“Gestionar és escoltar i estar a prop d’on passen les coses, sense perdre visió estratègica.”

Des de fa un mes i mig, Anna Terra és la nova gerenta del Consorci d’Educació. A l’equador dels 100 dies prescriptius que a tot càrrec directiu li corresponen per apamar el nou escenari de treball, hem pogut parlar amb ella per conèixer una mica més qui hi ha al capdavant de la gestió de l’educació de Barcelona. Hem fet un breu repàs del seu recorregut previ, de com han estat aquestes primeres setmanes i, també, de quins objectius es planteja en el curt i mitjà termini. Reflexionar sobre el context actual amb els diversos agents i parts implicades serà una de les tasques d’aquest inici d’etapa. Compartim amb vosaltres, doncs, una conversa de primeres impressions, noves perspectives i moltes ganes d’aportar al servei de l’educació i la comunitat educativa de la ciutat.

Oficialment, et vas incorporar el 13 de febrer. Com has viscut aquestes primeres setmanes?

Sí, la incorporació formal va ser el dia 13 de febrer. Però, en realitat, el traspàs el vam començar a treballar amb la Mercè Massa abans, a inicis de gener. I he de dir que poder fer un relleu de gerència a gerència amb la qualitat amb què ho hem fet durant un mes sencer ha estat un encert i un luxe, perquè no sempre ho fan possible les circumstàncies. M’ha ajudat moltíssim a fer-me una composició de lloc i copsar alguns dels projectes més rellevants que impulsa el Consorci. Li agraeixo la generositat.

Pots compartir amb nosaltres algunes primeres impressions? Alguna cosa et va sorprendre o cridar l’atenció durant aquest traspàs?

L’àmbit de gestió del Consorci d’Educació és molt ampli, de manera que durant el traspàs no vam poder tractar-ho tot amb la mateixa profunditat. Un dels temes en què vaig poder aprofundir més va ser l’àmbit de la postobligatòria i, més específicament, la formació professional. Vaig poder acompanyar l’anterior gerenta a diversos centres i vaig tenir l’ocasió de veure la qualitat de la feina que s’hi està fent. Hi ha un nivell d’implicació molt gran. I el que em va agradar, sobretot, va ser la il·lusió i l’emoció que transmetien tots els equips dels centres d’FP amb qui vam reunir-nos. Es nota que creuen molt en el que fan i veure-ho personalment va ser molt estimulant.

Va ser un bon començament, per tant.

Sí, i em consta que aquesta implicació també hi és a la resta d’ensenyaments. Tinc previst en les pròximes setmanes trepitjar més les escoles i els instituts per conèixer les direccions, escoltar-les i conèixer els projectes educatius. Crec que és molt rellevant estar al costat de les direccions i, per tant, conèixer les seves necessitats i inquietuds serà una prioritat d’agenda els mesos següents.

Parlem una mica del teu recorregut. Ets llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i, com a directiva, la gestió educativa és nova per a tu, però segur que d’alguna manera o altra hi has tingut contacte en les etapes precedents. Ens en pots fer cinc cèntims?

El sistema educatiu el conec, tant com a mare, com també per la meva trajectòria professional. Fa 16 anys que vaig començar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona, concretament el 2009, quan vaig incorporar-me a l’equip tècnic que executava la llei de barris de la Barceloneta i el Raval sud. De fet, en aquell moment vaig coincidir amb la Mercè Massa, que portava la gerència de Ciutat Vella. La meva vinculació amb el projecte de plans de barris va passar per diferents etapes i responsabilitats, la darrera com a gerenta de Foment de Ciutat, la societat municipal que dirigeix el Pla de Barris. I al llarg d’aquestes etapes vaig estar en contacte molt proper amb l’àmbit i els agents educatius de tots els barris que van formar-ne part, perquè l’educació era un dels pilars estratègics de transformació social que van caracteritzar els plans de barris de Barcelona, perquè s’entenia l’educació com un dels pilars més importants de transformació social i de reducció de les desigualtats. Figures com les educadores socials, tota la inversió en equipaments educatius o la caixa d’eines van ser mesures que van sorgir d’aquests plans. I, a més, també vam treballar i col·laborar en altres programes i línies polítiques importants del Consorci com són el Pla de Xoc contra la Segregació Escolar i altres polítiques d’equitat educativa.

Per altra banda, els últims dos anys els he passat a la gerència del districte de l’Eixample, i el contacte amb el món educatiu ha estat una mica diferent. He pogut conèixer de prop els processos de creació i creixement de tres nous centres: l’Escola Entença, l’Escola Xirinacs i l’Escola Gaia. Es tracta de projectes educatius que, igual que el Pla de Barris, també tenen un gran potencial transformador i afegeixen valor a la ciutat. I, a diferència de l’etapa anterior, també he tingut molt contacte amb l’escola concertada, ja que en aquest districte hi té un pes rellevant.

De tot aquest recorregut, què t’emportes?

Com a gestora pública, l’època que sens dubte m’ha marcat més en el sentit de com entenc la gestió pública orientada a transformar i millorar la vida de les persones ha estat la del Pla de Barris. I bona part del que puc aportar són aprenentatges i formes de treballar que he posat en pràctica allà.

A què et refereixes?

