Categories
Entrevista a...

La meva feina en xifres…

10 hàbits per a treballar des de l’excel·lència: motivació, pro activitat, humilitat, confiança, comprensió sense jutjar, límits clars, acceptació, flexibilitat al canvi, treball personal i creativitat

10 claus per una bona orientació: marc de qualitat, coordinació, adaptació, orientació personal, famílies com agent actiu, vincle de les matèries amb els àmbits professionals, trobades amb exalumnes i professionals,experiències laborals, ús del mercat laboral, preparació per itineraris educatius post-obligatoris.

L’objectiu del servei d’orientació és la continuïtat formativa del 100% de l’alumnat.

Ara fa tres anys Nerea Guerendiain va entrar com a orientadora a l’institut Joan d’Àustria de Barcelona. Llicenciada en psicologia i especialitzada en educació emocional, en prevenció i detecció de la violència familiar i en coaching personal, Guerendiain va participar com a suport intensiu de l’escolarització intensiva (SIEI) i durant 4 cursos en la implantació d’un dels primers cicles d’FP bàsica —actual CF de grau bàsic— del país abans de fer el salt a l’orientació. Una funció, aquesta, que defensa com un acompanyament i una atenció tant per a l’alumnat com pels docents al llarg de tota l’etapa de secundària.

Com és un dia habitual a la teva feina?

Tenim diverses funcions, ja que acompanyem tant la comunitat educativa com l’alumnat i les seves famílies. Per exemple, treballem amb els equips directius per a donar suport en les eines i programes que consoliden el projecte educatiu de centre, i també amb el professorat per treballar de forma coordinada les diferents necessitats del nostre alumnat. A banda, també acompanyem l’alumnat en el seu dia a dia i, si cal, fem codocència o intervenim en moments en què es poden generar conflictes tant a la tutoria com a nivell més individualitzat. Treballem per l’acompanyament del benestar emocional de l’alumnat, ja sigui oferint espais d’escolta dins i fora del centre de manera coordinada amb l’EAP i la xarxa de suport de l’entorn tant amb serveis educatius, sociosanitaris com entitats i institucions, A més, acompanyem el procés de la presa de decisió dels estudis en la postobligatòria. Sovint el professorat i part dels equips directius només es queden amb la funció més terapèutica de la nostra feina, però hem de fer un canvi de paradigma i veure que l’orientació és una cosa de tots i totes.

Com funciona l’acompanyament als alumnes?

L’any en què vaig entrar al Joan d’Àustria la coordinadora pedagògica, la Mercè Raurell,  va entrar com a CEAP (coordinadora d’estratègia acadèmico professional)  d’un projecte que es diu Xcelence, “Escuelas que inspiran” que tiren endavant les fundacions Empieza Por Educar i Bertelsmann. Llavors es va fer un diagnòstic per veure on érem i on s’havia d’abocar més esforços. La idea és traslladar que l’orientació no és només academico-professional i no és només a final de 4t d’ESO, sinó que comença a primer d’ESO i ha de cobrir tan l’apartat personal-social com l’acadèmic i el professional. L’orientació ha de ser una tasca de tota la comunitat educativa, és l’acompanyament al desenvolupament integral de tot l’alumnat i aquesta funció és molt gran per només un únic departament. Cal generar una cultura de centre on facilitem unes pràctiques de treball col·laboratiu amb la comunitat educativa pel que fa a l’orientació.

I, a la pràctica, com ho feu això?

Estem en revisió constant per millorar les activitats del pla d’acció tutorial per fer un acompanyament en tots els àmbits al llarg de tots els cursos.  Treballem amb iniciatives com ara visites de les famílies als centres per explicar les seves experiències, vinculem activitats d’orientació a les diferents matèries o, des del curs passat, estem implementant el portafoli de l‘alumne que permet tant a l’alumnat com a la comunitat educativa generar unes pràctiques vinculades a l’orientació a tots els nivells de l’ESO. Aquest portfoli és una eina d’organització i comunicació que, d’una banda, permet organitzar al llarg de tots els cursos les tasques orientadores plantejades i treballades i, per l’altre, permet la comunicació intrapersonal del propi alumnat i també interpersonal entre docents i famílies. La idea és  prendre-ho com una visió i missió de llarg recorregut, no com un canvi d’avui per demà. Hem de tenir clar cap on volem anar i quins passos farem per poder arribar.

Hi ha alumnes que sembla que ho tinguin tot molt clar, tot i que a vegades és la família qui ha pres la decisió. Per això cal treballar amb les famílies

Quin paper juguen les famílies en aquest canvi de model?

