Coincidint amb l’arribada de la primavera, el Consorci d’Educació ha presentat el Programa de confort ambiental dels centres educatius de Barcelona. Aquest nou pla d’acció es basa en un estudi a nivell de ciutat de les característiques tècniques i ambientals dels centres educatius públics gestionats pel Consorci, i en el posterior treball d’avaluació centre a centre per a la concreció i viablitat de les propostes a implementar en cadascún d’ells, i en el qual hi han donat suport els referents tècnics de zona (RTZ). Aquest programa consolida les línies de treball dels últims anys desenvolupades pel Consorci d’Educació, a l’hora que incorpora noves mesures i solucions que han d’aportar més benestar, com ara la possibilitat de climatitzar alguns espais dels centres educatius que tenen un impacte elevat d’altes temperatures.
Quines actuacions es preveuen? Amb quins criteris es determina quin tipus d’accions es faran en un centre o en un altre? Quines són les necessitats de cada centre?
Avaluació de 234 centres educatius
El nou programa és el resultat dels aprenentatges adquirits amb la tasca que s’ha dut a terme els últims anys, i presenta un paquet de mesures esglaonades en funció de la tipologia de centre. Aquesta categorització s’ha fet a partir d’un procés d’avaluació i anàlisi de la situació dels 234 centres educatius públics d’ensenyaments obligatoris a la ciutat que seran el focus prioritari d’aquesta estratègia.
“Apostem per processos sistèmics, pel que hem categoritzat 5 tipologies de centres per planificar amb criteris objectivables mesures d’escala, replicables i integrals.”
«Tenim un parc d’edificis molt heterogeni. Cada edifici de la ciutat és diferent en ubicació i orientació; en l’entorn urbà i en els nivells de contaminació ambiental i sonora; any de construcció i estat de manteniment; distribució i materials…», explica Antoni Garcia Salanova, director d’equipaments educatius del Consorci d’Educació. «No podem fer solucions a la carta perquè seria un procediment inviable i insostenible, apostem per processos més sistèmics i pel conjunt de centres de la ciutat, pel que hem tingut en compte tots aquests factors de cara a categoritzar 5 tipologies de centres i planificar amb criteris objectivables quines mesures i solucions d’escala, replicables i integrals distribuïdes en 4 nivells s’hi han de dur a terme».
Actuacions en marxa pel proper estiu
El programa de confort ambiental, doncs, preveu 387 actuacions per altes temperatures per l’estiu del 2023 que ja s’han començat a implementar en base a 5 categories de centre en funció de l’impacte tèrmic, tenint en compte tant les característiques físiques com també les actuacions ja dutes a terme:
5 anys pilotant solucions sostenibles i escalables
Des dels episodis d’altes temperatures que es van viure el curs 2016-17, s’han realitzat més de 900 actuacions de millora energètica i ambiental amb un pressupost anual de 2,5 milions d’euros en el marc del Pla d’Eficiència Energètica dels equipaments dels centres educatius de Barcelona (PEE), al que cal sumar les actuacions en concepte de millores generals de RAM (reformes, ampliacions i millores). I des del 2018, any en què van començar a ser més sostingudes les onades de calor, s’han desenvolupat estratègies i mesures pilot en una cinquantena de centres.
Aquestes actuacions han permès testar propostes per millorar el confort tèrmic i l’eficiència energètica adaptades a realitats diverses. Les actuacions d’aquests darrers cinc anys van en la línia d’aplicar millores en les envolupants (façanes, cobertes…), els sistemes de ventilació creuada i altres aspectes constructiusper lluitar contra les altes temperatures, a més d’intervencions en patis i espais exteriors perquè siguin més verds i sostenibles en el marc de la transformació de patis i refugis climàtics. També s’ha elaborat una guia de bones pràctiques per a una gestió i un manteniment eficient dels espais educatius per a guanyar confort durant aquests episodis.
Tot plegat ha permès dotar-se d’un catàleg de solucions que han anat nodrint el programa actual amb mesures efectives. En els casos més extrems, però, són insuficients davant d’uns efectes del canvi climàtic amb unes onades de calor més estables, més freqüents i, fins i tot, més intenses. És per aquest motiu que el nou pla inclou noves solucions estructurades en 4 nivells complementaris segons el grau d’impacte energètic per millorar el benestar a les aules; en determinats casos, es preveu la climatització o la creació d’illes fredes, sempre des d’una mirada sistèmica i sostenible.
“Condicionar l’aula polivalent ens permetrà garantir la comoditat dels infants perquè és d’ús compartit i hi passa tot l’alumnat per fer música o camins d’aprenentatge.”
Un exemple és el de l’Escola Estel al barri de la Sagrera, que fa un any va arribar a temperatures molt elevades. Arran d’aquell episodi, es va millorar l’aïllament de la coberta i s’hi van instal·lar finestres abatibles i un sistema de claraboies per activar la ventilació creuada. Per a Marta Rubio, directora del centre, “tot i que encara no s’han repetit aquelles temperatures, ara ja es nota i es crea molta més ventilació”. Aquests dies, en previsió de les temperatures de les properes setmanes i com a resultat de l’estudi fet aquest curs, l’Escola Estel serà un dels centres on s’hi instal·larà un sistema d’aire condicionat en el menjador i l’aula polivalent amb la idea de crear una illa fresca o refugi climàtic interior. “Fa un any la nostra tècnica responsable de zona (RTZ) va respondre amb molta celeritat i ens van portar ventiladors. Però necessitàvem solucions més definitives com tenir aquests espais climatitzats. Seria ideal climatitzar totes les aules, però entenem que no es pot fer a totes ni de cop. Condicionar l’aula polivalent ens permetrà garantir la comoditat dels infants perquè és d’ús compartit i hi passa tot l’alumnat per fer música o camins d’aprenentatge”, afegeix la directora.
El catàleg de mesures progressives
El nou pla de confort ambiental a les aules treballa amb una mirada ambiciosa i aposta pel concepte de confort ambiental general sense focalitzar-se només en el fred o en la calor. Com a directrius, el pla aposta per utilitzar energies renovables, preferentment energia solar amb xarxes de plaques fotovoltaiques pròpies o comunitàries, i aconseguir l’excel·lència tècnica dels edificis per a una generació i consum d’energia altament eficient (CEE A i edificis Nzeb) i un sistema tèrmic integral domotitzat.
El pla combina mesures d’aplicació ràpida i mitigadores, noves solucions fruit de les experiències pilot i les línies estratègiques ja consolidades aquests anys en la programació sistèmica anual:
- Mesures mitigadores bàsiques
- Gestió correcta de l’equipament
- Campanya de ventilació nocturna
- Proteccions solars
- Tendals umbracles
- Instal·lació de fonts i punts d’aigua
- Sistemes passius
- Instal·lació de vinils
- Ventilació creuada natural
- Proteccions solars
- Aïllament tèrmic de cobertes i façanes
- Renovació de fusteries exteriors i envidraments, etc.
- Refugis climàtics als patis
- Sistemes actius de baix impacte (BI)
- Instal·lació de ventiladors portàtils
- Ventiladors de sostre
- Sistemes de renovació forçada d’aire
- Climatització d’espais comuns específics, etc.
- Sistemes actius renovables i domotitzats (ACS)
- Instal·lacions integrals de condicionament natural de l’aire (fred i/o calor) amb energies renovables (plaques fotovoltaiques) i amb intensitat progressiva i regulada (sensorització i telecontrol).