L’estudi encarregat pel Consorci d’Educació a KSNET posa de manifest la importància de la tasca orientadora als centres educatius. Parlem amb Vanessa Navarrete, orientadora de l’Institut Infanta Isabel d’Aragó (Sant Martí) des de fa set cursos.
Com es du a terme l’orientació als instituts públics de Barcelona?
L’orientació és un procés que es desplega en equip. Hi intervenen els tutors, orientadors, la família i, òbviament, l’alumnat, que és el protagonista principal. Nosaltres, com a orientadores, l’acompanyem perquè pugui triar allò que més s’ajusta als seus interessos. Treballem totes les opcions que s’ofereixen i, al final, és el noi o noia qui pren la decisió.
“L’orientació és un procés que es desplega en equip.”
En què us fixeu a l’hora d’orientar l’alumnat?
En molts factors: els seus interessos, el seu itinerari acadèmic, com es veuen ells en el futur… Moltes coses!
L’alumnat opta principalment pel batxillerat. A què ho atribueixes?
A vegades hi ha un desajust, hi ha molts alumnes que volen fer batxillerat perquè tradicionalment s’ha pensat que és la millor opció. Però aquest curs ha estat la primera vegada que hi ha més alumnes que es decanten per un cicle formatiu al meu institut, crec que s’estan fent grans esforços per fer entendre que totes les opcions son igualment vàlides. El problema, segons la meva opinió, és que l’accés als cicles està condicionat per la nota de tall, espero que l’augment de places que s’ha anunciat enguany contribueixi a fer que més alumnes puguin accedir als estudis postobligatoris que volen. Tanmateix, al batxillerat la plaça està assegurada al centre on s’ha cursat l’ESO, de manera que si no poden accedir al cicle desitjat, molts d’aquests alumnes tornen a l’institut, fan batxillerat i és probable que abandonin.
“Aquest curs ha estat la primera vegada que hi ha més alumnes que es decanten per un cicle formatiu al meu institut.”
Creus que el fet que l’alumnat no segueixi les vostres recomanacions repercuteix negativament en l’etapa postobligatòria?
Jo crec que sí. Segur que hi ha casos en què ens podem equivocar, però crec que és important que tinguin en compte la nostra orientació. Moltes vegades opten pel que creuen que és més fàcil, o perquè és el lloc on va el seu amic, o decideixen fer batxillerat perquè coneixen el centre i els costa sortir de la seva zona de confort.
Què passa amb l’alumnat que abandona quan el curs ja ha començat?
Molts venen a l’institut, que és el seu espai de confort. Llavors jo els derivo al Servei d’Orientació Pla Jove, elles coneixen les places vacants que hi ha a Barcelona. Les orientadores del Servei d’Orientació Pla Jove fan seguiment durant dos anys a l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
Com us ho feu les orientadores i orientadors per tenir present tota la oferta que hi ha a Barcelona?
Cada vegada hi ha més cicles i nous centres, així que cada any faig una formació (des de fa tres cursos). Anem als centres educatius i ens ensenyen què fan, les instal·lacions i les sortides que hi ha. Va molt bé perquè, si bé puc saber quina és l’oferta a través de recursos online, quan els centres t’expliquen de primera mà tot el que fan, jo ho puc transmetre millor al meu alumnat. Jo els dono la meva opinió, però sempre els convido a anar a les portes obertes amb les seves famílies. M’agrada especialment aquesta formació perquè és molt pràctica.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Tot i que hi ha moments complicats al llarg del curs, quan marxen de l’institut i veus que estan contents cursant la formació que volien, per mi, això és el més gratificant. I sobretot, quan al setembre tornen a l’Institut, et venen a veure i veus que l’acompanyament rebut ha servit d’alguna cosa.
“El més gratificant és quan veus que estan contents cursant la formació que volien.”