segueix recaient en la persona que, sovint individualment, pren la decisió en el moment de la preinscripció.

Una orientació ben feta és important en diversos sentits: en primer lloc per a unes noies i nois que, d’aquesta manera, poden perfilar amb més coneixement el seu futur, descobrir què s’amaga rere el títol de cada tipus d’estudi i entrar amb bon peu als ensenyaments postobligatoris. Al mateix temps, però, aquesta és també una eina útil per als centres i institucions, que, amb les dades a la mà, poden planificar d’una manera més acurada l’oferta educativa per al curs següent.

En el cas de Barcelona, a més, aquests professionals compten amb el suport del Servei d’Orientació del Pla Jove i reben una formació específica cada any perquè coneguin de primera mà les novetats de l’oferta educativa, especialment de la formació professional, i els apropin al món empresarial i productiu. Enguany, a més, la figura de l’orientador com a referent en l’etapa de secundària ha començat a estendre’s també en alguns centres de formació professional, una mesura molt necessària per tal que l’alumnat que opta per la formació professionalitzadora pugui comptar amb un acompanyament i orientació a l’hora d’avançar pas a pas i perfilar el seu itinerari específic en un context amb molta oferta formativa i d’especialització.

Ara bé, quin és l’abast de l’orientació? Cap on s’enfoca? I quins resultats o impacte té en les decisions de l’alumnat?

De la previsió a la realitat

El curs passat 12.357 joves de 4t d’ESO de centres educatius de Barcelona van rebre orientació i els seus tutors i tutores en van informar el Consorci d’Educació, és a dir, un 87 % del total. Dins d’aquests, set de cada deu alumnes van rebre l’orientació de seguir els estudis per la via del batxillerat, mentre que dos de cada deu van ser orientats cap als CFGM. La part restant es divideix entre altres tipologies d’estudis.

Aquests percentatges presenten força similituds amb les decisions finals que van acabar emprenent els joves, principalment pel que fa als que es van orientar a batxillerat. De les 8.602 persones assessorades en aquest sentit, 8.330 van continuar els estudis a la ciutat de Barcelona i, d’aquestes persones, el 96,3 % (8.020) ho van fer en aquests estudis. L’altre 3,7 % (310 joves) va optar per altres vies, sobretot els CFGM (243).

En el cas de les persones orientades als CFGM, però, els percentatges són diferents. En aquest cas, els 2.545 assessoraments en aquest sentit es van traduir en 2.349 noves matrícules, el 74,7 % de les quals van ser de CFGM (1.754) i l’altre 25,3 % en diverses opcions, entre les quals el batxillerat és l’alternativa a la qual es va optar més (446).  

Dins dels CFGM encara hi ha una altra dada que crida l’atenció: el 30 % dels i les alumnes orientats a aquesta opció, i que van decidir fer aquests estudis, van optar finalment per una família professional diferent de la projectada. És a dir, 540 nois i noies, tot i escollir la formació professional, van triar un sector que no es correspon amb el proposat al consell orientador.

Per tant, l’estudi de dades posa en relleu no només que l’alumnat orientat a batxillerat mostra una continuïtat formativa lleugera més alta (96,3 %) en relació amb l’alumnat orientat als CFPM (92,3 %), sinó que, a més, les decisions de continuïtat són més fidels al consell orientador (96,3 % davant d’un 74,7 %).

Amb quina mirada s’està orientant?

L’orientació acadèmica, juntament amb altres iniciatives com la reorganització de l’oferta de cicles formatius a través de les xarxes Be_Pro, és una de les mesures clau que el Consorci posa sobre la taula per lluitar contra l’abandonament escolar prematur i garantir la continuïtat formativa 16-18 en la primera etapa postobligatòria. “És evident que hi ha moltes variables que influeixen en aquest moment, però des del Consorci d’Educació de Barcelona hem volgut estudiar les dades agregades de l’orientació acadèmica i posar el focus en els diversos perfils d’alumnat per, primer de tot, entendre com ho estem fent globalment. És a dir, mirar-nos les dades amb perspectiva sistèmica amb l’objectiu de confrontar els resultats amb els objectius educatius generals: són lògics els resultats de l’orientació amb els objectius d’equitat i igualtat d’oportunitats?”, explica Gemma Verdés, directora d’Ensenyaments Postobligatoris.

