Després d’anys de transformacions del mapa educatiu de la ciutat, enguany hem començat el curs amb una xarxa de centres ja consolidada. Així i tot, aquest mapa guiat per una oferta de proximitat, el criteri d’equivalència i una planificació basada en les necessitats residencials de la ciutat, és sempre canviant com ho és, també, la demografia i les dinàmiques de la ciutat. Quines són les novetats d’aquest curs?
Entre les novetats d’aquest curs, destaca la incorporació del centre d’educació especial Lexia a la xarxa pública. També el pas de l’Escola Xirinacs a Institut Escola i les novetats als centres de formació professional, entre les quals hi ha la transformació de l’Institut Pablo R. Picasso en un centre d’FP especialitzada en el sector ferroviari i batxillerat i la nova seu de l’Institut d’Arts Gràfiques i Disseny de Barcelona (IDAG) dins de les instal·lacions de la Impremta Municipal. D’altra banda, l’Institut Vallcarca, que fins el curs passat ha estat ubicat a les instal·lacions de l’Escola Mas Falcó, estrena nova seu.
Nova aliança de l’FP amb la Impremta Municipal
Anna Maria de la Cuesta, directora de l’IDAG, destaca que la posada en marxa de la nova seu del centre a la Impremta Municipal “representa un pas important en la consolidació d’un model d’aprenentatge més pràctic i vinculat a la realitat professional”. Explica també que aquesta nova realitat del centre ha permès “avançar cap a una metodologia més transversal, en què els diferents mòduls poden confluir en projectes i encàrrecs que reprodueixen situacions pròpies d’una empresa d’arts gràfiques.”
«La nova seu de l’IDAG a la Impremta Municipal representa un pas important en la consolidació d’un model d’aprenentatge més pràctic i vinculat a la realitat professional»
Anna Maria de la Cuesta, directora de l’IDAG
De la Cuesta creu que l’alumnat del centre valora especialment el fet de poder “treballar en un entorn professional i veure el resultat final dels projectes com també sortir de l’aula i fer les classes més dinàmiques”, mentre que el professorat, afegeix, “destaca el potencial pedagògic de la impremta i les possibilitats de treball col·laboratiu”.
Aquest primer curs està servint també a l’IDAG per detectar aspectes organitzatius que, diu la directora, cal ajustar.
El pas cap a institut escola: un creixement amb coherència
Segons explica la directora de l’ara Institut Escola Xirinacs, Laia Pi, ja fa 4 anys que els professionals del centre són coneixedors del pas d’escola a institut escola. “Hem pogut anar treballant de mica en mica”, diu, “hem estat acompanyats pels serveis educatius i hem visitat diversos centres que ens han ajudat a dibuixar la continuïtat de la nostra escola”. Pi explica també que des del centre han treballat aquesta transició “modificant l’horari lectiu per disposar de temps de treball conjunt del claustre per poder desplegar un projecte educatiu coherent al llarg de totes les etapes”.
“Fa dos anys que vam explicar a les famílies què implica ser institut escola. Totes elles han fet confiança en el projecte i s’han quedat al centre”
Laia Pi, directora de l’Institut Escola Xirinacs
La promoció que va inaugurar l’Escola Xirinacs obrirà ara l’Institut Escola Xirinacs. Serà l’alumnat, del qual també s’ha recollit la veu en el disseny del nou projecte a través del Consell d’Infants, que començarà en la nova estructura de secundària. Ha estat dissenyada a partir d’àmbits (humanístic i STEAM), i on també hi haurà lloc per als projectes.
“Fa dos anys que vam explicar a les famílies què implica ser institut escola. Totes elles han fet confiança en el projecte i s’han quedat al centre”, diu Laia Pi.
La incorporació de Lexia a la xarxa pública
Parlem amb Carlo Ratto Chappelle, director de Lexia
«Les solucions que necessita el sistema educatiu inclusiu han de néixer de l’expertesa dels centres»
Abans d’acceptar el repte de dirigir el CEE Lexia en aquesta nova etapa, Carlo Ratto era el responsable del Pla de Millora dels Centres d’Educació Especial de Barcelona. També havia treballat com a tècnic d’educació inclusiva, psicopedagog d’EAP i professor de PFI i, si anem una mica més enrere, com a director de centres ocupacionals, psicòleg i coordinador del Servei d’Autonomia per la vida independent, sota. Actualment, compagina la direcció del CEE Lexia amb la docència i la investigació universitària.
Què t’has trobat a Lexia?
Com ha viscut el claustre aquest pas a la xarxa pública?
El claustre veu com aquesta aposta institucional per la inclusió comença a materialitzar-se. Som conscients que tota transició és un camí llarg, una marató exigent, plena de reptes però també de satisfaccions. Encara queden moltes fites per assolir, però al centre ja estem fent avenços molt significatius. El claustre ho entoma amb la màxima responsabilitat i, afortunadament, s’ha pogut garantir la continuïtat dels professionals. Són persones amb un gran afany de superació, autèntics aprenents permanents.
I les famílies?
Amb grans expectatives. Tothom coincideix a destacar la bona acollida inicial, tot i que som conscients que sempre hi ha aspectes a polir i millorar. Volem que les famílies siguin agents de participació activa al centre, ja que sabem de la necessitat del vincle familiar com una peça clau i indispensable perquè l’aprenentatge sigui un èxit col·lectiu.
Com t’imagines que serà Lexia els anys vinents?
Volem enfortir la relació bidireccional i fructífera amb els centres ordinaris. El nostre objectiu és consolidar-nos com un node actiu d’un sistema educatiu únic, un recurs d’expertesa i suport intensiu que pivota entre centres, lluny de ser un espai tancat o finalista. Volem que el nostre alumnat pugui nodrir-se dels centres ordinaris, i alhora, que l’alumnat d’escola i instituts ordinaris vingui a la nostra a aprendre encara més. Per fer-ho possible voldríem establir grups de discussió heterogenis i treballar a fons les competències i necessitats prèvies de banda i banda, sempre de la mà de l’EAP. Hem de reforçar i millorar tot allò que necessiten els claustres, les famílies i l’alumnat per tal d’establir aquesta nova relació d’ensenyament-aprenentatge. Amb la inclusió ens hi juguem el futur educatiu del país.
Quins ajustaments preveus fer?
Ja estem tirant endavant adequacions en múltiples àmbits. Agraïm enormement la implicació de la gerència del CEB i de les direccions d’Educació Inclusiva, Equipaments, de Recursos humans. Aquesta col·laboració es tradueix en millores arquitectòniques, de ràtios professionals i, com a conseqüència, sobre un horitzó de millora en metodologies d’aula i precursors de l’aprenentatge a escala sensorial, d’atenció conjunta i de vinculació emocional, fets que revertiran directament en un avenç pedagògic en quant a interacció, comunicació i autonomia de l’alumnat.
Per aconseguir-ho, apostem per un lideratge compartit que escolti i cuidi l’equip: cal tenir cura de qui cuida i educa. La previsió és treballar colze a colze des de les comissions pedagògiques que hem creat de manera conjunta i que ja comencen a desplegar-se. Al cap i a la fi, tenim la convicció que les solucions que necessita el sistema educatiu han de néixer de l’expertesa dels propis centres, les respostes han de venir des de dins de l’escola.