Les arts com a motor educatiu: programes i aliances que donen sentit a l’educació

Reconegudes pel currículum com una competència clau per al desenvolupament integral de l’alumnat, les arts són imprescindibles per a l’aprenentatge i es converteixen en un potent motor de transformació dels centres educatius que s’obren a la creació, al patrimoni i a l’entorn més proper a través de programes i aliances amb artistes, institucions i equipaments culturals de la ciutat que els converteixen en espais vius de creació i experimentació.

Aquests projectes artístics permeten que la música, la dansa, les arts visuals o l’audiovisual s’integrin en el currículum i que l’alumnat formi part de processos creatius reals, desenvolupi una mirada crítica i construeixi vincles significatius amb el barri i la ciutat.

Tot i que son curriculars, treballar amb les arts sovint no és senzill, sobretot a educació primària, on no es compta amb especialistes. Per això, tant els centres de primària com de secundària busquen l’expertesa a través d’aliances amb artistes, institucions culturals i equipaments del territori.

A la ciutat de Barcelona, aquest enfocament educatiu basat en les arts es concreta en una àmplia xarxa de programes, projectes i aliances que connecten creació artística, currículum i comunitat, i permeten incorporar pràctiques artístiques als centres educatius amb continuïtat i sentit pedagògic.

Un treball en xarxa entre centres i institucions

Aquest conjunt de projectes artístics —que el Consorci d’Educació de Barcelona posa a l’abast dels centres educatius a través de la Convocatòria unificada de programes— forma part d’un treball en xarxa sostingut entre els centres i les institucions que els impulsen i els acompanyen, com l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) o equipaments culturals de referència com el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) o els arxius i museus municipals.

Aquest treball en xarxa entre els centres i el món cultural genera projectes educatius creatius, significatius i oberts, que connecten l’alumnat amb la creació el patrimoni i el seu entorn més proper. I l’impacte va més enllà de l’aula, cosa que afavoreix la cohesió, el sentiment de pertinença i la participació tot donant l’oportunitat de garantir els drets culturals de tot l’alumnat. Alhora, el professorat hi troba un espai d’acompanyament, aprenentatge compartit i innovació pedagògica.

Integrar les arts a l’educació és una aposta de ciutat que millora l’experiència d’aprenentatge i reforça una comunitat educativa oberta, inclusiva i connectada amb l’entorn. I que no només enriqueix els centres educatius, sinó que també construeix una educació més oberta, inclusiva i connectada amb la realitat, on la cultura esdevé una eina clau per entendre, habitar i transformar el món.

La mirada transversal i transformadora de l’art

Des de realitats i etapes educatives diferents, parlem amb quatre docents que coincideixen a assenyalar les arts com un motor d’obertura, cohesió i transformació en l’aprenentatge. Més enllà de ser un recurs pedagògic, per als centres esdevé un punt d’inflexió que dona sentit a les situacions d’aprenentatge, a partir de les relacions amb artistes i institucions reals que situen l’alumnat al centre del propi procés d’aprenentatge de manera significativa.

Meritxell Gama, docent de l’Institut Barri Besòs, subratlla que treballar des de les arts desperta una sensibilitat que altres disciplines no sempre poden activar, i les defensa com un pilar fonamental del projecte educatiu del centre: “En el cas de les arts, jo crec que el nostre alumnat a vegades està molt lluny d’aquest món artístic, com nosaltres l’entenem. I treballar a classe o que hagin de passar per aquests programes fa que ells descobreixin un nou llenguatge, una nova experiència que els ajuda en el creixement personal i cultural”.

Treballar des de les arts activa la creativitat com a competència clau per afrontar contextos canviants, tant per a l’alumnat com per al professorat. Els projectes artístics permeten explorar nous coneixements, imaginar nous mons, construir una mirada crítica sobre la realitat i repensar les formes d’ensenyar i d’aprendre.

Per a Dani Jimbert, docent de secundària a l’Institut Escola Mestre Morera, les arts aporten una mirada global i connectada amb el món: “Els aprenentatges basats en les arts ens permeten obrir-nos a altres comunitats i entendre que som internacionals i globals”.

Davant d’un futur incert, destaca la necessitat de formar persones creatives, innovadores i capaces de moure’s entre àmbits diversos. “Creiem que és una disciplina que és important desenvolupar amb el nostre alumnat, ja que som conscients que en el futur moltes de les feines que desenvoluparan no existeixen avui en dia. Per tant, han de ser persones creatives, innovadores, que puguin saltar d’un àmbit a un altre”, afegeix.

