Categories
Entrevista a...

Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?

No hem deixat de fer res. Normalment intentem canviar sempre durant el curs quan veiem que és necessari, i en aquest cas no ha passat. Ens hem adaptat ràpid, això sí, perquè la situació ho requeria.

Què hem començat a fer i hem après que és positiu?

Per necessitat hem començat a dinar molts grups dins les aules, una cosa que no fèiem. I també hem començat a utilitzar el parc de l’Oreneta que tenim davant del centre com a espai de pati, perquè teníem molts més grups d’alumnes que espais exteriors. El dinar a les aules ha estat una mica una bogeria per la logística, però ha funcionat, i els grups d’infantil s’hi han adaptat molt. Ens ha sorprès!

Què encara no fem i faltaria que féssim més?

Com a espai migdia teníem un projecte, el “servim-nos”, que havia començat a rodar quan va començar la pandèmia. Estava pensat perquè els nens decideixin quantitats de menjar, serveixin i recullin. El darrer mes hem fet un petit tastet amb els petits seguint el sistema que ja funcionava amb els mitjans i grans. No ho estàvem fent i hauríem de mantenir-ho.

“El primer gran record va ser el gran somriure dels nens i nenes i l’alegria que els vaig veure als ulls. Tots els dubtes van quedar a un costat en veure la seva il·lusió!”

Com recordes el primer dia de curs?

Recordo que se’ns feia difícil pensar en fer la nostra feina amb el mínim contacte amb els infants, i la por que ens feia que no ens reconeguessin amb la mascareta. Però el primer gran record va ser el gran somriure dels nens i nenes i l’alegria que els vaig veure als ulls. Tots els dubtes van quedar a un costat en veure la seva il·lusió.

Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?

Si m’ho haguessis preguntat a principi de curs, hauria dit que el titular era “incertesa”. Però tan sols una setmana més tard, ja era “ganes i il·lusió”.

A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?

El meu agraïment és als nens. La nostra feina té sentit pels nens amb qui treballem. Perquè arribem amb totes les incerteses del món, i la seva actitud, la seva il·lusió i els seus somriures és el que ens fa tirar endavant.