El dimecres 26 de juny passat va tenir lloc l’acte de cloenda de curs de “Xarxes per al canvi”, el programa que des de fa vuit anys impulsa la transformació educativa als centres de la ciutat. L’acte va ser el moment de compartir els aprenentatges dels 184 centres participants d’aquest curs i de reflexionar sobre les línies de futur d’aquest programa referent.
El programa “Xarxes per al canvi”, que el Consorci d’Educació de Barcelona ha liderat des que va néixer, el gener del 2017, dona per complert el seu primer cicle de vida. El programa no es tanca, sinó que es pren temps per repensar-se, segons va exposar Eulàlia Esclapés, directora d’Educació i Territori del Consorci d’Educació de Barcelona, en la trobada de tancament de curs. En el proper curs les xarxes seguiran actives amb trobades territorials i una plenària final com fins ara, però en paral·lel “volem fer balanç de la feina feta i encetar un procés de reflexió conjunt per redefinir aquest projecte amb l’horitzó 2030. Ens trobem en un moment de canvi de cicle, tant en el què com en el com, que ve motivat entre altres raons pels reptes del context actual com els resultats de PISA o la constatació de les creixents, i cada vegada més diverses, necessitats educatives a l’aula”.
La voluntat de les persones responsables del programa és mantenir-ne la fórmula que l’ha singularitzat, és a dir, aquests espais de xarxa per a l’aprenentatge professional entre iguals orientats a la transformació i a la millora educativa. Però també es volen flexibilitzar les dinàmiques de cada xarxa i donar-hi autonomia, en línia amb el lideratge que els CRP de cada districte han tingut en els darrers cursos, enfortir el seu marcat caràcter territorial, i centrar-se en l’oportunitat “de tenir una conversa pedagògica amb les escoles veïnes”, tal com es va destacar al llarg de la jornada. Aquesta nova etapa haurà d’aprofundir en la pràctica docent i donar resposta als nous reptes que afronta el sistema educatiu com la millora de les competències lingüístiques i matemàtiques o el tractament de les necessitats educatives.
La reformulació del programa que ha estat la punta de llança del Consorci d’Educació per garantir que tots els centres educatius de la ciutat puguin estar immersos en dinàmiques de millora educativa contínua es basarà en quatre eixos:
- L’anàlisi de l’estat de la innovació educativa en els centres.
- El debat amb persones expertes del món educatiu per orientar la redefinició del programa en el nou cicle.
- La construcció de la nova proposta des d’iniciatives consensuades entre els docents.
- La constitució d’un grup motor que lideri i reculli les idees sorgides als centres.
Un curs a l’entorn de l’organització pedagògica
En la primera part de l’acte es van compartir els aprenentatges i les reflexions de les 15 xarxes actives aquest curs. Enguany, el treball dels 184 centres participants ha pivotat al voltant de l’organització pedagògica i de quines estratègies adoptar a fi d’activar dinàmiques i una transferència real de les propostes de canvi al conjunt de l’equip educatiu del centre. Noa Padín, directora del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) de Sant Martí, explica que “en el plenari de tancament del curs passat van aflorar diverses reflexions i dificultats que els equips impulsors detectaven en el moment d’avançar en les propostes de millora pedagògica als centres”. I afegeix que “aquests reptes tenien a veure amb qüestions com la consolidació dels projectes, la implicació dels equips educatius en les dinàmiques de millora pedagògica, les habilitats de gestió dels temps i espais per un treball en equip de qualitat, o com millorar la planificació, l’organització o la documentació d’aquests processos de transformació”.
Al llarg de les quatre sessions d’aquest darrer curs, s’han treballat i analitzat eines com l’organigrama pedagògic i l’organització de centres, la gestió del temps i dels espais o el lideratge i la gestió d’equips. La valoració dels centres participants és molt positiva perquè “és un lloc on pots parar a pensar i, metodològicament, és molt cuidat, productiu i ric en idees”. Per a Elisabet Fabré, directora de l’Escola Eulàlia Bota de Sant Andreu, “les xarxes són una oportunitat, precisament, per obrir mirades amb les escoles veïnes i un espai que t’anima i et repta a avançar; i, també molt important per a nosaltres, és un espai on et sents acompanyat i no jutjat, en un marc de confiança”. Susanna Jiménez, docent de l’IEA Oriol Martorell de Nou Barris, va voler destacar la qualitat de la dinamització de les xarxes on, diu, “sempre ha trobat chicha intel·lectual” i estímuls per avançar, i Sílvia Morales, que forma part d’un equip impulsor com a docent de l’Institut Pedralbes, va fer recompte de com s’havien implementat sis setmanes de treball per projectes, de 1r a 4t de l’ESO, en el que va qualificar “d’una autèntica revolució” en el seu institut i “que no hauria estat possible sense les xarxes”.
Mirades per a una nova etapa
La trobada de cloenda també va tenir un moment de reflexió per mirar en perspectiva el camí fet i assenyalar quins haurien de ser els passos següents del programa. En el marc d’una taula de diàleg en què van participar diverses veus expertes vinculades a moments diferents d’aquests anys de xarxes, es va apuntar la necessitat de continuar apostant per aquests ecosistemes de transformació educativa, així com obrir-los a nous reptes i plantejaments.
Marina Gay, directora de CATESCO i vinculada a l’inici del programa a través d’Escola Nova 21, va remarcar la necessitat d’apostar per més heterogeneïtat en les xarxes i per incorporar els reptes que la UNESCO indica en el document “Reimaginem junts els nostres futurs. Un nou contracte social per a l’educació” pel que fa a la interculturalitat, el respecte pel planeta i “la necessitat de reforçar l’escola com a institució que aglutina les diverses respostes educatives i esdevé referent d’inclusió, equitat i benestar”. Per la seva banda Mireia Civís, professora de la Facultat d’Educació de Blanquerna, va fer el paral·lelisme entre un ecosistema viu i l’ecosistema que genera la xarxa, en destacar que, si no hi ha (bio)diversitat –és a dir, agents més enllà de l’escola–, els ecosistemes s’acaben estancant i morint: “L’escola sola no ho pot fer tot i, per aprendre més i millor, avui dia cal abordar respostes des d’altres espais compartits davant de reptes com la intel·ligència artificial, la salut mental, les desigualtats o les xarxes socials. Cal superar la fase d’aprendre junts i orientar-se a l’acció: és el moment de fer junts”.
D’altra banda, Montserrat Fons, professora del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la UB, va posar la mirada en un nivell més pedagògic en relació amb com ha canviat la manera de llegir: “Tenim un repte davant la lectura digital perquè és fragmentària i superficial, mentre que la lectura profunda, que és la que necessitem per a construir pensament complex, està en crisi, i això ens demana estratègies per estimular-la més enllà del primer cicle de primària, buscar complicitats amb les famílies o idear noves maneres d’organitzar els temps, els espais i els agrupaments a l’escola”.
