En què estàs treballant?
El setembre vaig entrar als Serveis Educa-tius del Consorci i, concretament, a l’equip CRP d’Horta-Guinardó. Després d’anys com a docent i cap d’estudis en un institut, m’acabo d’estrenar. Amb 3 companys més, dissenyem, planifiquem i implementem pràctica assessora als centres educatius. Acompanyem 88 centres en processos de millora i transformació educativa i tenim un pla de treball per a cadascuna de les 33 escoles i instituts públics del districte.
Es parla molt d’innovació, però m’agrada més entendre la transformació com una oportunitat per aturar-se, pensar, reforçar els punts forts i, a partir d’aquí, preguntar-nos “quines coses val la pena canviar?”. Sovint veiem que als centres els costa veure allò que fan bé. Les inseguretats han anat creixent i ens cal reforçar l’autoestima i donar valor al dia a dia.
També detectem, recollim i difonem recursos i pràctiques educatives i treballem amb seminaris i espais on caps d’estudis, coordinadors pedagògics o el professorat es trobi per compartir.
Quines seran les fites clau per al proper any?
Hem de millorar urgentment, fruit de la pandèmia, hem d’estar molt atents a la salut mental dels estudiants. Vetllant tant pels estudiants com els docents. Per l’aïllament social o la sobreexposició a les xarxes socials. De fet, ha estat una de les demandes més reiteratives d’aquest primer trimestre. Hem de parlar-ne obertament i replantejar-nos quin ús en fem en l’educació de les noves tecnologies i ser-ne un contrapunt. Estem establint convenis amb agents externs que ens ajudin a formar, informar i trencar tabús.
I una altra fita és alimentar el treball en equip, en el sentit que estem mancants de trobades professionals físiques. Ens hem acomodat una mica, de manera que no sols hem de fer formació, sinó que hem d’alimentar la interacció i socialització. Necessitem una convivència real.
“Hem d’alimentar el treball en equip i la interacció per a una convivència real.”
Quins reptes planteja el teu àmbit?
Tenim un repte amb relació a la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la inclusió. S’han fet passos molt significatius a Barcelona, però hem d’aconseguir que tots els centres educatius siguin plens de tot i de tothom. Que siguin un reflex del barri real, que les propostes educatives siguin fantàstiques a tot arreu i que no es rebutgin certs centres pel tipus d’alumnat que hi va.
Tenim feina amb les famílies perquè vegin que la pública som totes i tots. La qualitat la trobaran a tot arreu, perquè els recursos hi són per a tots els centres. I per tant, entre tots, també les famílies, hem d’alimentar la igualtat d’oportunitats. Els CRP som una peça de l’engranatge per garantir aquesta qualitat dels projectes i hem de ser proactius per acompanyar i estirar, si cal, tots i cada un dels projectes.
Què t’aporta o quin significat té per a tu treballar en equip?
És imprescindible. Qui no sàpiga treballar en equip, que s’aparti de l’educació. El fracàs acostuma a venir per aquí.
Personalment m’aporta escolta activa. M’aporta flexibilitat a l’hora de canviar d’opinió, perquè no hi ha res que sigui definitiu. I m’aporta tolerància per acceptar altres punts de vista… I d’altra banda, el treball en equip també demana. Demana vetllar i estar molt atents a l’objectiu comú. Abans de començar a treballar podem discutir i discrepar. I això és bo. Però una vegada s’ha arribar a un consens, cal creure-s’ho amb intensitat i passió! L’actitud també és important en el treball en equip.
“Treballar en equip m’aporta escolta activa, flexibilitat… Però també demana actitud i vetllar per l’objectiu comú.”
Què és el que més et motiva de la teva feina?
Em motiva trobar-me bons companys, mantenir bones relacions, estimar i sentir-me estimat. Al final, això és el que necessitem, perquè el que t’emportes de la feina són les relacions. Trobar-te estudiants que has tingut, que somriguin i estiguin contents… Trobar-te i retrobar-te amb la xarxa social que has anat construint àmplia i sana. Tot això és clau per ser feliç.
Què li demanes al 2022?
Tothom dirà que s’acabi la pandèmia i que puguem treure’ns la mascareta. I jo també ho dic. Ens estem acostumant a una cosa que no és viure.
I a aquesta primera resposta hi sumo el que demano cada any: sentit comú i sentit de l’humor. En Tortell Poltrona sempre diu que no tenim 5 sentits, sinó que en tenim 7, però la gent s’oblida dels més importants: el sentit comú i el sentit de l’humor. Només millorant aquests dos sentits, tot plegat seria almenys més amable.