Quin ha de ser el rol dels equipaments educatius en relació amb el seu entorn comunitari? Quins reptes i condicions suposa obrir la cessió d’espais a activitats externes?
Aquest tipus de qüestions de fons es plantegen de fons en l’informe elaborat a partir de l’enquesta que el desembre passat es va passar als centres educatius per saber quin és l’ús social que entitats externes, més enllà del propi centre o de l’AFA, fan dels seus equipaments. Aquest treball s’emmarca en les polítiques d’obertura de l’escola a l’entorn, la iniciativa Educació 360 i la promoció de la igualtat d’oportunitats en l’oferta d’activitats extraescolars.
La informació recollida fa una radiografia de la situació actual dels centres i els vincles amb el seu entorn, i complementa les dades d’oferta d’activitats extraescolars i les de participació en programes municipals o del Consorci d’Educació. En conjunt, es vol disposar d’informació real per analitzar l’impacte d’aquestes activitats i si aquestes generen diferències d’oportunitats educatives. En definitiva, es tractaria d’evitar que d’aquest ús social se’n puguin derivar situacions que marquin diferències, tant en un sentit de posicions avantatjades com també de desgast.
«Aquest mapatge d’activitats i usos permet compartir un coneixement de la realitat de cada territori, identificar si hi ha realitats diferents entre centres i, a partir d’aquí, establir un diàleg al voltant de les possibilitats i els reptes que cal tenir en compte per impulsar un model d’equipaments educatius arrelats als barris que garanteixi l’equivalència entre centres», explica Yolanda González Tavira, tècnica de gestió territorial el districte de Sant Andreu que ha participat en la coordinació d’aquest estudi.
Entre els impactes positius d’aquestes activitats, l’informe indica que l’ús social dels centres obre oportunitats per a la població en general i no sols per a l’alumnat del centre. I també que les sinergies que es generen amb les entitats que acullen poden redundar en vincles més forts amb el teixit associatiu, però també en millores materials o avantatges en extraescolars i formacions. Parar atenció en quin és l’impacte en la dinàmica educativa dels centres és també un dels objectius de l’estudi.
Reptes i recomanacions per a realitats diverses
L’informe evidencia una gran diversitat de realitats entre els barris de la ciutat. Per exemple, el Poblenou, amb 20 activitats en 7 centres; el Turó de la Peira, amb 20 activitats en 4 centres, o Sant Andreu, amb 17 activitats en 8 centres són els barris amb més ús social.
Aquestes diferències no responen únicament a les dinàmiques de cada territori o a la voluntat de cada centre. Sovint també depenen de les oportunitats que facilita, per exemple, el tipus d’edifici. Celes Freixes, directora de l’Escola Calderón de Nou Barris, un dels districtes amb més centres que cedeixen espais, explica: «Nosaltres tenim una desena d’acords de cessió d’espais amb entitats esportives, culturals, exfamílies i grups d’adults, casals i, fins i tot, un grup d’FP. Això suposa coordinació i responsabilitat de totes les parts, però ho podem fer perquè l’accés a la majoria d’activitats no implica gestió d’alarmes o el pas pel vestíbul general. El nostre edifici ens ho fa molt fàcil». I afegeix: «Obrir el centre té molts avantatges i ens enriqueix, però també hi ha qüestions que cal polir i abordar, com el desgast, la neteja o les necessitats de consergeria».
És per això que l’informe, tot i reconèixer les diferències de partida, planteja algunes recomanacions i reptes per a un sistema de gestió que millori els procediments actuals. Per exemple, establir criteris per prioritzar despeses associades al desgast (neteja, manteniment i inversions), o la possibilitat de crear un espai compartit al Consell Escolar del Districte on es faci seguiment i promoció d’aquestes activitats amb una mirada d’equilibri territorial i equivalència entre centres.