Aquest final de curs s’ha presentat la “Guia per a la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat de 3 a 16 anys” al conjunt de serveis educatius de la ciutat. És la primera eina que desenvolupa el nou model de gestió i atenció a l’educació inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona i proposa un canvi de mirada en les necessitats educatives específiques (NESE): passa d’una mirada clínica a una mirada psicopedagògica. Aquest canvi té efectes a tots els nivells: des de la detecció i reconeixement, fins a la planificació, l’escolarització i la focalització amb les mesures adequades.
La guia que s’ha presentat aquest divendres 28 de juny en un acte a les Cotxeres de Sants als serveis educatius de la ciutat és el primer instrument i mesura que sorgeix a partir de l’“Estudi de les necessitats educatives” que es va portar a terme els mesos de novembre i desembre passats. Amb una mostra de 10.000 alumnes i 400 grups classe de tota la ciutat, l’objectiu d’aquell estudi era contrastar i validar un nou model de gestió i atenció a l’educació inclusiva amb l’objectiu no només de millorar l’atenció als infants i joves amb necessitats educatives específiques, sinó també “fer viable el propòsit del decret del 2017 per a una escola inclusiva”, apunta Maria José Cesena, directora d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació de Barcelona.
Tant la guia com el nou model d’identificació i atenció a les NESE parteixen d’un canvi de mirada en dos sentits. D’una banda, s’aparta de les categories clíniques en l’avaluació i detecció de les necessitats educatives per basar-se en criteris estrictament psicopedagògics. És a dir, criteris que fan referència a les possibilitats i barreres de l’infant o jove en el seu procés d’aprenentatge. I, d’altra banda, aquesta perspectiva psicopedagògica incorpora una mirada i valoració no només individual, sinó també grupal. Això vol dir una valoració “en context i del context educatiu” amb l’objectiu d’atendre millor les necessitats de l’infant i, també, les del grup classe per aconseguir, a efectes de recursos i mesures, que la diversitat a l’aula sigui viable. Les diverses mesures i línies de treball que es desplegaran van encaminades
Es vol donar resposta als reptes que suposa gestionar la diversitat a l’aula, amb mesures i suports a cada grup classe que permetin als docents oferir una resposta educativa de qualitat a tot el seu alumnat.
La detecció, la clau del nou model
Segons Maria José Cesena, la revisió en el sistema de detecció i identificació de les necessitats educatives que es presenta a la guia és el punt de partida del nou model, “perquè ens dona la informació en clau educativa necessària que ens permet reenfocar tot el procés, ens permet entendre’ns tots els agents, des de les famílies fins a les diverses figures professionals que ara parlem amb un mateix llenguatge i codi i, en darrera instància, aquest coneixement que ara tindrem serà més ajustat de les necessitats i ens permetrà orientar i dimensionar millor els suports i mesures adequades per atendre les necessitats de l’alumnat i, també, de l’aula”.
En un moment de complexitat creixent a les aules, la guia i el model de gestió i atenció a les NESE són una eina per objectivar i graduar tant a escala de centre com de sistema les necessitats de l’educació inclusiva. I això serà possible gràcies als 10 àmbits de necessitats educatives que realitza la proposta i l’escala d’intensitat de suports en 5 nivells que s’estableix.
Aquest plantejament ha tingut el seu laboratori de construcció i assaig en les darreres preinscripcions escolars, en què la Direcció d’Educació Inclusiva ha centrat els seus esforços a desenvolupar una tasca de detecció inicial i preventiva de les necessitats dels infants d’I3 sobre la base de la nova classificació, amb l’objectiu de poder fer una millor previsió de necessitats i recursos necessaris, així com una millor planificació de les places de reserva amb la consegüent distribució equilibrada per afavorir unes condicions d’aprenentatge equivalents a tot l’alumnat.
Un llenguatge comú per fer aflorar totes les necessitats
Un dels aspectes més rellevants que l’estudi previ a la guia va posar en evidència és la necessitat de compartir una mirada comuna sobre la definició i el reconeixement de les NESE. Què és i què no és una necessitat? Qui la determina?
El nou model fa aflorar necessitats que fins ara havien quedat opaques als sistemes de detecció.
El nou model, per tant, fa aflorar necessitats que fins ara havien quedat opaques als sistemes de detecció. De fet, “això és el que ja ha estat passant en les darreres preinscripcions, en què ja hem aplicat aquesta nova mirada de les NESE més àmplia i afinada. L’increment en la detecció d’alumnat que s’ha incorporat a I3 ha esta significatiu”.
Altres novetats del model
Com es diu en la presentació de la nova guia, el plantejament és sistèmic i travessa tots els processos clau en la gestió de la inclusió. Quins altres beneficis aporta aquest nou sistema d’identificació i detecció?
- Per primera vegada, el reconeixement de la necessitat educativa específica de l’infant o jove es dissocia del procediment d’escolarització i assignació de la plaça reservada.
- Un dels reptes que l’administració ha de poder donar resposta és oferir en l’oferta inicial de la preinscripció els suports (SIEI, SIAL, AIS i CEE) necessaris per donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat, fet que serà possible gràcies a la detecció de necessitats com a pas previ a la fase de preinscripció. Es tracta, doncs, de que les famílies amb fills/es amb NESE puguin participar en la preinscripció amb tota la informació i en igualtat de condicions que la resta de famílies.
- Vinculat a la publicació de l’oferta i la planificació de les places de reserva, conèixer quines necessitats globals té el sistema permetrà una distribució equilibrada de les places de reserva per garantir la viabilitat dels grups i una educació inclusiva a tota la xarxa educativa en un marc de propostes educatives diferenciades però equivalents.
- Amb un bon sistema de detecció, els EAP podran centrar la seva tasca en l’assessorament psicopedagògic en context i del context per fer compatible el pla individualitzat amb la planificació de la resposta educativa i el progrés de tot l’alumnat de grup. El progrés en i del grup aula.
- Per acabar, el nou model també introdueix el seguiment i avaluació sistemàtica de l’alumne/a que permeti ajustar la intensitat de suport per garantir l’aprenentatge i, si s’estima oportú, canviar la modalitat d’escolarització.
“L’objectiu final és generar les condicions favorables d’aprenentatge dels infants i joves amb necessitats educatives específiques en el marc d’una proposta sistèmica i flexible per a tots els centres en la qual els docents se sentin acompanyats i plenament capacitats”, argumenta la responsable d’educació inclusiva.
Al llarg d’aquest primer semestre, l’estudi i les línies de treball que se’n deriven s’han presentat als diversos agents de la comunitat educativa: equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) i serveis educatius específics, juntes de direccions de primària i secundària, grups d’experts (Incat, Síndic, àmbit universitari…), AFAC i representants d’AFA dels centres de la ciutat… I, paral·lelament, s’ha estat treballant en l’elaboració d’una guia per a la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat d’ensenyaments obligatoris.
Atesa la rellevància del nou model d’atenció i gestió de la diversitat i la inclusió, la primera quinzena de juliol els professionals dels EAP de la ciutat participaran en una formació sobre els 10 àmbits per tal de compartir el nou marc conceptual per a la identificació de les NESE. I durant el proper curs se’n farà difusió a la resta de la comunitat educativa.