Les propostes basades en les arts generen entorns flexibles i creatius, que permeten personalitzar els processos d’aprenentatge i respectar la diversitat de ritmes, interessos i necessitats de l’alumnat, responent als principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA).

Sara Elias, docent de l’Institut Narcís Monturiol, destaca com les arts transformen les dinàmiques d’aula, trenquen amb el model jeràrquic tradicional i situen l’alumnat com a protagonista del seu aprenentatge. També creu que això genera un fort impacte emocional i col·lectiu: “Les arts mobilitzen el pensament crític; els alumnes han de consensuar entre ells durant la presa de decisions que aporta el procés creatiu”.

Una mirada transversal que permet un aprenentatge més significatiu

Els projectes educatius amb una forta presència de les arts afavoreixen una mirada transversal del currículum, que connecta les diverses àrees —com Llengua, Matemàtiques, Ciències Socials o Educació Física— i les dota de sentit. I aquesta transversalitat permet un aprenentatge més significatiu, profund i transferible.

L’impacte dels projectes artístics també es manifesta en la cohesió i el clima de centre. Les arts actuen com a element integrador, faciliten la participació de tot l’alumnat i reforcen el sentiment de pertinença al centre. Alhora, ofereixen canals d’expressió alternatius que donen veu a la dimensió emocional, corporal i simbòlica de l’aprenentatge, aspectes especialment rellevants en el treball amb infants i joves.

A l’Escola Jaume I, el director, Joan Clop, posa l’accent en la dimensió emocional de l’aprenentatge i en el paper de les arts com a canal privilegiat per fer aflorar les emocions i travessar totes les àrees del projecte educatiu. Les emocions són un dels grans pilars en aquest sentit, i els programes que treballen amb les arts els donen l’oportunitat de continuar treballant les emocions. “Les arts en l’aprenentatge són molt importants per al treball de desenvolupament d’emocions i per poder tenir una mirada que vagi molt més enllà de les coses que passen en el dia a dia”, diu Clop.

Programes i aliances artístics

En l’àmbit musical, programes com En directe – Música als instituts fomenten l’experiència artística viva dins els centres, mentre que projectes com EN RESiDÈNCiA – Artistes als instituts, Espais C o Fora de reserves –  que impulsen conjuntament l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Consorci d’Educació, promouen la creació contemporània vinculada al context social i urbà de l’alumnat i proposen espais de treball compartit entre artistes, alumnat i docents dins de l’horari lectiu. Iniciatives com Tot Dansa, Escena Pilot, La Caixa del Llliure, o el projecte Arlequí  situen el cos, el moviment, l’escena i l’objecte com a llenguatges d’aprenentatge.

Aquí les arts escèniques juguen també el paper de frontissa de transformació social. De la mateixa manera que projectes com Cinema en curs i Fotografia en curs integren la creació audiovisual com a eina pedagògica.

En tots els casos l’activació d’aquest programes i aliances artístics s’incorporen a la vida escolar amb processos creatius i materials que s’integren a la programació d’aula o al Projecte educatiu de centre.

Aquests programes es despleguen gràcies a la col·laboració amb institucions culturals, com el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors o el conjunt de museus i arxius de la ciutat o entitats amb llarg recorregut com  A Bao A Qu.

En l’àmbit del patrimoni i la memòria, en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona també es desenvolupen propostes Patrimoni Lab, Patrimonia’m ciutat, Stolpersteine Barcelona o Expliquem el barri, així com projectes vinculats a la història recent, com Paisatges arqueològics o Empremtes de la guerra.  El professorat te l’oportunitat de treballar amb l’expertesa dels serveis educatius dels diferents equipaments (museus, arxius, Amicals de Mauthausen i Ravensbrück o Camp d’aprenentatge de Barcelona) que generen un enriquiment en el format i coneixements, plantejant situacions d’aprenentatge singulars des del territori, la identitat i la memòria col·lectiva des d’una mirada crítica i creativa.

Altres programes com Apadrina el teu equipament o  els acompanyaments artístics, aliances amb equipaments o processos de creació emmarcades en La Caixa d’Eines del Pla de Barris, reforcen la connexió entre centres educatius, equipaments culturals i comunitat, tot facilitant que els centres desenvolupin projectes amb continuïtat i qualitat.