Les fases d’admissió de l’alumnat al sistema educatiu s’agrupen en tres moments diferenciats: el procés ordinari, que conclou al març; la nova admissió d’estiu, entre maig i setembre, i la matrícula continuada, que engloba l’alumnat que s’incorpora al sistema al llarg del curs. Uns 10.000 alumnes s’incorporen al sistema durant els processos extraordinaris, un fenomen al qual s’ha de donar resposta assegurant l’equitat.
Barcelona és una ciutat dinàmica: els canvis demogràfics i residencials són constants. La mobilitat de les famílies respon a causes diverses —canvis de residència o laborals, migració, etc.—, que impacten en l’escolarització de molts infants i joves.
Molts centres es troben, a principis de setembre, amb un nombre important d’alumnes assignats que no provenen de la preinscripció. Són alguns dels 4.631 alumnes de la matrícula d’estiu als quals, enguany, es va assignar un centre entre juny i setembre.
La gestió d’aquestes sol·licituds fora de termini s’agrupa en dos períodes diferents: l’admissió d’estiu i la matrícula continuada. Tots dos fenòmens tenen unes causes comunes, però un impacte diferenciat en l’escolarització: mentre que la matrícula continuada té lloc durant tot el curs, de manera constant, la d’estiu s’assigna en bloc. El motiu és que l’assignació de la matrícula continuada es tanca al maig, ja que és indispensable poder endegar la fase d’assignació del procés de preinscripció amb una oferta clarificada. A més, si no es tracta d’una situació en la qual es considera necessari per protegir l’interès superior del menor, assignar un alumne a finals de curs no afavoriria una escolarització coherent.
Tot plegat, fa que molts centres es trobin, a principis de setembre, amb un nombre important d’alumnes assignats que no provenen la preinscripció. Són alguns dels 4.631 alumnes de la matrícula d’estiu als quals, enguany, es va assignar un centre entre juny i setembre.
Sol·licituds rebudes durant les fases del procés d’admissió
Per tal de garantir un procés endreçat i eficient, s’han posat les eines que asseguren una assignació àgil i adequada per al conjunt de l’alumnat. Així, un dels objectius que es persegueix amb l’escolarització de la nova admissió d’estiu és poder assignar places tenint en compte no només les preferències de les famílies i els recursos que pot necessitar l’infant o l’adolescent, sinó també amb criteris d’equitat entre els centres d’una mateixa zona educativa.
L’assignació de les places educatives es du a terme amb la voluntat d’eradicar la segregació a determinats centres educatius de Barcelona. Després de sis cursos d’aplicació d’aquestes polítiques públiques, s’ha aconseguit que un 87% dels centres educatius de la ciutat tinguin un percentatge d’alumnes en situació de vulnerabilitat socioeconòmica molt similar al de la seva zona educativa.
Manel Díaz, cap del Servei d’Escolarització, explica que “és molt important fer una distribució equilibrada de l’alumnat provinent de la matrícula d’estiu per tal de no debilitar la feina que s’ha fet per garantir aquest equilibri amb la reserva de places de la preinscripció ordinària”. També afegeix que “cal fer-ho amb la màxima agilitat possible a fi de de garantir que l’alumnat de la matrícula d’estiu, majoritàriament vulnerable, pugui tenir una plaça assegurada durant el mes de setembre en un sistema equitatiu”.
“Cal garantir que l’alumnat de la matrícula d’estiu, majoritàriament vulnerable, pugui tenir una plaça assegurada durant el mes de setembre en un sistema equitatiu“
Manel Díaz, cap d’Escolarització
Per aquest motiu, és fonamental que l’escolarització de l’alumnat que entra al sistema educatiu després del període ordinari sigui distribuït amb criteris que afavoreixin la igualtat d’oportunitats i, per tant, un repartiment equilibrat dels que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. I és que enguany, de la nova admissió d’estiu, un 51% de l’alumnat es trobava en situació de vulnerabilitat, un percentatge que acostuma a ser encara inferior que el de l’alumnat de matrícula continuada. La distribució equilibrada, per tant, és clau en els períodes extraordinaris. És per això que un 50% de l’alumnat de la nova admissió d’estiu ha anat a centres concertats i, l’altre 50, a públics.
Díaz recorda que “en un sistema tan dinàmic, en el qual hi ha un percentatge tant alt de mobilitat, és fonamental que els centres que finalitzen la preinscripció amb la ràtio coberta i amb un índex de vulnerabilitat baix es facin corresponsables envers la resta de centres de la zona, especialment els que tenen índexs més alts de vulnerabilitat i no cobreixen les ràtios a la preinscripció”. En aquest sentit, el nou decret d’admissió ofereix eines, com ara la possibilitat de fer increments de ràtio, per assegurar l’equitat en les assignacions.
Entre els motius que porten a l’alumnat a participar fora del període ordinari destaca de manera molt especial el fet de no haver estat escolaritzat a Catalunya: aquests casos representen el 39,6%, un percentatge encara inferior que en el cas de la matrícula continuada. Altres motius destacats són els canvis de residència o no haver participat en el procés ordinari.
Els cursos que acumulen més alumnat en període d’estiu són i3 i primer i quart d’ESO. El districte que n’acull més és Nou Barris, que durant els mesos d’estiu va rebre l’assignació de 666 alumnes, un 4,2% de l’alumnat total del districte.