Les dades de preinscripció constaten un avenç notable pel que fa a l’equivalència entre els centres públics de la ciutat: 10 dels 11 instituts amb menys demanda en la preinscripció passada, augmenten enguany el nombre de sol·licituds.
El curs vinent començarà amb cinc nous instituts escola a la ciutat, la simplificació de les adscripcions consolidada, una nova mesura de planificació, les zones limítrofs, i just mil sol·licituds més que el curs passat: enguany s’arriba a les 24.078. Ara, un cop coneguda la demanda de les famílies, s’han fet els reajustaments necessaris que han portat a l’oferta final de places. Però més enllà de l’oferta final, al voltant del procés de preinscripció orbiten conceptes clau que ajuden a entendre el perquè de les polítiques educatives. Vegem-los.
Més equivalència
Treballar per l’equitat, per la igualtat d’oportunitats, vol dir, entre altres coses, treballar per l’equivalència de centres públics. És un objectiu que no implica l’homogeneïtzació dels projectes educatius ni l’eliminació de la diferència: treballar per l’equivalència implica aconseguir que tots els centres ofereixin una qualitat educativa tant anàloga com sigui possible. Una dada indicativa sobre aquesta qüestió és la demanda que reben els centres educatius. Si la distribució de la demanda és igualitària voldrà dir que la confiança que generen els centres entre les famílies és equivalent i, per tant, que l’alumnat hi troba una qualitat educativa similar.
És en aquest sentit que aquesta preinscripció ha constatat un avenç en l’equivalència de centres públics, ja que 10 dels 11 instituts amb menys demanda en la preinscripció passada han augmentat enguany el nombre de sol·licituds, i cinc d’aquests centres ho fan molt significativament, amb una diferència de més de 15 peticions.
Treballar per l’equivalència implica aconseguir que tots els centres ofereixin una qualitat educativa tant anàloga com sigui possible
Pel que fa a la tendència de la distribució de les sol·licituds a primer d’ESO segons la titularitat del centre d’origen i el demanat en primera opció, es manté respecte al curs passat. Augmenta lleugerament el percentatge d’alumnat que ha cursat la primària a una escola pública i tria cursar la secundària en un institut de la mateixa titularitat: enguany representen un 84 % i l’any passat eren el 83 %.
Menys segregació
Una qüestió crucial que contribueix a l’equivalència és, sens dubte, la lluita contra la segregació. D’ençà de l’aplicació del Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat i l’èxit educatiu a la ciutat de Barcelona i les motxilles escolars es va poder millorar en la detecció de l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica (s’ha passat d’un 3 % abans del 2019 a un 20 % actualment) i iniciar una distribució equilibrada curs a curs. El Pla ha permès arribar a un 87 % de centres equilibrats en relació amb la seva zona educativa, mentre que aquells que encara es consideren amb índex de segregació més elevat que el que els pertocaria han caigut fins al 9 %. En canvi, aquells que haurien d’assumir més alumnat en situació de vulnerabilitat representen només el 3,5 %.
Un 87 % dels centres educatius de la ciutat es troben equilibrats respecte a la seva zona educativa.
Grups singulars i zones limítrofs
Una altra mesura que contribueix a la lluita contra la segregació escolar són els grups singulars. El curs 2024-25 serà el tercer en què es duu a terme aquesta iniciativa, enguany prevista en quatre centres educatius a i3. El que es pretén és coordinar l’accés de famílies ordinàries, en bloc, a centres amb poca demanda per tal d’equilibrar la composició social d’aquestes escoles. És una iniciativa que promou l’acompanyament entre famílies que aposten per formalitzar una escolarització de proximitat i que afavoreix que els centres educatius puguin arrelar les famílies de les seves zones d’escolarització.
Per tal de millorar la distribució equilibrada de l’alumnat en situació de vulnerabilitat, s’ha incorporat una novetat en aquesta preinscripció: la regulació de les places de reserva a les zones limítrofs. Es tracta d’una mesura de gestió de la planificació de l’oferta educativa que serveix per igualar les places reservades en dues zones educatives veïnes, però amb índex de vulnerabilitat social dispar. D’aquesta manera, s’afavoreix encara més l’equilibri dels centres de la ciutat situats en zones de composició social diferent però geogràficament propers.
Primers fruits de la transformació de Zona Nord
El curs vinent s’inicia la transformació de Zona Nord, però els beneficis per al sistema educatiu de la ciutat ja s’han començat a notar. Les dades d’aquesta preinscripció mostren que la proposta de transformació de les quatre escoles en instituts escola ha afavorit l’arrelament de les famílies al territori. S’ha passat d’una mitjana, en els darrers sis cursos, del 56 % de les famílies que triaven cursar la secundària a la seva zona a un 85 % en aquests quatre centres en aquesta preinscripció.
D’altra banda, el curs que ve també es posarà en marxa l’Institut Escola Vapor i Molí, que incrementarà aquesta tipologia de centre fins a 25 el curs vinent.
El setembre vinent ja no quedarà cap escola amb més de tres instituts adscrits, i el 99 % disposaran de dos o tres.
El model d’adscripcions, consolidat
Un dels objectius que guia la gestió educativa és el de poder garantir la coherència entre els projectes pedagògics d’escoles i instituts, un aspecte essencial a l’hora de minimitzar el risc d’abandonament i afavorir la fluïdesa entre la primària i la secundària.
La mesura capaç de fomentar amb més rotunditat la continuïtat pedagògica entre escoles i instituts és la simplificació de les adscripcions, una línia en la qual es treballa des de fa anys. L’adscripció és el principal criteri normatiu que ofereix el Decret d’admissió per reforçar la continuïtat pedagògica entre les etapes de primària i secundària, ja que atorga prioritat en l’assignació de plaça a les famílies de centres adscrits. D’aquesta manera, les famílies que situen els seus instituts adscrits entre les opcions prioritàries durant el període de preinscripció hi tenen la plaça assegurada. El curs vinent, 2024-25, es farà un pas endavant en la simplificació de les adscripcions. Ja fa quatre anys que es va informar a les comunitats educatives sobre la implementació d’aquesta estratègia, un model cap al qual s’hi va començar a caminar progressivament. El setembre vinent ja no quedarà cap escola amb més de tres instituts adscrits i el 99% en disposaran de dos o tres.