Juan de Torres és un dels membres amb més veterania a les juntes de direccions, on ha estat reelegit successivament des que va entrar l’any 2006. Aquest curs deixarà la direcció al capdavant de l’Escola Emili Juncadella, al districte de Sant Andreu, per jubilar-se. Per aquest motiu, a diferència d’altres companys i companyes de la junta, ell ja no serà una candidatura reelegible. Tanca, doncs, una etapa de 16 anys a les juntes, 24 anys a la direcció del seu centre, 30 anys al servei de la xarxa educativa pública i 37 anys al servei de l’educació.
Què has après a la Junta, des del punt de vista professional o personal?
Aprens dels punts de vista d’altres companys i companyes, d’altres zones, d’altres tipologies de centres… I també és un espai que t’ajuda a entendre més les decisions dels responsables del Consorci. La percepció de la realitat és diferent quan estàs a l’escola o a un despatx de direcció que quan et mires el conjunt perquè estàs a la Junta. En un lloc necessites solucions ràpides, però quan et comparteixen informació dels recursos, de com funciona el sistema, de què es pot fer, de per què es prioritza d’una determinada manera… no és que justifiquis les decisions del Consorci, però és una visió que no tenies abans. És una mica similar quan ets mestre o ocupes la direcció d’un centre; veus les coses d’una altra manera.
Què creus que hi has aportat o en què han incidit les juntes?
Hem fet arribar una realitat de la ciutat on hi ha tot tipus de centres. La junta no és un lloc per anar a escoltar i marxar cap a casa. Hi fem aportacions i hi ha debat en què pots o no coincidir amb les decisions que es prenen. És cert que de vegades voldries ser més escoltat, però l’espai i la possibilitat de dir i de ser escoltat hi és per traslladar-hi, per exemple, les dificultats de les direccions. Una cosa que surt sovint és com s’ha multiplicat la feina de gestió als centres i la necessitat de reforçar l’atenció a les direccions. El comunicat que rebem cada dia ens facilita i ordena molt la informació, i és resultat d’una reivindicació que feia temps que demanàvem. Però les juntes també han estat un punt de trobada. Durant la pandèmia, cada dia sortien coses noves i anàvem contrarellotge, i les juntes van ser un espai on ens podíem trobar i compartir què estava passant.
La percepció de la realitat és diferent quan estàs en una escola que quan et mires el conjunt.
Quina crítica constructiva faries al sistema de juntes?
L’ideal seria anar a les juntes, aportar propostes i, de tant en tant, poder dir que això ha sortit de les direccions i s’ha implementat. Ja entenc que no sempre pot ser així, però sí que penso que l’evolució de les juntes hauria de ser menys un espai d’informació i més d’aportació d’idees, ja que al final tenim una mirada com a tècnics. I amb això no vull dir pas que la informació no sigui important. Al contrari, ho és i s’ha de mantenir!
Una anècdota
Doncs, en realitat, jo no volia estar a les juntes i ja hi porto setze cursos! M’hi he trobat molt a gust i he pogut coincidir amb gent molt veterana, amb experiència i en un bon ambient. En general s’agraeix poder parlar i compartir moments de debat de qualitat. Al final valores la gent que has conegut, perquè aquí hi som persones sense més compensació que les ganes d’aportar.
Quin consell donaries als futurs membres?
Potser al principi tens la sensació d’anar una mica perdut. En el meu cas ningú va explicar-me gaire bé què era això de les juntes. Per això, jo que xerro molt, diria que al principi val la pena ser prudent i observar. Per ser un representant de zona, abans de parlar cal escoltar per poder fer aportacions de pes, pensades i contextualitzades.