“Hem d’apropar la formació professional allà on passen les coses”

Maite Fons és la directora del nou Institut d’FP Sanitària Sant Pau, que s’ha posat en marxa aquest curs 2025-2026 dins del Campus d’Aprenentatge de l’Hospital de Sant Pau, juntament amb la Facultat de Medicina i l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona i altres institucions formatives i de recerca.

Biòloga de formació, ha assumit el repte amb molta il·lusió després d’una trajectòria de 18 anys en el món de l’ensenyament, durant els quals ha passat per “tots els papers de l’auca, com a docent, tutora, cap de departament, coordinadora de qualitat, directora” i, més recentment, directora dels Serveis Territorials del Vallès Occidental del Departament d’Educació.

Fons concep aquest nou institut del model Be_Pro d’FP pública de la ciutat especialitzat en l’àmbit sanitari com un projecte col·lectiu que combina coneixement, valors i experiència per preparar tècnics altament qualificats i compromesos amb les persones. El seu propòsit, i el del seu equip, és convertir l’institut en un centre de referència en l’àmbit sanitari i capdavanter en innovació educativa.

Què ha significat posar en marxa un centre nou com l’Institut d’FP Sanitària Sant Pau?

Entomar la direcció d’un centre i tenir l’oportunitat de crear-lo de zero ha estat (i és) molt gratificant, sobretot en un context actual com el de Barcelona, del model Be_Pro de grans centres especialitzats d’FP pública. I també ha significat molta feina: feina feta i feina que encara ens queda per fer. Però estem molt contents, i tenim la sort de tenir un equip humà que, des del primer moment, s’hi ha implicat una barbaritat, amb molta il·lusió i moltes ganes de tirar endavant aquest nou projecte.

Crear un centre nou no és qüestió d’una sola persona, sinó de tot un equip. A mi m’agrada parlar de lideratge compartit, perquè és un repte que em toca liderar, però que és compartit amb un conjunt de persones de tot l’equip humà del centre, amb qui compartim responsabilitats, passió, energia i determinació. I il·lusió, que per a mi és el més important a l’hora d’assolir un repte. Sempre he dit que en el moment que perdem la il·lusió, hem de fer un pas al costat, perquè, si no, les coses no tiren; és el motor que ho fa moure tot!

Quins són els reptes principals i quin ha estat l’encaix en la formació sanitària a la ciutat i en el sector sanitari de Barcelona?

El nostre repte principal és que, dins del Campus d’Aprenentatge (que s’està creant) de l’Hospital de Sant Pau, el centre de formació professional sigui un referent en l’àmbit sanitari, capdavanter també des d’un punt de vista d’innovació educativa, i que ajudi, des de la vocació de servei, a satisfer les necessitats que puguin tenir tots els nostres grups d’interès: alumnat, famílies, empreses, docents i personal de l’hospital amb qui podem compartir necessitats de formació.

Pretenem trobar aquest equilibri entre ser un centre de referència i donar resposta a les necessitats de tota una sèrie de col·lectius, des dels alumnes que venen de 4t d’ESO i inicien un itinerari formatiu i professional, fins a professionals que necessitin reciclatge professional, així com les que puguin sorgir en el marc empresarial d’hospitals, laboratoris, farmàcies…

Com s’aprofitarà aquesta proximitat al Campus d’Aprenentatge de Sant Pau en la formació de l’alumnat? Quines sinergies està previst que s’hi estableixin?

Tot i la distància de la nostra ubicació actual provisional, al carrer de Lepant, ja hem començat a treballar plegats, i molt a gust. Ara estem fent ronda de primeres trobades entre els docents i els tècnics dels diversos serveis (farmàcia, laboratori, auxiliar d’infermeria) i els responsables del Campus d’Aprenentatge per veure les necessitats de totes les parts: de l’Hospital de Sant Pau, de nosaltres, de  les empreses, per pensar a posteriori què podem oferir i com podem trobar aquest encaix des del punt de vista formatiu.

Ja hem començat a establir moltíssimes sinergies i a alinear-nos amb molts temes. Estem parlant de fer formació conjunta, d’alguns aspectes curriculars, i de formar i capacitar els nostres propis docents per garantir un aprenentatge significatiu als alumnes.

Amb l’Hospital de Sant Pau, els nostres alumnes faran les pràctiques de les formacions en centres de treball, però en el cicle de Farmàcia farem acords marc d’FP dual. De fet, ja n’hem fet un amb una farmàcia del barri, que ara acull un alumne en pràctiques.

Quines metodologies utilitzeu per formar els professionals de la salut del futur?

Com a centre de referència en l’àmbit sanitari i capdavanter en innovació educativa que volem ser, apostem per metodologies actives que aportin aprenentatge significatiu a l’alumne, i que són un dels pilars del nostre projecte educatiu. Parlo de l’aprenentatge basat en reptes i de l’aprenentatge basat en projectes, que ens aporten un plus de transdisciplinarietat. No només estudiem una assignatura, sinó que anem a veure com ho podem fer partint de l’estudi de casos reals, per exemple, que ens permeten desenvolupar i treballar un conjunt de competències professionals.

