Des de fa alguns anys la formació professional passa per un moment de transformacions, impuls i reconeixement social tant en l’àmbit de Barcelona com de país. Aquest interès creixent s’ha vist també en l’últim Saló de l’Ensenyament, on s’ha presentat la nova oferta per al proper curs. I fa just unes setmanes, un estudi presentat pels departaments d’Educació i Treball de la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç confirmava aquesta millora d’expectatives assenyalant l’alta inserció laboral i els nivells d’ingressos dels titulats en cicles formatius.
En quin punt es troba la formació professional a Barcelona? Podem parlar d’un nou model d’FP? En quins pilars se sustenten aquests canvis i cap a quin horitzó avancem?
En l’àmbit de Barcelona, són diversos els indicadors que manifesten el bon estat de forma de la formació professional. En els darrers quatre anys (2019-2023), l’oferta global de cicles ha crescut un 14 %, s’han creat 7 centres especialitzats nous, la matrícula en els cicles de grau mitjà s’ha mantingut en un creixement anual de l’1 % guanyant terreny al batxillerat (un resultat rellevant en un context de contracció demogràfica) i la taxa d’ocupació de matrícula se situa en un 86 % en graus mitjans i en el 81 % en els superiors, fet que indica que l’oferta és atractiva i desperta interès entre els joves.
Els últims quatre anys, l’oferta de cicles formatius ha crescut un 14%.
“El bon moment de la formació professionalitzadora és resultat d’un treball conjunt. Sense la implicació de tots els actors no s’haurien pogut tirar endavant transformacions ambicioses que busquen oferir als joves noves oportunitats de més valor formatiu, més vinculades i orientades al món professional i de l’empresa i, en definitiva, globalment més atractives”, explica Gemma Verdés, directora dels ensenyaments postobligatoris al Consorci d’Educació. “I això interpel·la a tothom: des del paper de les direccions i docents al capdavant de nous centres o de centres transformats, o bé de la posada en marxa noves propostes formatives… fins a la implicació dels operadors productius que han fet confiança al nou model i les diverses administracions que han posat els recursos i les condicions per fer-ho possible”, afegeix Verdés.
“El bon moment de l’FP és resultat del treball de tot l’ecosistema d’agents.”
Des de fa dos anys, aquestes transformacions han anat acompanyant-se d’un esforç comunicatiu per part de tot l’ecosistema professionalitzador amb els objectius de ressituar, fer més entenedora i atractiva l’oferta per a l’alumnat i les empreses, i donar més notorietat a aquesta nova FP pública de Barcelona. La nova imatge, la marca de xarxes Be_Pro i el web dels ensenyaments professionalitzadors públics de Barcelona, l’obertura d’una oficina d’accés a l’FP —equivalent a la seva homònima per a la formació universitària—, o bé la proposta del Consorci d’Educació pel Saló de l’Ensenyament en les últimes edicions marquen una posada en escena de l’FP pública de la ciutat amb un perfil i model propi.
Un model traçat pel Pla director de la formació professionalitzadora
Fa tres anys es va presentar per primera vegada un nou model d’ensenyaments professionalitzadors a les direccions i equips docents dels centres d’FP, ensenyaments esportius i ensenyaments artístics públics de la ciutat de Barcelona. Es va fer en el marc de dues jornades participatives (octubre i novembre del 2021) per recollir totes les mirades. Aquest nou model s’emmarca en la proposta de nova FP del Departament d’Educació i aprofita les sinergies i oportunitats que aporta la ciutat a través de l’impuls de l’Ajuntament de Barcelona.
Des d’aleshores, “hem avançat en les línies que estableix aquest pla de manera consensuada i participada amb tots els agents, especialment els centres educatius”. S’han visitat tots els claustres i direccions de tots els centres els darrers dos anys, s’han creat xarxes de treball per sectors i s’ha presentat el pla als sindicats i patronals, al Consell de l’FP de Barcelona i, també, s’ha donat a conèixer a les associacions de veïns en presentacions a les seus dels districtes. “Tot i això, s’entén que qualsevol transformació genera tensions i reserves, i per això cal agrair la resiliència que la majoria de professors i alumnes han mostrat davant dels canvis que els han afectat directament”, explica Verdés.
Les línies estratègiques del nou model es basen en 5 pilars que estan donant forma a una formació professionalitzadora més enfocada, especialitzada, més estimulant, més enxarxada i més lligada al teixit productiu.
1. Més clara i enfocada amb 11 sectors productius
Aquesta nova formació professional es pensa amb i per als sectors productius. L’oferta formativa d’FP, organitzada en més de vint famílies professionals, es reagrupa en 11 sectors. Per a José Luís Durán, director de l’Institut Escola del Treball, aquest nou model “ens ajudarà a aquesta carta de presentació davant dels sectors de la indústria i de l’empresa, de manera que puguin focalitzar dins de la ciutat la formació professional com una solució als problemes que tenen i ho puguin fer d’una manera global”.
“El nou model ens ajuda a presentar-nos davant dels sectors productius.”
