“Les empreses que han provat l’FP dual n’estan encantades: és una font de captació i retenció de talent”

Parlem amb Maria Pascual, que aquest curs s’ha incorporat a la Direcció d’Ensenyaments Postobligatoris del Consorci d’Educació com a responsable de gestió de projectes de formació contínua amb l’objectiu d’impulsar les relacions entre centres de formació professional i el teixit productiu de la ciutat.

La seva figura és nova a la direcció d’ensenyaments postobligatoris. Què hi aporta?

Hola, doncs sí. És una nova figura que s’ha creat per generar i facilitar les connexions entre centres de formació i el teixit empresarial. És una proposta innovadora que sorgeix del Pla director de la formació professionalitzadora de Barcelona amb la vocació d’aquest pla d’apropar l’FP als sectors de la ciutat, no només des del punt de vista de situar els nous centres especialitzats al costat dels hubs productius, sinó sobretot generant sinergies i dinàmiques amb les empreses. D’alguna manera, l’equip de prospecció i la meva figura fem una funció mediadora entre centres formatius i món empresarial: escoltem, identifiquem necessitats de les empreses i portem la mirada del teixit productiu dins l’FP, de manera que tots parlem un mateix llenguatge.

I quines són les seves funcions?

Un dels encàrrecs principals és iniciar, coordinar i organitzar la formació contínua que s’adreça a persones treballadores en actiu perquè es pugui oferir des dels centres de formació professional de la ciutat. La nova llei d’FP invita el sector empresarial a treballar cada cop més amb els centres de formació professional i les institucions educatives. I aquest acostament té múltiples beneficis per a l’FP; el més important és que el món empresarial i l’educatiu remin en la mateixa direcció.

Treballem perquè des de l’àmbit formatiu puguem donar resposta a les necessitats del teixit empresarial i perquè, en obrir les portes mitjançant la formació contínua, coneguin més què fan als centres de formació i es pugui treballar, també, en projectes d’innovació, captació i formació del talent, acollir alumnes en dual, participar en la formació del professorat o en la cessió d’espais, etc.

D’altra banda, amb la finalitat d’enfortir la relació amb el teixit empresarial, també coordino un projecte que tenim amb Barcelona Activa, l’Oficina d’Atenció a les Empreses. Allà hi arriben peticions de les empreses que estan interessades a rebre alumnes en dual, però també empreses que necessiten més informació o com acreditar competències professionals dels seus treballadors i treballadores, oferta de formació contínua, etc.

Per a aquest curs, quines són les seves línies de treball prioritàries?

La primera i més important és que les empreses coneguin tota la cartera de serveis de l’FP. Cal tenir present que quan parlem d’FP no ens referim únicament a la formació, sinó que hi ha altres serveis inherents relacionats que hem de donar a conèixer. Hem vist en més d’una ocasió que les empreses se sorprenen quan els expliquem, per exemple, els projectes de recerca aplicada que es podrien fer als centres d’FP, donant resposta a reptes plantejats per l’empresa. Cal mostrar-los els nostres centres, que parlin amb els docents de les necessitats que ambdós tenen i de com poden col·laborar plegats.

Així mateix, estem parlant amb institucions com el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya de com podem orquestrar aquesta formació contínua als centres educatius; aquesta part és més tècnica.

Com valora el moment actual de l’FP?

Doncs estem en un moment de molta esplendor, un moment dolç. Tenim una nova llei que ha flexibilitzat el sistema i que facilita que s’adapti als diversos contextos geogràfics, a les necessitats del territori i amb un alt grau d’especialització i d’inserció laboral. En definitiva, no podem oblidar que l’FP és un ensenyament postobligatori de qualitat i de prestigi. I el nivell més alt de l’FP forma part de l’educació superior. Cal que la societat hi confiï més, sobretot les famílies, amb una bona orientació. En aquest sentit, tenim recorregut per treballar.

Hi ha diferències rellevants entre sectors?

En realitat, sí. Hi ha sectors pels quals, tot i que hi ha un alt grau d’inserció laboral, l’alumnat no està interessat, a priori. I a la inversa. També en aquest sentit, cal donar a conèixer professions, sectors i oficis per tal de fer-los més atractius i que l’alumnat conegui les possibilitats de futur laboral. Per exemple, tot el que fa referència a les instal·lacions en àmbits relacionats amb la sostenibilitat, la cura de les persones o les novetats tecnològiques i la digitalització.  

Parlem dels cafès Be_Pro; sembla que estan tenint una bona acollida. Quin recorregut us heu plantejat fer aquest primer curs?

Impulsar aquests espais de trobada ha estat un encert. Ens ha permès que les empreses coneguessin els centres i les seves instal·lacions. I, sobretot, que empreses i centres educatius discutissin com superar els reptes dels diversos sectors i com poden treballar plegats, que ens parlessin de les seves necessitats i, també, que coneguessin amb profunditat què és la dual, sobretot la dual intensiva. Per la nostra banda, ens ha permès donar a conèixer la nostra carta de serveis i, a nosaltres, ratificar que anem en bona direcció.

Per a aquest any 2025, posarem en marxa trobades específiques per donar a conèixer l’FP dual a les empreses que encara no col·laboren amb el sistema. I ho farem en el marc del projecte establert amb Barcelona Activa. Com que aquest format de trobades d’empreses i centres de formació professional generen grans oportunitats, farem un esforç per impulsar-ne una al mes per arribar a tots els sectors.

Amb relació a l’FP dual, com la perceben les empreses? Quins són els reptes principals?

Potser els reptes principals són els burocràtics: entendre com dur-la a terme, posar-se en contacte amb els centres, saber quins fan què, etc. Però un cop superades aquestes barreres, la gran majoria d’empreses que ho han provat n’estan encantades. Ho veuen com una font de captació i retenció de talent. En definitiva, és l’oportunitat de participar en la formació de les futures persones treballadores i a poder revertir el problema en el qual ens trobem actualment: que les empreses manifesten que no troben persones qualificades per cobrir els llocs de treball.

Mirant l’ecosistema professionalitzador de la ciutat de Barcelona, quins són els principals actius o punts forts?

El punt fort, per descomptat, és la nova organització de la formació professional a la ciutat de Barcelona. I això vol dir els cinc pilars d’aquest nou model d’FP que s’agrupa en 11 sectors professionals o àrees estratègiques per apropar-se i identificar les necessitats del teixit productiu a les quals es vol donar resposta, que compten amb un nou model d’equipaments i espais formatius. Això passa per aliances amb els sectors productius i emergents de la ciutat i amb centres especialitzats que ofereixen un itinerari complet en un àmbit sectorial, integral i equilibrat​, des dels nivells més bàsics fins als cursos d’especialització​ o formació contínua de reskilling i upskilling​ (altament especialitzats), tot establint sinergies amb els hubs d’innovació i tecnològics de la ciutat

I, per acabar, amb relació als reptes que ens haurien d’ocupar col·lectivament a tot l’ecosistema FP de la ciutat, en què creu que caldrà sumar i avançar el proper 2025?

Hem de continuar apropant centres i empreses, i continuar treballant en una FP de prestigi i de qualitat. I l’any vinent continuarem creant nous centres especialitzats de formació professional integrada on les empreses estiguin més implicades. Aquests centres especialitzats són una referència orientadora per al teixit productiu i formatiu del seu entorn, i contribueixen a la formació i la qualificació de les persones treballadores, tant les futures com també les presents. Ens cal una societat formada d’acord amb les necessitats dels diversos sectors i entendre la formació com una necessitat al llarg de la vida que permeti el desenvolupament de competències professionals i el creixement personal de tot l’alumnat.