Què ha estat el millor d’aquests mesos?
La il·lusió de retrobar-nos, de repensar com podíem mantenir l’essència de l’Escola del Mar en temps de pandèmia…Però també haver convertit una situació que no hauríem volgut viure en una oportunitat de tornar a ser feliç a l’escola: treballant la frustració, apel·lant a la responsabilitat dels infants o, fins i tot, sent més creatius i posant en joc els valors. Personalment, també valoro la xarxa entre companys de claustre, de districte, de ciutat… No us podeu imaginar el que ha suposat el Whatsapp: demanaves una cosa i en dos minuts ja tenies qui et donava un cop de mà.
Pots compartir un moment que t’hagi emocionat?
Un moment especial va ser el tancament de curs al juny. Vam decidir que tothom pogués venir, recollir les seves coses i acomiadar-se dels companys i dels mestres. La sorpresa va ser quan nosaltres vam tornar al centre i vam veure que el camí d’entrada havia estat reconquerit per les buguenvíl·lies i el malvesc. Vam decidir no tocar res i quan van arribar els infants, les seves cares eren tot emoció! Hi havia la màgia de l’Escola en l’espai i en les persones.
Què canviaries o milloraries d’aquests mesos?
Les direccions hem patit molt pel fet de no tenir certeses. Per tant, més que canviar, seguiria avançant per treballar més l’acompanyament emocional i professional. Un acompanyament transversal i real, que vol dir que sempre que despengem el telèfon a l’altra banda hi hagi algú amb actitud d’escolta. La incertesa ha estat una de les coses més difícils de gestionar.
“La incertesa ha estat una de les coses més difícils de gestionar”
Pots compartir un moment difícil? Com l’heu superat?
El moment de repartir les targetes menjador va ser en un moment crític de la pandèmia. Havíem estat tancats molts dies i tornar a l’escola em va fer sentir por i inquietud. I després, quan van començar a arribar les famílies… No les podíem tocar ni abraçar, tot i que sabíem que ho estaven passant malament. Va ser dur, però alhora vaig sentir que tots els que hi érem ens estàvem cuidant els uns als altres.
“Desitjo poder-nos abraçar i gaudir de les coses quotidianes”
Quin desig demanaries per al 2021?
Poder-nos abraçar, perquè això voldrà dir que podem tornar a fer coses juntes, a mirar endavant i sentir-nos segures. Però també que gaudim més de coses tan quotidianes com aixecar la mirada i fixar-nos en la vida que han pres els balcons: racons amb flors, amb taules, etc.