L’anàlisi de dades, doncs, aporta elements rellevants per a la reflexió al voltant de com s’està acompanyant l’alumnat en aquest moment de canvi d’etapa: s’orienta igual a nois i a noies? Hi ha tendències diferents si ens fixem amb l’alumnat més vulnerable o d’incorporació tardana?

Si ens apropem a les dades de l’alumnat en funció del sexe, s’aprecia una tendència més alta a l’orientació de les noies cap als estudis de batxillerat (el 76,2 % d’elles, 6,6 punts per sobre de la mitjana) mentre que, en el cas dels nois, aquesta situació es produeix amb els estudis professionalitzadors (el 24,3 %, fet que representa 3,7 punts per sobre del global).

En el cas dels nois també és superior l’orientació cap a estudis de PFI, amb el 4,6 % d’orientat en aquest sentit, mentre que en el cas de les noies baixa a l’1,9 %. L’orientació global als PFI és del 3,4 %. Segons aquestes dades, i tenint en compte que de mitjana les noies obtenen millors resultats acadèmics, la mirada de l’orientació té un biaix a favor de la continuïtat formativa en batxillerat quan hi ha un millor rendiment acadèmic.

Però no són les úniques diferències. També se n’aprecien en el cas de l’alumnat en funció de si té o no algun tipus de desavantatge educatiu. Per exemple, en el cas de batxillerat (que és el 69,6 % en el global) veiem com els alumnes sense aquest condicionant són orientats en un 77,7 % cap a aquesta opció, dada que baixa quan apareixen elements com ara situacions econòmiques desfavorides (43,7 %), una incorporació tardana (41,2 %) o quan es donen les dues condicions anteriors alhora (27,5 %). Com més factors de vulnerabilitat, més baixa és l’orientació a batxillerat.

D’aquestes dades, a més, els responsables de l’estudi n’extreuen també una altra lectura, ja que la tendència més baixa a orientar a batxillerat l’alumnat d’incorporació tardana o alumnat repetidor posa en dubte si és adequada o no la repetició de curs per als alumnes amb més dificultats: ajuda realment la repetició a assolir els objectius educatius? Les xifres apunten a una fidelització a l’etapa postobligatòria molt vinculada a l’edat d’accés, ja que, com més gran és l’alumnat, més difícil és retenir-lo. Una correlació molt intuïtiva, però que les dades ara corroboren com un repte que cal tractar i millorar com a sistema educatiu actual.

Aquestes mateixes impressions es repeteixen si ens fixem en el cas dels CFGM. En el global representen el 20,6 % d’alumnat de continuïtat matriculat, però l’orientació cap a aquesta via de l’alumnat general és del 16,6 %, mentre que pel que fa a l’alumnat amb situacions econòmiques desfavorides és del 36,9 %, l’alumnat d’incorporació tardana és del 31,7% i l’alumnat que combina totes dues situacions és del 26,6 %.

Reptes per seguir millorant

Les dades de previsió que recull el servei d’orientació, els resultats finals de matrícula i les dades d’aquest estudi formen part d’un paquet d’informació compartida entre cada centre i el Consorci per poder valorar, conjuntament, com funciona el sistema i identificar-ne els punts forts i aquells que necessiten millorar.

“L’anàlisi de dades posa de manifest diversos biaixos que poden donar-se tant per una mirada personal determinada, perquè tots som persones amb uns condicionants socioculturals i uns valors, però també per un biaix en les realitats socioeducatives. Sigui com sigui, l’aportació més significativa d’aquestes dades és la d’ajudar-nos a la presa de consciència a tots els professionals que treballem a l’entorn de l’orientació per tal que es pugui confrontar de manera serena el reconeixement d’aquestes tendències (awareness) amb les necessitats i la realitat en el moment de fer l’acompanyament a cada jove que l’ha d’orientar cap a les millors oportunitats educatives”, afegeix Verdés.