En què estàs treballant?
Estic al servei de Recursos Humans, fent suport a les direccions dels centres del Consorci en tot el que té a veure amb substitucions, concursos de trasllats i els procediments interns dels centres.
La feina que fem és la mateixa al llarg de tot l’any. El final d’any acostumava a ser un moment tranquil; i l’estiu, el pic més important, perquè des del maig fins a la primera setmana d’agost hi ha un gran moviment de mestres a tota la ciutat a través dels concursos de trasllats, de directors i les adjudicacions d’estiu. Estem parlant de milers de moviments i som només un equip de 6 persones atenent les direccions!
Però aquest trimestre, que semblava que havia de ser una tornada a la normalitat, ha estat complicat. Els confinaments de les últimes setmanes estan tornant a donar molta feina de substitucions i els centres han hagut de fer un gran esforç! Nosaltres, des d’aquí, intentem ajudar en tot el que podem.
Quines seran les fites clau per al proper any?
Pel tipus de servei que som, no tenim la capacitat de decisió per marcar-nos fites. Seguim les instruccions que ens marca el Departament d’Educació. En aquest sentit, el departament té la intenció de seguir apostant per fer molts dels processos de forma telemàtica, i nosaltres haurem d’estar acompanyant-ho.
Aquest any, hi ha intenció, també, de millorar la gestió dels processos d’estiu per tal d’acabar-los abans. Actualment ens suposa acabar aquest procés la primera setmana d’agost. Com a servei, la tercera setmana ja hem d’estar actius, i això ens condiciona l’organització de les vacances. Hem de trobar, doncs, la manera de poder compaginar la vida dels centres amb la dels professionals que estem aquí. La idea que estudia el departament és millorar el sistema telemàtic per tal d’escurçar o acabar aquest procés una setmana abans.
“La nostra prioritat és que les direccions estiguin sempre ben ateses.”
Quins reptes planteja el teu àmbit?
Com a servei, el nostre repte i la nostra prioritat és que les direccions estiguin sempre ben ateses; és a dir, ser-hi presents per a tot el que puguin necessitar. Per exemple, les direccions tenen un munt d’aplicatius: per demanar permisos, per demanar substitucions, per fer actes d’alumnes… Amb la feina que tenen com a directors i responsables dels equips docents, això els suposa un treball molt farragós i burocràtic. El departament ha creat eines telemàtiques perquè siguin més còmodes, però les direccions ho viuen com una càrrega i, tot i que nosaltres no podem canviar-ho, els escoltem i ajudem a resoldre problemes o a fer gestions quan no poden fer-ho des dels centres.
Què t’aporta o quin significat té per a tu treballar en equip?
Fem equip amb les direccions i també entre nosaltres. Som un equip petit, molt cohesionat i ho donem tot: 5 dones fantàstiques que hi són dia, nit, tardes i festius, i els dies que calguin! Un equip que mai ha dit “me’n vaig perquè ja és l’hora” és una gran sort. Són companyes de veritat i els centres ho saben i ho agraeixen. I m’alegra també quan els centres valoren la feina que fem i ens fan arribar missatges a mi o les meves companyes. Especialment en moments com l’inici del curs passat: després del confinament i perquè tots els centres poguessin començar bé el curs, el dia 11 de setembre tot l’equip vam treballar aquí fins a les deu de la nit!
“Som un equip petit i ho donem tot. Agraïm també quan ens reconeixen l’esforç.”
Què és el que més et motiva de la teva feina?
Vaig entrar a l’Ajuntament de Barcelona fa moltíssims anys i vaig demanar educació, i vaig tenir la grandíssima sort de treballar amb la Marta Mata: et transmetia les ganes de treballar per als docents! T’encomanava la consideració, el respecte i pensar que estàs treballant per al grup de persones més important que tenim. Els mestres i docents són els que estan criant els infants i joves i, per tant, estant creant persones. Va ser una gran sort, perquè podria haver acabat en un àmbit on tot siguin números, i jo necessito treballar amb persones!
Què li demanes al 2022?
Que s’acabi la pandèmia, si us plau! Crec que tots ens estem morint una mica amb tota aquesta situació. Els infants i els joves s’estan perdent les abraçades, el contacte… una infància i una adolescència sense abraçades i petons és molt difícil i trista! I en l’aspecte professional, si s’acaba la pan-dèmia, també millorarem i recuperarem els horaris i les condicions laborals que teníem.