És un rol molt important. Venim d’un temps on sembla que algunes famílies estiguin en contra del professorat i hem de donar la volta a això. Tots som agents de canvi i lluitem per la mateixa finalitat. Ens hem de veure, posar d’acord i comprendre. Som una societat que, malauradament, jutja molt i això ho hem de canviar. Hem de comprendre les famílies, atendre-les des de les seves necessitats i fer que se sentin valorades. També cal que comptem per treballar conjuntament per als mateixos objectius, i que els nostres alumnes es sentin part d’una comunitat implicada i unida.

Com es fa el procés d’orientació acadèmica als alumnes?

Nosaltres no parlem d’aconsellar, sinó d’acompanyar. A primer i segon comencem a treballar el sistema educatiu de manera general i a tercer comencem a explorar interessos professionals i el sistema educatiu català. A les tutories de quart d’ESO, a banda de les sortides vinculades a la seva orientació acadèmica i les moltes possibilitats que els ofereix el Saló de l’Ensenyament, fem unes activitats on han de fer una cerca de les famílies professionals dels cicles formatius i una altra dels batxillerats que els podria interessar segons què volen fer després. Encara que tinguin clara una opció, volem que coneguin totes les alternatives i acompanyar-los a explorar, i així fer un model on aprenguin a fer la presa de decisions des de la consciència de la diversitat que ofereix el sistema educatiu. i connectant-los amb la seva pròpia motivació. A més fem un acompanyament individualitzat a tot l’alumnat de quart, on s’ofereix un espai d’escolta i acompanyament i els ajudem a fer una llista de centres amb l’ordre de prioritat de l’alumnat per a tenir diverses opcions. Tanmateix realitzem el Consell Orientador amb l’equip docent i tutores on es realitza la proposta de les diverses opcions de continuitat formativa. També fem servir el Servei d’Orientació Pla Jove, que s’ofereix a les famílies amb més dificultats perquè puguin tenir un espai des d’on fer la preinscripció amb nosaltres.

Quin és el perfil més habitual d’alumne que us trobeu? Tenen clar cap on tirar?

Hi ha alumnes que et demanen ajuda des d’un inici però aquests no són els més habituals, i n’hi ha d’altres que no tenen res clar i que amb el procés d’acompanyament se’ls obren els ullets. Quan tens l’oportunitat de veure-ho, això és un moment fantàstic i emocionant, per a ells i per a nosaltres. També hi ha alumnes que sembla que ho tinguin molt clar, tot i que en el fons no és ben bé així, ja que molts cops és la família qui ha pres la decisió. Per això és important treballar amb les famílies. Hem de trobar més espais, més hores i més persones per poder fer aquest acompanyament. És important que integrem l’acompanyament amb les famílies i que, des de primer d’ESO, et puguis erigir com a referent de confiança i creguin en tu. Cal que confiïn en el fet que el sistema està trencant les barreres i que, triïn l’opció que triïn, els alumnes arribaran on vulguin. Cal treballar aquest vincle des de primer d’ESO, i això s’ha d’implementar com a cultura de centre. 

Volem que l’alumnat conegui totes les alternatives i acompanyar-lo a explorar i a prendre decisions

A banda de conèixer els alumnes també és molt clau que conegueu l’oferta educativa. Com us manteniu al dia?

Gràcies, sobretot als cursos de formació per a orientadors del Consorci, que proporcionen una atenció personalitzada i ens faciliten conèixer nous estudis i instituts i ens genera una xarxa vinculada amb l’empresa. A més, el Servei d’Orientació Pla Jove també ens ofereix tota aquesta mena d’informació. A banda, també és feina nostra mantenir-nos al dia.

Recordes alguna anècdota simpàtica relacionada amb el teu dia a dia?

Cada dia en tenim! L’altre dia, per exemple, estava amb una nena de primer d’ESO i durant la classe no havia parat quieta, molestava i no feia cas de res. Li vaig proposar que haviem d’arribar a acords i de paraula li va costar verbalitzar, fins que al facilitar-li un bolígraf i un paper, va escriure que es comprometia a realitzar  acords si l’ajudàvem amb mates i anglès, és increïble com depèn del moment i l’alumne hem de fer ús de les diverses maneres de representació i comunicació. Una altra anècdota és que fa poc una mare em va enviar la fotografia d’un examen amb la nota d’un 10 del seu fill, l’any passat vam fer l’acompanyament a CFGB i estava molt agraïda de tot l’acompanyament rebut durant el procés. A la nota de peu del whatsapp posava: “estic molt contenta i el meu fill, també”. Cada dia ens passen moltes coses diferents que et fan conscient que formes part del seu camí i això és magnífic i requereix d’un gran compromís i responsabilitat per part nostre.