Un estiu d’obres en xifres…
8 setmanes efectives per a executar les obres (mesos de juliol i agost)
150 intervencions a centres de la ciutat
Més de 60 equips i empreses coordinats per tirar endavant les obres
El mapa dels centres educatius a Barcelona és dinàmic i complex. Centres de nova creació, escoles i instituts que s’incorporen a la xarxa pública, fusions de diversos centres en un sol edifici, canvis d’emplaçament, construccions que cal intervenir… I un llarg etcètera de casos que requereixen obres per tal de donar resposta a les necessitats d’escolarització. I obres vol dir pols, soroll, operaris amunt i avall i un cúmul de circumstàncies que les fan incompatibles amb els mesos d’horari lectiu. Tot i que és inevitable realitzar algunes d’aquestes actuacions mentre els centres estan en marxa, 150 de les 164 intervencions programades a Barcelona pel 2023 es porten a terme durant l’aturada lectiva d’estiu. Joan Canals és arquitecte del Servei de Nova Escolarització, dins la Direcció d’Equipaments Educatius del Consorci d’Educació de Barcelona. Ell és un dels encarregats de fer que tot aquest engranatge funcioni.
En què consisteix la teva feina?
Bàsicament, a planificar el creixement dels centres de Barcelona i fer el seguiment de les obres que s’hi duen a terme. Pel que fa a la planificació, cal tenir en compte la viabilitat dels projectes, i també la participació de la comunitat educativa en les propostes que fem. Intentem incorporar sempre les seves demandes tenint en compte les possibilitats de què disposem; després, portem a licitar el projecte i s’adjudica a una empresa. Als centres privats i concertats es realitzen inspeccions per validar les obres que realitzen.
“Tenim un repte afegit: el final del procés d’escolarització és al juny. Per tant, no sabem si les previsions eren certes fins pocs dies abans d’iniciar les obres.”
150 obres en dos mesos és molta feina. Com us ho feu?
El que és primordial és que tothom estigui alineat per tal d’arribar a un objectiu compartit: tenir els centres llestos per a l’inici de les classes. Entre octubre i la darreria de l’any ens dediquem a planificar. Després, fins a l’abril, estem en converses amb les empreses que han guanyat la licitació: ajustem pressupostos, refonem idees, negociem… I tot seguit fem el seguiment de les obres. A més de la impossibilitat de compatibilitzar les obres amb les classes per motius evidents, tenim un repte afegit: el tancament final del procés d’escolarització és al juny, per tant, no sabem si les nostres previsions eren certes fins a pocs dies abans d’iniciar les obres.
Què passa si aquestes previsions no coincideixen?
Doncs que hem de córrer molt. Aquesta situació, combinada amb el poc temps que tenim per fer les obres, fa que hàgim de ser capaços d’actuar amb molta rapidesa i flexibilitat. A més, també hem de tenir en compte que durant l’estiu s’hi fan casals que cada cop duren més temps, la qual cosa també ens impossibilita actuar durant bona part de juliol. Tot plegat fa que algunes vegades no sigui possible enllestir les obres quan toca.
“Hem de tenir en compte que durant l’estiu es fan casals que cada cop duren més temps, la qual cosa també ens impossibilita actuar durant bona part de juliol.”
Això és un greu problema per a les comunitats educatives.
En som conscients. Quan això es dona, proveïm sempre els centres de tot allò que els cal per poder oferir espais de qualitat a l’alumnat.
Us ha afectat la crisi de la cadena logística mundial?
Sí, ens ha afectat, sobretot, amb el subministrament de mòduls, i també ens ha generat molts problemes la gran inflació que hi ha hagut darrerament.
Hi ha hagut una aposta pels equipaments modulars. A què és deguda?
Les construccions modulars permeten una rapidesa d’execució que no ens donen les construccions tradicionals. Com que les necessitats d’escolarització canvien, també hem de disposar d’equipaments flexibles que puguin donar una resposta àgil a aquesta escolarització canviant. Els mòduls es fabriquen fora de l’obra i molt abans dels treballs inclús de la pròpia fonamentació, de manera que podem guanyar molt de temps sense treballs in situ i aprofitar el poc marge que tenim només per instal·lar-los o fer les feines de condicionament interior. També ens permet treballar en la fàbrica sense necessitat de muntar bastides o grues torre, la qual cosa ens permet garantir entorns més segurs i millorar el control de qualitat, optimitzar el material utilitzat i reduir les emissions de CO2 i les molèsties als veïns.
“Hem de tenir en compte que durant l’estiu es fan casals que cada cop duren més temps, la qual cosa també ens impossibilita actuar durant bona part de juliol.”
Quins avantatges tenen aquestes construccions?
Abans en deien barracons i, efectivament, anteriorment poden haver-ho estat. Però els equipaments modulars actuals no tenen res a veure amb allò. Tant pel que fa als acabats, com a la tecnologia d’aquests equipaments, que ha millorat molt darrerament. Ara mateix, les construccions modulars permeten climatitzar fàcilment els espais, tenen un aïllament tèrmic i acústic excel·lent i poden incorporar qualitats i elements d’innovació i sostenibilitat equivalents o fins i tot superiors als d’una construcció tradicional. I a més, donen moltes possibilitats de modificar els espais i adaptar-los de manera flexible a les necessitats de cada projecte educatiu. Els costos globals son similars al de la construcció tradicional i la seva qualitat i vida útil, també.