Què són les Juntes de Direcció? Com funcionen? Què aporten a la governança del sistema educatiu de Barcelona? I com les veuen els seus membres?
Aquest mes de maig han tingut lloc les eleccions a les juntes de direccions de Barcelona, una convocatòria que cada dos anys renova el 50% dels seus representants. Un total de 29 direccions ocuparan la seva representació les properes setmanes en les juntes d’infantil i primària, de secundària i d’ensenyaments postobligatoris.
Per conèixer una mica més de prop aquest espai de governança, ens hem fet algunes preguntes i n’hem parlat amb dues direccions: un membre sortint que ja ha complert el seu cicle de representació, i una nova direcció que s’estrena com a representant.
- Què són les juntes de direccions?
Són l’espai de governança i representació de les direccions dels centres educatius públics de la ciutat. És a dir, dels i les responsables que estan al capdavant dels més de 300 centres educatius públics de Barcelona amb un objectiu: liderar col·lectivament l’impuls de l’educació pública i la transformació educativa de la ciutat.
- Quin valor tenen les juntes?
Les juntes són un espai de treball, de debat i de construcció col·lectiva. I l’espai més estratègic on escoltar, compartir i recollir idees, visions i experiències de la xarxa educativa pública. Les seves deliberacions no tenen caràcter vinculant, però sí influent en les decisions i en la gestió educativa de la ciutat, juntament amb altres canals de relació i escolta a la comunitat educativa (consells escolars, coordinació territorial…).
El nou reglament de les juntes ha establert representants per a noves tipologies de centres per garantir un espai amb veus diverses i la pluralitat de realitats de la ciutat.
- Com s’organitzen les juntes de direccions a Barcelona?
Algunes de les novetats que s’han introduït enguany en el funcionament de les juntes tenen a veure amb la seva composició. D’una banda, es manté el sistema amb tres nivells de participació: plenaris de direccions que apleguen totes les direccions per nivells educatius, les tres juntes d’infantil i primària, de secundària i de postobligatòria, i la comissió permanent.
I, d’altra banda, quant a la composició de les tres juntes, com a novetat, s’han establert representants per a noves tipologies de centres per garantir un espai amb veus diverses que facin aflorar la pluralitat de realitats de la ciutat. A partir d’ara, per exemple, els 18 instituts escola tindran representants propis a les juntes d’infantil i primària i de secundària, de la mateixa manera que a la junta de postobligatoris hi haurà representants específicament per als centres que ofereixen batxillerat i cicles formatius d’FP.
La mirada sortint
Dani Vidal, director de l’Escola Ferran Sunyer (L’Eixample) i representant de la Junta d’Infantil i Primària del 2019 al 2024
Com valores la participació a la junta d’infantil i primària aquests anys?
Com a direcció, ha estat un pas més d’aprenentatge. Quan vaig començar com a docent, una mestra jubilada que havia fet tots els rols que pots ocupar en l’àmbit educatiu, em va fer veure la importància de cada posició: com a tutor d’aula, especialista, coordinador de cicle, direcció… Totes són importants, perquè a mesura que t’allunyes del contacte amb els infants, també prens perspectiva i una mirada més panoràmica que et fa entendre decisions, punts de vista o altres situacions. Participar a les juntes és un pas més en aquest sentit.
Què has après o has vist?
Doncs, sobretot, he vist les diferències entre districtes. I això et fa relativitzar les coses. Què és prioritari i a on. El meu centre ja viu una realitat diferent d’altres centres de l’Eixample, però sortir de les trobades i seminaris de direccions de districte i tenir una mirada de ciutat és un exercici necessari perquè tots formem part del mateix sistema. Un altre aspecte que valoro és conèixer, de primer mà, les propostes i decisions estratègiques en educació de la ciutat. La junta és un espai en què dialogues directament amb gerència i l’equip directeiuper parlar de coses importants com el pla de xoc, les motxilles escolars, la nova proposta d’educació inclusiva… I, comparteixis o no les propostes, en aquests espais de treball i de debat en què he participat he pogut copsar el compromís de les persones i els objectius de les mesures.
Què creus que aporten les juntes? Tenen incidència?
