Enric Font és el director del Centre d’Educació Especial Vil·la Joana, a Vallvidrera. És també, des del 2019, membre de la Junta de Directors, i té la intenció de quedar-s’hi dos anys més. A les portes de les eleccions a juntes del Consell i havent superat una etapa pandèmica amb molts canvis i imprevistos en el sistema educatiu, remarca la importància de donar veu als directors de centres en general, i als de centres d’educació especial en particular, a l’hora de prendre decisions en l’àmbit educatiu.
Què has après a la Junta, des del punt de vista professional o personal?
Justament he estat membre de la Junta aquests últims 3 anys de pandèmia, en els quals s’han hagut de prendre decisions importants per a la salut física i mental. El suport i l’acompanyament mutu entre direccions durant aquells moments tan crítics penso que t’aporta un aprenentatge personal més intens, i, alhora, humanitza més càrrecs com els nostres. Ser a la Junta t’ajuda, també, a poder entendre què passa en el món de l’educació en general i a sortir de la mirada del teu centre o del teu àmbit de treball, l’educació especial, en el meu cas.
Què creus que hi has aportat o en què han incidit les juntes?
La nostra presència a la junta aporta l’opinió dels claustres. Pot semblar un tòpic, però em sembla molt important dir-ho. Als directors de centres de vegades se’ns ha escoltat poc i hauríem pogut aportar solucions millors, per exemple, en l’avançament de l’inici de curs. Tot i que no és menys cert que des del Consorci d’Educació hi ha una tendència a escoltar i a apropar-se a les direccions.
D’altra banda, pel que fa als centres d’educació especial i els seus punts de vista, ha estat interessant i m’hi he pogut sentir escoltat, especialment pels meus companys a la Junta.
Als directors de centres de vegades se’ns ha escoltat poc i hauríem pogut aportar solucions millors.
Quina crítica constructiva faries al sistema de juntes?
Com es diu sovint: “Allò urgent supera l’important”. Ha faltat poder tractar temes més a fons. S’entén, ja que durant la pandèmia hem hagut de rebre ordres i canalitzar-les. Tot i això, m’hauria agradat parlar, en profunditat, d’escola pública, laïcitat o inclusió. Els dos anys que em queden m’agradaria poder reprendre aquests debats.
Una anècdota
En una reunió amb Sanitat, ens van preguntar: si ja ens hem reunit amb els centres ordinaris vosaltres què sou, extraordinaris? I sí, crec que ho som, seria una molt bona definició dels centres d’educació especial [riu].
Quin consell donaries als futurs membres?
En general les direccions i els mestres han de poder aprofundir en els mitjans i mecanismes de participació de què disposem. Poder pensar i compartir amb altres mestres i administració és clau, fins i tot si pensen que no pot funcionar.