També integrem l’aprenentatge cooperatiu, per ajudar-nos a planificar millor el treball i a gestionar conflictes que hi pugui haver en grup, a tot el tema de l’organització, perquè indirectament  també estem formant en valors, en competències personals (soft skills). És fonamental, per a nosaltres i per al nostre projecte educatiu, el complement de totes aquestes competències més transversals i valors clau en un lloc de treball, com són saber estar, saber compartir o treballar plegats. Creiem que des de l’aula també tenim una responsabilitat molt important en aquest aspecte. No només és important el coneixement; també ho és aquest valor afegit de saber estar, gestionar, planificar i organitzar.

A aquest conjunt de metodologies actives que permeten a l’alumne aprendre de manera significativa hi hem d’afegir la simulació clínica, que és una cosa superinnovadora i un dels nostres reptes principals. Estem treballant per implementar-la a curt termini i, entre altres coses, ens caldrà capacitar els docents.

Quins cicles i estudis ofereix el primer curs i com preveieu ampliar-los en els pròxims anys?

Per ara, tenim sis grups del cicle mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria, que es cursen en un any i mig, tres de matí i tres de tarda; dos grups del cicle mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia, un de matí i un de tarda, i dos grups més de CFGS Laboratori Clínic i Biomèdic, també un de matí i un de tarda. A banda, hi ha el PFI d’Auxiliar en Centres Sanitaris.

En aquests moments estem limitats en termes d’espai, però la idea és créixer tant en l’àmbit sanitari com en el sociosanitari. Sobretot quan d’aquí a dos o tres cursos ens puguem traslladar al nostre equipament definitiu dins del recinte de Sant Pau. Caldrà veure com seran els formats, des de formacions ocupacionals i certificats de professionalitat fins a màsters d’FP; però tot això encara està per dibuixar.

L’institut forma part del model de grans centres especialitzats Be_Pro. Què aporta aquest model a l’alumnat i al sector?

Jo crec que aquest model nou Be_Pro que s’ha fet amb aquests 11 sectors professionals aporta valor afegit i prestigi a la formació professional, i garanteix una continuïtat formativa a tot l’alumnat que entra en la formació de l’àmbit sanitari, des d’un PFI, passant per un grau mitjà o grau superior fins a acabar fent tot l’itinerari formatiu en uns ensenyaments postobligatoris.

És una proposta d’itinerari professionalitzador molt interessant per a ells, i els motiva moltíssim. Els alumnes del PFI estudien per ser auxiliars de centres sanitaris, i quan els preguntes quin és el seu futur es veuen al món sanitari, visualitzen que després poden continuar amb un grau mitjà i, tot seguit, amb un grau superior: veuen un horitzó dins d’un àmbit concret.

D’altra banda, les empreses —que, en el nostre cas, són farmàcies, laboratoris, hospitals i centres sociosanitaris— també troben en nosaltres la capacitació dels seus futurs treballadors tècnics hospitalaris, així com una manera d’establir sinergies i aliances que ens permetin treballar conjuntament perquè, a l’hora de formar l’alumnat, puguem donar resposta a les seves necessitats.

Penso que hem d’anar cap aquí. Hem de fer que la formació professional sigui a prop d’allà on passen les coses, en el sentit de proximitat física, amb sinergia. Perquè nosaltres, evidentment, no podrem tenir l’últim model d’autoclau o conèixer la innovadora tècnica d’un procediment d’infermeria o de laboratori, però, pel fet de formar part d’un ecosistema o un camp d’aprenentatge com el de Sant Pau, el tindrem a l’abast i el podrem oferir al nostre alumnat.

Quins reptes i il·lusions té personalment en aquesta nova etapa com a directora?

El meu repte personal com a directora és aixecar-me cada dia per anar a treballar intensament i amb la il·lusió de poder fer-ho en equip, compartint idees amb visió i estratègia i millorant contínuament en tot el que presenta marge de millora. I fer-ho no per a mi, sinó per als altres, perquè això és la vocació de servei del que realment hem escollit a la nostra vida professional: poder oferir a tots els nostres alumnes —cadascú amb la seva motxilla i les seves necessitats—  aquestes garanties d’equitat i d’oportunitat. Amb una formació que sigui de qualitat, i sempre aportant-los també aquest valor afegit humà que tant necessitem.

Així doncs, com a directora, el meu repte és facilitar a totes les persones de l’equip humà del centre les eines necessàries per fer la seva tasca, i que l’alumnat, en un mercat laboral que cada cop és més i més exigent, surti ben preparat, amb totes les competències necessàries per afrontar els nous reptes que ens planteja la societat. I, com deia abans, volem fer-ho aportant aquest valor afegit del saber estar, que és clau per contribuir a dibuixar una societat més pròspera, empàtica i solidària.

Volem que l’alumne arribi un setembre i marxi un juny (al cap d’un any o dos) i no sigui la mateixa persona; que s’emporti una motxilla plena de coneixement, d’experiències, i les millors aptituds i actituds com a professional i, sobretot, com a persona.

Per a mi, la il·lusió és poder fer tota aquesta feina amb un bon equip, que estigui còmode treballant aquí i se senti part d’alguna cosa. És un projecte compartit entre tots, i que ha de néixer i ha de créixer per a tots i totes: docents, alumnes, famílies, tècnics de Sant Pau i companys del Campus d’Aprenentatge. Aquesta és la meva il·lusió.