Lluita contra la segregació
Aquest curs, un total de 25 zones educatives de la ciutat han millorat, respecte al curs passat, en la distribució equitativa de l’alumnat en situació de vulnerabilitat entre centres públics i concertats. Aquesta dada millora any a any en el conjunt de centres gràcies a l’esforç en la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de situacions socioeconòmiques i culturals (també conegut com a alumnat NEE B) i a la tasca de planificació educativa.
La distribució equitativa busca que tots els centres sostinguts amb fons públics d’una mateixa zona educativa, siguin públics o concertats, tinguin una composició social similar de l’alumnat. És a dir, que les seves aules reflecteixin d’igual manera la diversitat sociocultural dels seus barris i evitar, així, que hi hagi diferències o dinàmiques de segregació socioeconòmica entre els centres que formen part del sistema educatiu públic. En aquest sentit, l’anivellament és doble: entre els mateixos centres públics, i entre els públics i concertats.
“És una mesura clau en l’estratègia de vetllar per l’equivalència de centres, és a dir, garantir l’equivalència de condicions i de qualitat educativa dels centres d’un mateix territori”, explica Rubén Castillo, responsable de planificació de l’oferta d’ensenyaments obligatoris del Consorci d’Educació de Barcelona. “La composició social és un factor que pot incidir en els resultats educatius d’un centre igual que el seu projecte educatiu, les condicions de l’equipament i els espais educatius o la capacitació dels seus equips i professionals”, afegeix Castillo.
L’alumnat NEE B per territoris
Aquest curs l’hem començat amb 32.789 alumnes identificats com a NEE B a les aules dels centres públics i concertats de Barcelona (dades de 29 d’agost de 2023), el que representa el 19,3% de l’alumnat d’ensenyaments obligatoris. Com mostra el mapa següent, de les 29 zones educatives en què està dividida la ciutat, 9 zones presenten una alta complexitat social, ja que s’hi ha detectat un nivell d’alumnat en situació de vulnerabilitat superior al 35%, 5 zones tenen una complexitat mitjana (entre el 20 i el 35%) i 15 zones tenen un nivell estàndard de vulnerabilitat (per sota del 20%).
Ara bé, aquesta distribució territorial significa que els centres d’una mateixa zona tinguin una composició similar?
Efectivament no sempre és així. Si ens fixem en les dades en detall de cada zona educativa, tot i que persisteixen encara algunes diferències, la distància entre centres públics i concertats s’ha anat escurçant i anivellant amb un canvi notable si comparem dades del curs passat amb l’actual.
El procés d’escolarització, sigui durant la preinscripció o durant la matrícula fora de termini, és el moment més rellevant en què es pot incidir a distribuir equilibradament l’alumnat amb vulnerabilitat, “però l’impacte no és immediat per l’efecte dels germans escolaritzats. És a dir, aquests últims anys hem anat avançant, però les millores les hem anat veient progressivament perquè molts infants vulnerables seguien escolaritzant-se en centres amb alt nivell de vulnerabilitat perquè hi tenien germans. Trencar aquesta dinàmica és un procés gradual que ara comença a donar resultats més visibles”, argumenta Rubén Castillo.
Segons les dades del curs en marxa que es mostren a la següent taula, respecte el curs passat s’ha passat de 3 a 10 zones anivellades (color verd), de 6 a 13 zones amb uns nivells de distribució millorables (color taronja), i de 19 a 6 zones amb diferències superiors als 10 punts percentuals (color vermell).
