Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?
No hem deixat de fer res que no sigui necessari, només hem adaptat alguna de les tasques. Però si haguéssim de deixar de fer alguna cosa que sí que hem fet, per exemple, seria dur la mascareta, que dins la cuina es feia molt pesat.
Què hem començat a fer i hem après que és positiu?
Com deia, hem adaptat les formes de fer a la necessitat. Per exemple, la desinfecció que ja fèiem a la cantina, aquest any l’hem fet amb un producte específic diferent. I també hem canviat la logística dels esmorzars i dinars: hem fet quatre punts de trobada per grups bombolla al pati mentre que els petits menjaven a la seva classe. Això ha comportat més feina, perquè havíem de portar els termos de menjar a cada espai.
Què encara no fem i faltaria que féssim més?
Abans de la pandèmia es feien més extraescolars que no s’han pogut fer. Jo crec que si va tot bé, aquest proper curs les recuperarem.
“El primer dia tenia moltes ganes de tornar. Era tot molt xocant perquè no podíem abraçar-nos.”
Com recordes el primer dia de curs?
El primer dia el recordo amb moltes ganes de tornar perquè el darrer cop que havia vingut havia estat el 12 de març del 2020. Era tot molt xocant, no poder fer una abraçada ni un petó als companys i companyes, i havent d’estar pendent d’una manera totalment diferent de fer les coses.
Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?
Les imatges que han marcat aquest curs per mi han estat la mascareta i la constant desinfecció de mans i d’espais cada cop que tocaves alguna cosa.
A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?
Jo donaria les gràcies a tot el personal del centre: a l’equip de neteja, professors, direcció, consergeria, alumnes… perquè tothom ens hem adaptat i hem posat de la nostra part perquè tot funcionés molt bé. Pensa que aquest centre té un gran volum d’alumnes (set línies d’ESO, per exemple), i hem tingut pocs grups confinats, i això és gràcies a l’esforç col·lectiu.