2. Més especialitzada i integral, amb centres que ofereixen tot l’itinerari formatiu
Els centres s’especialitzen en un sector i n’ofereixen tota l’oferta formativa associada a aquest àmbit professional. Això vol dir des del nivell més bàsic (GB, PFI…) fins als cursos d’especialització i, també, la formació continuada o ocupacional. “A part de la formació reglada”, explica Mireia Latre, directora de l’Institut de Nàutica de Barcelona, “s’estableixen nous acords entre el Departament d’Educació i el Consorci amb altres entitats que ofereixen formació ocupacional i el SOC, de manera que els centres educatius també oferim aquests certificats professionals o cursos més especialitzats que demana el sector”.
Aquesta oferta integrada ajuda l’alumnat a visualitzar tot el recorregut i les possibilitats formatives, alhora defineix el seu propi itinerari i accedir-hi, sigui quin sigui el seu nivell d’estudis. Des de l’òptica de les empreses i dels professionals en actiu, situa els centres com a referents per a les seves necessitats formatives.
3. Espais formatius més estimulants dins i fora dels centres
Els centres s’actualitzen i s’equipen amb diversos espais per donar resposta a necessitats i funcions que permetin oferir un entorn estimulant per a l’aprenentatge i establir sinergies amb els agents del sector. Als espais lectius i específics com els tallers (siguin dins o fora dels centres), s’hi sumen nous espais relacionals, de cocreació i d’innovació per incentivar una experiència formativa i professionalitzadora al 100 %.
4. Més enxarxada, per garantir una qualitat equivalent a tots els centres
Les xarxes Be_Pro (Barcelona Ensenyaments Professionalitzadors) agrupen tots els centres d’una mateixa especialitat i són un dels pilars fonamentals en el desplegament del nou model. Tenen per objectiu garantir una formació de qualitat i equivalent als centres d’un mateix sector. Cada centre té un representant a la xarxa i cada xarxa, un dinamitzador referent. Per a Olga Zabala, coordinadora d’una de les onze xarxes de centres, aquest treball en xarxa “posa en comú i en un espai facilitador i de diàleg centres individuals, que fins ara a escala de treball i objectius entraven en competència”. Són espais on s’intercanvien coneixements, metodologies i experiències, es comparteixen projectes i iniciatives i s’estableixen dinàmiques i estratègies conjuntes amb els agents del sector.
“El treball en xarxa ens posa en comú en un espai facilitador i de diàleg entre centres .”
5. Més lligada al teixit productiu, amb aliances amb els operadors estratègics
La participació dels operadors estratègics de la ciutat en aquest nou model és, per últim, un dels elements diferencials i de més valor. L’Institut dels Aliments, situat a Mercabarna, n’és un exemple. “El millor de ser a Mercabarna és el contacte amb les empreses. Som un centre que formem treballadors professionals que volen anar a una empres de l’alimentació i podem fer-ho a la concentració més gran d’empreses del sud d’Europa”, explica Albert Castillo, director de l’Institut dels Aliments.
Fins a aquest curs, s’han establert diverses aliances estratègiques que s’aniran ampliant el proper curs 2024-2025 (Mercabarna, Barcelona Activa, Marina 92, Parc de Salut Mar, Port de Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, Hospital Vall d’Hebron, Bombers, AECOC, Fundació Mahou San Miguel…).
Horitzó 2030: 35 centres per a una nova FP
“La nova FP és el futur i pot ser el teu” és el lema dels productes de la campanya de preinscripció a l’FP pública de Barcelona que ja s’han deixat veure aquests dies al Saló de l’Ensenyament. Però, en realitat, la nova FP del pla director és ja una realitat de present. En aquest procés de transformació i creació de nous centres, Barcelona tindrà el proper curs 4 nous centres i comptarà amb un total de 31 dels 35 centres especialitzats que preveu el pla en l’horitzó 2030.
Es preveu, doncs, que entre el 2025 i el 2030 es creïn i es transformin 6 nous centres en els sectors de l’oci i el benestar, de la salut, de la indústria del metall i la mobilitat, i en el manufacturer.
Formació professional… o professionalitzadora?
Una de les propostes singulars i avançades del model de la ciutat de Barcelona és la d’equiparar ensenyaments postobligatoris diversos: la formació professional o FP (convencionalment organitzada en les diverses famílies professionals), els ensenyaments esportius, els ensenyaments artístics i, també, els batxillerats professionalitzadors. Parlar d’ensenyaments professionals en conjunt és referir-se, per tant, a tota la formació o oferta professionalitzadora.
“Trencar amb un imaginari social tan potent com és l’etiqueta d’FP és difícil, però té sentit si pensem tant en els joves com en el món de l’empresa i la indústria”, argumenta Gemma Verdés. “Quan parlem dels ensenyaments professionalitzadors com un sol paraigua ho fem per buscar propostes que ajudin l’alumnat a apropar-se d’una manera més intuïtiva i amable al ventall de possibilitats després de l’ESO en funció dels seus interessos, però també és un missatge per al conjunt de la societat pel fet de reivindicar el valor professionalitzador en si mateix d’un conjunt divers d’ensenyaments”.