Parlem amb Josep Ramon Aymerich, director de l’Escola Cavall Bernat, a la qual està vinculat des de fa 22 anys com a mestre d’educació física a infantil i al cicle inicial de primària. El centre es troba a la rambla de Badal, al districte de Sants-Montjuïc, un dels districtes amb més segregació escolar de la ciutat.
Aquests últims anys, gràcies a les polítiques d’equitat educativa i a l’esforç en la singularització dels projectes educatius, aquest i altres centres del districte han anat canviant la composició social del seu alumnat, i són un reflex més fidel de la realitat dels seus barris.
Com valores aquest curs que tanquem?
Aquest curs ha estat una tornada a la normalitat, que és el que buscàvem tots: les famílies, els mestres i els infants. I aquesta normalitat buscada vol dir la possibilitat que es trobin els diferents alumnes de diferents nivells, la possibilitat de fer feines i trobades conjuntes… L’escola és sempre trobada, i ara hem tornat a allò que som.
Sants és un dels districtes que fa uns anys presentava uns índexs de segregació escolar més acusats. Com s’hi ha donat la volta?
Al final, aquí s’han ajuntat dues estratègies. La primera té a veure amb els projectes de direcció. Nosaltres teníem un punt de segregació bastant important, com a altres centres de Sants. I ja fa uns anys vam començar a impulsar projectes singulars de centre que han contribuït a fer que un perfil de famílies que potser no haurien anat a centres de complexitat com els nostres s’hagin sentit atretes per les noves propostes i hagin volgut implicar-s’hi. L’esforç que hem fet les escoles de Sants per revertir aquesta situació té a veure amb treballar la segregació des del punt de quines portes obrim per atreure famílies que tenen una preocupació pel tipus d’educació o la qualitat del projecte educatiu. I això és clau per mantenir-nos com un centre atractiu on la matrícula continuada no ens afecti perquè fidelitzem la captació de diversos perfils de famílies.
L’altra via ha estat poder distribuir l’alumnat vulnerable en tots els centres. Això, a nosaltres, ens ha ajudat. De fet, els dos primers anys vam demanar ampliar capacitat per garantir que, en cas de baixes d’alumnat per mobilitat de les famílies, poguéssim mantenir un determinat perfil de famílies.
“La vinculació és molt important perquè per a una part important de l’alumnat la situació familiar és dura.”
I en quin punt esteu ara?
Ara estem en un punt molt bo, veiem que s’ha produït un canvi. I les dues estratègies ens han ajudat. A primària tenim un 36 % d’alumnat en situació de vulnerabilitat, mentre que a infantil hem baixat a un 26 %, aproximadament. Fa vuit anys vam començar un nou projecte educatiu, i l’arribada del pla de xoc ens ha ajudat distribuint l’entrada d’alumnat vulnerable.
En què consisteix aquest projecte singular?
El projecte té l’eix principal en la salut de l’infant. I a partir d’aquí es desplega tot el currículum. Creiem que les experiències d’aprenentatge són tan importants com el mateix aprenentatge o més. Perquè la vivència te l’emportes tota la vida. Un exemple seria la lectoescriptura, que no comencem fins a primer perquè creiem que el cos encara no està preparat. A primer curs de primària l’infant ja té la via perceptiva visual madura, mentre que abans ha de fer un esforç afegit que repercuteix en una vivència que no és positiva. Per contra, l’experiència que tens en el cicle inicial de primària és que vols aprendre perquè t’agrada, perquè aprens ràpid. A infantil, ens enfoquem a ajudar a madurar el cos físic a través del joc lliure, exercicis per estimular el moviment a través d’imatges, contes… perquè un cos sa, alegre i amb salut presta més atenció, i amb una bona posició corporal també es cansa menys.
Us centreu molt en les sensacions de l’infant, no?
Sí, altres aspectes que tenen a veure amb aquesta vivència són l’aprenentatge a través de coses boniques, perquè la bellesa ajuda a vincular-se amb l’aprenentatge i estimar el que s’aprèn. O el fet que el tutor o tutora està tots els anys amb l’alumnat, perquè això ajuda l’alumnat a vincular-s’hi i a tenir un referent adult positiu. I aquest vincle ho és també amb les famílies, amb qui es pot fer un millor acompanyament. La vinculació és molt important perquè per a una part important de l’alumnat la situació familiar és dura, i crear aquest vincle amb l’escola ajuda la salut mental de l’infant i de la persona adulta que serà.
“Una escolarització més equilibrada d’alumnat en situació de vulnerabilitat incideix en l’aula. Treballem amb més tranquil·litat.”
Més enllà de la pedagogia, les mesures d’equitat, en què han canviat el vostre centre?
Inicialment, vam poder fer aquest canvi de projecte perquè hi havia una part de famílies que van creure en nosaltres i ens van fer confiança. Però mesures com el pla de xoc també ens han ajudat, perquè tenir una escolarització més equilibrada d’alumnat en situació de vulnerabilitat incideix en l’aula. Treballem amb més tranquil·litat. El treball amb l’alumnat nouvingut o la inclusió comporta un esforç d’atenció, i en la mesura que l’escolarització és més equilibrada, això es nota amb menys desgast del mestre. I el mestre és el pal de paller del projecte: que estigui bé i pugui treballar. Un altre impacte molt rellevant ha estat en l’arrelament de noves famílies. Ara tenim una AFA més potent i el barri ens veu diferents, ens valora… Si les famílies i el professorat estan a gust, ho expliquen, i això es veu fora del centre.
I com a centre, quins reptes teniu per davant?
Com a centre sempre hi ha reptes i millores. Ara ens plantegem avançar en la part artística per treballar més la bellesa a través d’activitats com l’escultura, l’aquarel·la, teixir…. Volem que la primària sigui un lloc de bellesa on et vinculis. En relació amb l’equitat, el gran repte és seguir garantint que els qui tenen necessitats afectives o socioeconòmiques puguin accedir a uns aprenentatges de qualitat, malgrat la seva motxilla. I això vol dir, sobretot, cuidar l’acollida i l’acompanyament perquè trobin benestar en el centre. Aquest benestar té a veure amb un aprenentatge bonic i un entorn que els estima i els vincula. Abans teníem un pati que només era sorra, i vam fer-hi un bosc, perquè la natura és l’ambient que dona més salut a l’infant. Vam posar-hi una olivera, un riu, arbres i flors de les diferents estacions… I recentment hem estat millorant les àrees de patis amb jocs de fusta per mantenir aquest entorn de sensacions positives.
Com t’imagines el vostre centre d’aquí a tres o quatre anys?
Doncs m’imagino un centre amb mestres il·lusionats, més formats… i una escola encara més bonica amb nens i nenes amb ganes de venir-hi i aprendre. M’agradaria que l’escola s’estengués i treballés amb altres centres, perquè tenim un nord clar i segur que podem compartir. Creiem en un model d’educació més saludable on no tot passa pel cap, sinó pel cos. A partir del proper curs, per exemple, l’alumnat tindrà cadascú un faristol amb dues posicions: una per llegir i una per escriure. Perquè creiem molt en el cos, que és el gran vehicle perdut per a l’aprenentatge.
