El mes d’octubre passat, més de 400 representants de la comunitat educativa de la ciutat es van aplegar a la Sala Gran del Museu Marítim de Barcelona en una jornada de treball per debatre i reflexionar sobre el Pla d’Actuació del Consorci d’Educació per als propers cinc anys.
Escoltar les diverses veus, compartir mirades i visualitzar reptes i propostes van ser els objectius d’una jornada de treball en què van assistir 278 direccions de centres d’ensenyaments obligatoris i postobligatoris, 95 responsables dels serveis educatius i dels serveis centrals del Consorci d’Educació i 35 representants de la inspecció educativa, de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Educació i Formació Professional.
La trobada arriba després de diverses sessions participatives que, els últims mesos, han tingut lloc amb les juntes de direccions, els serveis educatius i les direccions dels serveis centrals del Consorci. Al llarg d’aquestes sessions prèvies s’ha definit el marc estratègic amb 12 objectius. Uns objectius que, segons va recalcar la gerenta del Consorci d’Educació, Anna Terra, en l’obertura de la jornada, “hem definit conjuntament, s’alineen amb els objectius departamentals i s’ajusten a la singularitat i realitat educativa de Barcelona”.
Copsar la diversitat de realitats i compartir propòsit
Al llarg d’un matí, es van alternar moments plenaris amb espais de debat focalitzats. Sota la pregunta “L’educació a Barcelona: d’on venim i on som?”, la primera part va consistir en converses dinamitzades en cada una de les 33 taules que omplien la Sala Gran de les Drassanes. Una radiografia de dades que explica l’educació avui a Barcelona i el marc sociodemogràfic de la ciutat van ser el punt de partida d’aquests diàlegs inicials. La diversitat de territoris, nivells educatius i perfils professionals dels membres de cada taula va donar l’oportunitat d’escoltar i intercanviar punts de vista compartits, però també de conèixer les singularitats de cadascú.
«He trobat molt útil el treball de la jornada a partir de les dades. Les direccions necessitem posar context i conèixer bé la realitat que tenim entre mans, per desmentir rumors i per poder explicar millor les mesures o polítiques educatives de la ciutat. D’altra banda, com a nova directora que soc, en aquesta jornada m’he sentit acollida i penso que moments plenaris com aquest ens ajuden a sentir-nos part d’un col·lectiu i compartir, totes i tots, un mateix propòsit».
Laia Vaqué, directora de l’Escola Cal Maiol (Sants – Montjuïc)
«El fet que es plantegés com una jornada de treball on hi fóssim totes, tant les direccions de centres com les dels serveis educatius i específics i la inspecció educativa, mostra la voluntat real de fer-nos-en partícips. També vull posar en valor que les taules de treball estiguessin formades per professionals heterogenis tant en l’àmbit de territori com de perfil d’agents. Posar en comú els diferents punts de vista i les diferents realitats és un exercici d’alteritat imprescindible si volem remar en la mateixa direcció. En l’educació, sovint som un conjunt de tribus acostumades a defensar cadascuna la seva parcel·la. Ara que vivim immersos en un context social i econòmic de grans dificultats, ens convé més que mai conèixer-nos millor, connectar forces i consensuar significats. Jornades com aquesta ens hi poden ajudar».
Joan Fontdeglòria, director del CRP d’Horta – Guinardó
Aterrar 12 objectius en mesures i accions
La segona part de la jornada es va traslladar a les aules de l’edifici de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i del CESIRE per acollir els tallers on es van debatre, de manera focalitzada, cadascun dels objectius estratègics a fi d’aterrar-los en mesures i accions. La millora educativa, l’educació inclusiva i l’equitat, la desburocratització, l’abordatge del català en un marc social plurilingüe, la formació postobligatòria (FP, formació al llarg de la vida…) o els equipaments educatius van ser alguns dels focus que van centrar els debats de la jornada.
«He participat en el grup de treball de l’objectiu 1, de millora dels resultats acadèmics. Hem vist que és important que hi hagi més espais de reflexió i de formació que estiguin dins de l’horari lectiu. També és important que hi hagi un punt de suport a les direccions i al lideratge pedagògic, de manera que seria interessant impulsar un centre de recursos destinat a les direccions i l’acompanyament de la nostra tasca. I també hem reflexionat sobre com millorar en una coordinació des de zero anys fins al final de la nostra etapa educativa, per alinear-nos tots en la millora educativa».
Marta Vidal, directora de l’Institut Verdaguer (Ciutat Vella)
«Aquestes jornades són molt necessàries per escoltar els qui som a primera línia i donar veu a direccions i docents per saber què funciona o què necessitem. Però també han de tenir conseqüències. Esperem que aquest Pla d’Actuació doni resposta a reptes que fa temps que posem sobre la taula i que són clau per a una FP de qualitat i per tenir les eines per formar professionals: hem de poder sortir del marc normatiu de l’ESO i el batxillerat a l’hora de configurar les nostres plantilles i garantir que els docents s’ajusten al currículum. I, davant el creixement d’alumnat que orientem a l’FP com a estratègia contra l’abandonament, necessitem professionals i eines per poder-los acompanyar amb condicions».
Carles López, director de l’Institut de l’Esport de Barcelona
A partir de les idees recollides, s’acabaran de concretar i consolidar les línies d’acció del pla. Abans d’acabar l’any, es faran algunes sessions en format més reduït per aprofundir en la concreció de les propostes recollides d’alguns eixos, com, per exemple, l’abordatge de les competències lingüístiques i, en concret, del català, l’educació inclusiva o, també, l’educació al llarg de la vida. Es preveu que, a principis del 2026, s’aprovi el nou Pla d’Actuació que ha de marcar les fites de futur de l’educació pública a la ciutat de Barcelona.
