“Hem d’aconseguir que els professionals tinguin la vida fàcil i que es puguin dedicar plenament als seus objectius”

La Montse Simón no es volia jubilar. Els reptes educatius que la ciutat ha d’assumir properament l’entusiasmen, i està enamorada dels seus companys d’equip. Intenta dissimular, però no se’n surt: no sap com encarar la jubilació. 

Et volies jubilar?

No.

I doncs?

No m’imaginava jubilar-me ara. M’havia plantejat allargar el temps pels projectes que tenim davant, perquè m’entusiasmen. Em jubilo per cuidar-me. M’estan donant indicacions perquè em relaxi, i amb el ritme que portem aquí això és una mica difícil.

En què consisteix la teva feina?

A coordinar tot allò que depèn de la Direcció d’Atenció a la Comunitat Educativa: el procés d’escolarització, impulsar els sistemes d’informació i gestió corporatius, gestionar les beques i ajuts… I moltes més coses!

Te’n vas satisfeta?

Tinc la sensació que aquesta direcció està molt ben construïda, amb una estructura molt ferma. Per arribar fins aquí, hem hagut de fer molt d’esforç. Ara tenim un equip d’un nivell altíssim. Jo estic treballant amb gent que em superen àmpliament, i això és una sort. Tenim gent molt molt bona.

Havies treballat en l’àmbit educatiu abans d’arribar al Consorci?

Sí, vaig estar en un EAP municipal. Després ho vaig deixar i vaig fer altres coses. El 2008 vaig venir, i al febrer del 2009 es van desplegar les competències del Consorci. Jo hi vaig començar a treballar per assumir les tres organitzacions que n’havien de formar part: els serveis territorials del Barcelonès; la unitat de les persones que ja eren al Consorci i que s’encarregaven de l’escolarització i de l’àmbit de serveis educatius, i l’oficina d’escolarització. Aquests tres equips estaven separats. A mi em van contractar per gestionar aquest puzle de tres cultures de treball diferents. Vam fer equips tan mixtos com vam poder per tal d’homogeneïtzar la metodologia de treball.

Has vist molts canvis en l’educació des que vas arribar?

Sí, molts, i cap a bé. Només per parlar d’un àmbit, el de l’escolarització, ara treballem amb altres objectius. Encara volem donar resposta als interessos de les famílies, però prioritzem el benefici sistèmic. Per tant, sí, hem millorat, i també en altres àmbits: per exemple, en la participació dels docents en la gestió de l’administració a través de les juntes, o en la selecció més acurada dels equips directius dels centres.

Quines creus que han estat les aportacions principals de la teva direcció?

Quan la gent pensa en la millora en educació sempre pensa en el que passa dins de l’aula. Però l’educació també té a veure amb la gestió, i l’èxit escolar també en depèn. Per exemple el Pla de xoc és un recurs que ha impactat molt positivament. És un pla importantíssim perquè dona oportunitats, és una font d’equitat i d’oportunitats.

Quin ha estat el vostre paper en el Pla de xoc?

Vam dissenyar la implementació de la detecció de l’alumnat vulnerable, la del sistema d’aplicació de recursos i la de la distribució equilibrada.

Què vol dir la «distribució equilibrada»?

Que tots els centres educatius d’una mateixa zona tinguin una complexitat similar. Com que no tots els alumnes porten la mateixa motxilla, no tots els alumnes “pesen” igual. L’Administració ha de vetllar perquè el pes sigui similar a tots els centres d’una mateixa zona, que tots els grups siguin viables. Sense una distribució equilibrada —si no garantim que els alumnes puguin veure realitats diferents de les del seu dia a dia, realitats que els enriqueixin— no podrem garantir la igualtat d’oportunitats.

Com es pot millorar la gestió educativa?

Penso que l’Administració pública es reformularà. Hem de guanyar en eficiència, hem d’aconseguir que els professionals tinguin la vida fàcil i que es puguin dedicar plenament als seus objectius. Penso que hem fet molts avenços amb el treball de sistemes d’informació i de dades. Quan nosaltres vam començar aquí, només treballàvem amb ofimàtica i les dades no estaven connectades. Quan vam començar amb sistemes d’informació d’ús transversal, vam redefinir els sistemes de treball. Això és molt important per poder prendre decisions i planificar els recursos d’una manera objectiva i coherent, perquè permet als responsables prendre decisions informades, basades en dades objectives.

Com serà la gestió educativa de demà?

La intel·ligència artificial és una eina que segur que ens ajuda a ser més eficients en la nostra gestió. Per a l’escolarització utilitzem algoritmes que ens permeten ser objectius en la distribució equilibrada. Ara nosaltres aspirem a aconseguir que la mateixa màquina aprengui la millor resposta a cada situació. La complexitat és cada vegada més elevada, i aquesta eina permetrà més eficiència. A més, tenim un problema als centres amb l’excés de burocràcia. M’agradaria que els nostres sistemes de gestió es poguessin simplificar per a les direccions i els centres.

Quins plans tens per a aquesta nova etapa?

Vull viatjar, llegir… Bé, això t’ho dic perquè és el que diu tothom. La veritat és que no en tinc ni idea!