Fa tres cursos vam intensificar el treballar orientat a revertir la situació de segregació escolar que es donava en determinats centres de la ciutat. El 2019 va néixer el Pla de xoc contra la segregació escolar i per l’èxit educatiu, pensat per aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquest ha estat un dels pilars, juntament amb altres programes (“Xarxes per al canvi” i els programes de la CUP) i actuacions (obres i manteniment), que estan fent possible avançar cap a l’equivalència de centres. O el que és el mateix, acompanyar els centres per tal que tots puguin oferir una resposta educativa de qualitat equivalent.
La lluita contra la segregació ha generat noves expectatives educatives a l’alumnat en situació de vulnerabilitat i unes aules que reflecteixen una realitat més diversa i equilibrada.
El pla de xoc s’ha anat desenvolupant de manera gradual, integrant cada nou curs una nova cohort d’infants i joves provinents de famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Per fer-ho, s’actua en els moments d’entrada als nivells d’educació obligatòria infantil (P3) i secundària (1r d’ESO), i en la nova admis-sió col·laborant estretament amb altres organismes i serveis socials del territori que treballen amb famílies receptores d’algun tipus de suport o acompanyament. La detecció, per tant, ha estat un dels factors d’èxit clau per un programa que aquest curs inclou 9.737 alumnes.
Per tal de no deixar ningú en situació de vulnerabilitat fora, en aquesta preinscripció s’ha intensificat la informació i atenció a les famílies amb diversos materials. Es reforça, així, un dels punts de millora d’un estudi recent que apunta el bon grau de consolidació i l’elevat nivell de satisfacció envers el programa.
dels alumnes i les famílies estan contents i satisfets de participar en el pla de xoc, així com del bon tracte i l’acollida al centre educatiu escollit.
Participar en l’elecció de centre, un dret de totes les famílies
El sistema de places de reserva ens permet avançar en la distribució equilibrada de l’alumnat i, per tant, cap a l’equivalència de centres. La reserva varia d’un centre a un altre perquè s’aplica tenint en compte la realitat de cadascun (índex de vulnerabilitat, efecte de germans…).
Per tal que aquestes famílies participin en la preinscripció amb les mateixes condicions i oportunitats que la resta, poden escollir a quins centres de la seva zona educativa volen preinscriure el seu infant, tenint garantida una plaça de reserva en funció de les que hi ha disponibles. Les places de reserva són limitades, de manera que s’assegura una atenció més personalitzada dels alumnes que així ho necessiten en aules que són un reflex de la diversitat social dels barris de la ciutat.
Les claus del Pla de xoc
Qui hi pot participar?
- Famílies amb infants de P3 a 1r de primària o joves de 1r a 4rt d’ESO que tenen pocs recursos o reben suport de Serveis Socials.
Com es detecten famílies en situació de vulnerabilitat?
- Treballant en xarxa amb Serveis Socials i amb els centres i amb les dades del padró.
Quins beneficis reben les famílies?
- Se’ls garanteix una plaça de reserva.
- La gratuïtat de l’escolarització, que inclou el servei de menjador, els llibres de text i altres materials escolars, les sortides i colònies en horari escolar i l’hora complementària en el cas dels centres concertats.
- Acompanyament educatiu durant tota l’etapa educativa.
El proper curs 2022-23, el pla de coc arribarà a 4t d’ESO i això permetrà fer una valoració de l’impacte educatiu d’un programa que, com indica el nom, es fa amb el propòsit d’impulsar la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu de tots els infants. Caldrà veure, més endavant, quins resul-tats acadèmics, però també quins aprenentatges socials i de vida té en l’alumnat objectiu i en el conjunt de la comunitat.
Dues mirades sobre el Pla de xoc
Què hi hem guanyat?
«S’ha introduït una mirada preventiva en la detecció de l’alumnat que podria estar en desavantatge educatiu, de manera que hem passat d’un 3% d’alumnat amb necessitats educatives derivades de condicions socials a un 15% d’alumnat real detectat que compleix condicions que poden ser un risc per al seu progrés educatiu. I, en segon lloc, la reserva de places permet escolaritzar i fer una distribució tenint en compte els índexs de vulnerabilitat dels centres, permet una millor gestió de la matrícula d’estiu i, en conseqüència, ha permès rebaixar els nivells de segregació escolar alhora que ha equilibrat l’escolarització de la vulnerabilitat entre centres, tant públics com concertats.»
Maria José Cesena, cap de l’Àrea d’Educació Inclusiva (Serveis Centrals)
Quin és l’acompanyament a l’alumnat i les famílies?
«L’educador i jo som el referent social dels alumnes i potenciem molt la presència: parlem molt amb els alumnes i les famílies, els preguntem com estan, observem com avancen acadèmicament, els adrecem a recursos del territori quan és necessari, etc. El nostre seguiment és continu durant tota l’etapa educativa i l’objectiu és que aquest alumnat es trobi còmode i, per tant, assoleixi el seu èxit educatiu.»
Anna Fresquet, tècnica d’Integració Social a l’Institut Milà i Fontanals (Ciutat Vella)