Doncs que el Pla de Barris no és una política que administra i “paga factures” d’obra pública. El Pla de Barris és, sobretot, una manera de fer les coses; és a dir, és una manera de transformar comptant amb les persones i els agents del territori tant en el disseny com en el desplegament de les polítiques públiques. Això té a veure amb les maneres de treballar: compartir el procés de bon inici, compartir la mirada de quins reptes i “problemàtiques” volem transformar, i compartir, també, com construïm plegats la resposta. I tot això acompanyat de metodologia de treball, guiatge i coneixement expert i molta transversalitat. En aquest sentit, l’experiència dels plans de barris és un aprenentatge important que, quan escoltes i treballes realment de forma transversal, els resultats són més satisfactoris perquè aporten més millores i, per tant, més benestar.

I portat a l’àmbit educatiu o a la gestió del Consorci d’Educació, què vol dir?

Vol dir aportar aquesta mirada de gestió basada en l’escolta i saber orquestrar i donar coherència al treball conjunt de tots els agents i de totes les administracions que conformen el Consorci, per donar continuïtat a les polítiques en marxa i per impulsar les noves que es proposin.

S’ha fet molt bona feina i a molts nivells aquests anys —l’equilibri de l’oferta educativa, la lluita contra la segregació escolar, l’impuls de l’educació inclusiva, la nova FP, la gestió basada en dades…— i, per tant, un dels objectius d’aquest relleu de gerència i del perfil i experiència que aporto és assegurar que totes aquestes línies i energia mobilitzada continuïn endavant amb la màxima presència i impuls de tothom i totes les parts, i entomar els nous reptes amb la mateixa implicació.

El Consorci d’Educació té el privilegi de poder sumar i coordinar l’aportació de les dues administracions que en formen part —Departament i Ajuntament—, però, sobretot, la possibilitat de mobilitzar i alinear la resta d’agents de la ciutat. En el Pla de Barris el nostre rol era relligar complicitats al territori amb el propòsit de transformar i generar oportunitats als barris de la ciutat. Ara tinc el repte i moltíssimes ganes de seguir relligant complicitats posant el focus en el propòsit del Consorci i la comunitat educativa, és a dir, en les oportunitats educatives dels infants i joves de la ciutat.

Parlem de les pròximes passes i els nous reptes. Què t’ocuparà les pròximes setmanes i quins nous fronts hi haurà a l’agenda?

Doncs, en el pla més operatiu, d’una banda el que comentava a l’inici. L’abast del Consorci és molt gran i 300 centres no es poden conèixer en un mes ni en dos. Per tant, una de les ocupacions de les pròximes setmanes serà apropar-me a més centres d’ensenyaments obligatoris i als serveis educatius per conèixer de prop la seva realitat i les necessitats.

En el pla més estratègic, tinc la intenció de reflexionar sobre el context actual amb l’escolta dels diversos agents i parts implicades, per mirar d’aterrar les línies estratègiques a les necessitats i els nous reptes. La consellera d’Educació i Formació Professional ha posat reptes sobre la taula, com la millora dels resultats educatius, la formació i el benestar docent, l’alleugeriment de la gestió dels centres… i treballarem per assolir-los. Les juntes de direccions seran, per exemple, un d’aquests espais on començar a tractar-ho i al qual vull dedicar esforços per escoltar i per treballar. La veu i l’aportació de les direccions és fonamental.

Parles de reflexionar, aterrar… pots concretar una mica més?

Els pilars que han guiat el Consorci els últims anys han vingut per quedar-se. I un exemple claríssim és el principi d’equivalència, que ha estat clau de volta per transformar des de la planificació educativa, l’escolarització i les places de reserva, les polítiques d’equitat i inclusió educativa i, també, la proposta d’equipaments i espais educatius. Gràcies a aquestes mesures, avui ja no som on érem fa 10 anys. El mapa està molt més equilibrat i l’equivalència és molt més real i visible en molts aspectes. Hem vist com centres en entorns d’alta complexitat han donat un tomb de 180º a la seva realitat i són avui centres de referència. I hem vist, també, com l’escola concertada ocupa una altra posició en aquesta redistribució de la complexitat. Per tant, treballar per l’equivalència, ara, potser demana acompanyar els centres d’una altra manera, perquè la vulnerabilitat està més distribuïda i són necessaris nous reforços i enfocaments per acompanyar els projectes i els equips educatius. Escoltar el nou context i realitat amb diàleg amb tots els agents del territori és una necessitat per mantenir-nos fidels, precisament, a aquests principis que han guiat aquests canvis i transformacions.

Dones molt valor a l’escolta, per tant.

Sí, és fonamental per gestionar i prendre bones decisions. La gestió del Consorci d’Educació s’ha guanyat el respecte gràcies a una gestió basada en les dades i una mirada sistèmica. Això ha estat molt necessari per activar canvis i configurar nous models. Reforçar els espais d’escolta per conèixer les circumstàncies i el context també ha d’ajudar-nos a encaixar millor les decisions sistèmiques i a acomodar-les a cada situació particular. Crec molt en les dades, i també crec molt en l’escolta. Són un bon binomi. Gestionar és escoltar i estar a prop d’on passen les coses, sense perdre la mirada de conjunt i la visió estratègica.

I en què més creus?

Doncs crec en la feina que es fa en l’educació a Barcelona. Estar al Consorci d’Educació és un repte molt estimulant perquè no hi ha dia que passi que no conegui nous projectes i professionals que em carreguen d’energia i ganes d’aportar al servei de l’educació. Mirat des de fora, un no és conscient de la profunditat i complexitat del sistema educatiu, però tampoc de tota la feina que s’arriba a fer. Cal potenciar-ne el coneixement i que la societat estigui més orgullosa del nostre sistema educatiu.