Com a direcció, penso que se’ns escolta. No sempre amb la mateixa intensitat, això també ho he de dir. Però la voluntat de saber què en pensem, de prendre el pols de les coses, de saber quines millores plantegem, com ho vivim… això hi és. La feina que s’està fent en educació inclusiva, n’és un exemple. Ha estat un procés lent, però se’ns ha escoltat i s’ha fet un esforç per objectivar una realitat molt complexa.
Què diries als companys que entren com a nous representants?
Els compartiria l’aprenentatge que he fet en tant que rol de representant. I és que ser representant és una feina i una responsabilitat. És molt més que ser una corretja de transmissió. I això requereix esforç personal. Què vull dir? Doncs que, d’una banda, has de poder mirar panoràmicament, sigui en clau de districte com de sistema, esforçant-te a entendre els companys a qui representes, la ciutat en conjunt… I, d’altra banda, també és exigent perquè has d’ocupar-te d’escoltar i dinamitzar el teu territori per recollir demandes, però també per generar consensos. I en això s’ha de ser proactiu i estar atent a la veu del territori, a aquests moments de trobada amb altres direccions, per posar en comú… Aquesta és una feina de preparació abans d’anar a la junta. I en això hem baixat una mica la guàrdia. És cosa de totes les direccions mirar de mantenir aquestes trobades i dinàmiques.
I, per últim, quins debats o prioritats creus que haurien d’ocupar les juntes els propers anys?
Des de la meva mirada personal, crec que cal abordar el debat del “cafè per a tothom” en què estem instal·lats. I les juntes és un bon espai on fer-ho. Les dotacions de personal per alumne, els recursos materials… hi ha moltes decisions de gestió que no tenen prou en compte la singularitat d’alguns centres, i això només es pot debatre en espais on es faci amb mirada sistèmica. La junta ho és.
La mirada entrant
“L’orientació social i psicopedagògica al nostre alumnat mereix més atenció i una reflexió serena.”
José Antonio Vázquez, director de l’Institut de Logística de Barcelona i nou representant dels centres d’FP a la Junta d’Ensenyaments Postobligatoris
Què t’ha mogut a presentar-te com a candidat per a les juntes?
Els centres d’FP de la ciutat estem en un moment de canvis molt importants. Ja fa dos cursos que vaig assumir la direcció del nou Institut de Logística de Barcelona i he volgut fer el pas precisament per poder aportar la mirada particular dels centres d’FP, amb les nostres necessitats i els diversos reptes que tenim els propers anys. Penso que les juntes és un espai més des del qual incidir en el treball en xarxa i col·laboratiu que ja fem els centres d’FP.
Els centres d’FP, de fet, ja us trobeu en molts espais i xarxes. Què veus de diferent en les juntes?
És cert que tenim molts espais. En les xarxes Be_Pro, per exemple, ens trobem amb els centres del nostre sector i també tenim espais compartits de formació. Però hi ha temes, més transversals i comuns, que són més propis d’un espai com la junta. Qüestions com la innovació als centres, o temes referents a la gestió i decisions de sistema… tot això demana una altra mirada. Els centres som la primera línia de gestió del sistema, i hi ha necessitats i inquietuds que hem de saber traslladar des d’una mirada pròpia i que tenen a veure amb les decisions de política educativa o de gestió que ens toca desplegar. Penso que la junta és un lloc diferent perquè estàs a prop d’on es prenen decisions i tenim l’oportunitat de participar, escoltar i col·laborar plegats en aquestes qüestions.
Quins temes t’agradaria traslladar i treballar a la vostra junta?
Hi ha vàries qüestions. Dues són reptes que ens ocuparan els propers temps als centres d’FP com són el canvi curricular, que té a veure amb la digitalització, la sostenibilitat, la relació amb les empreses… I, també, la gestió de plantilles, perquè els centres d’FP necessitem cada vegada professionals més especialitzats i amb perfils experts. I això requereix molta flexibilitat a l’hora de gestionar plantilles perquè, a més, aquestes necessitats són molt variables.
I alguna qüestió que mereixi més atenció?
Sí. Hi ha una altra necessitat, l’orientació social i psicopedagògica al nostre alumnat, que potser mereix més atenció de la que ha tingut fins ara. Fer-hi una reflexió serena i conjunta és prioritari perquè és una realitat comuna a tots els centres d’FP. Cada dia veiem més aquesta necessitat en la població jove i hem de veure com cal abordar-ho.