“Les dades sobre l’orientació ens haurien de fer reflexionar sobre la masculinització de moltes professions”

Entre el 7 i el 31 de març del 2023, tots els centres educatius de Barcelona, públics i privats, van omplir una enquesta on s’informa de l’orientació recomanada als alumnes de quart d’ESO. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha els de d’afavorir un procés d’orientació personalitzada i exhaustiva i disposar d’una eina que permeti l’anàlisi i la planificació de l’oferta postobligatòria en base a dades.

L’enquesta dona informació rellevant que incita a la reflexió: per exemple, que 7 de cada deu alumnes van ser orientats a batxillerat, només 2 de cada 10 a cicles formatius. També s’observa que hi ha diferències significatives segons el sexe de l’alumnat, o que el percentatge de joves orientats a Batxillerat que acaben matriculant-se a un cicle de formació professional és superior entre l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.

Fa cinc anys que Assumpta Batet és orientadora de l’Institut Milà i Fontanals. És una de les professionals que ha omplert l’enquesta, parlem amb ella per saber què en pensa de les dades obtingudes.

Creus que és útil disposar d’aquesta enquesta?

Sí, és bo disposar d’informació. Però sempre s’ha de tenir present que cada centre és un mon. En tot cas, als orientadors ens és útil perquè ens diu cap a on han anat els alumnes i per tant ens pot servir per reflexionar sobre la nostra feina.

Les dades mostren que 7 de cada 10 alumnes van ser orientats al Batxillerat, només 2 de cada 10 a cicles de formació professional. Què en penses?

És una discussió molt rellevant que tenim en aquests moments. La paraula “batxillerat” existeix a tot el mon. Des del punt de vista de l’Institut Milà i Fontanals, en el qual hi ha molt alumnat nouvingut, has d’explicar molt bé què vol dir cursar un cicle. Has de començar de zero, no hi ha coneixement sobre la formació professional. És important, però, que tot l’alumnat tingui clar que és un sistema permeable i que permet passar d’un itinerari a un altre amb certa facilitat.

Com es percep la formació professional?

Penso que ha tingut una mala fama immerescuda. Però la veritat és que cada cop s’entén millor i es valora positivament. Cada vegada hi ha més alumnes que, a quart d’ESO, decideixen matricular-se a un cicle de formació professional, abans era molt més infreqüent que fossin els alumnes que et proposessin aquesta opció.

Hi ha més nois orientats a cicles de formació professional. A què creus que es deu?

Això ens hauria de fer reflexionar sobre la masculinització de moltes professions. Els avenços que s’han fet en la igualtat de gènere crec que no han arribat, en molts aspectes, al mon laboral.

L’alumnat orientat a batxillerat que acaba fent un cicle de formació professional és superior entre els que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. A què ho atribueixes?

Entre d’altres factors, ho atribuiria principalment a la necessitat de treballar. El batxillerat no capacita per exercir una professió, de manera que és més difícil poder inserir-se en el mon laboral només amb un batxillerat. En tot cas, és important deixar clar a aquests alumnes que el sistema educatiu és flexible i permet arribar a un mateix punt a través de camins diversos.

Aquest curs ha augmentat en quatre punts la coincidència entre orientació i matrícula al mateix cicle. Perquè creus que ha passat?

S’està fent un esforç per ampliar places i fer el seguiment de l’alumnat que no obté la que volia. Avui hi ha una millor coordinació entre els instituts i l’administració per tirar endavant una oferta que motivi a l’alumnat.

Quin creus que és el factor que pesa més a l’hora de fer cas o no a l’orientació rebuda?

La família és essencial. Si la família té clar que un nano ha de fer batxillerat, farà batxillerat. Si la família no acompanya i no ajuda a fer veure a un alumne que porta tota l’ESO demostrant que no li agrada estudiar que no té sentit que faci batxillerat, serà molt difícil que se’n desdigui.