Maria Lourdes González Campos és la directora de l’Institut Mare de Déu de la Mercè i des del 2019 és membre de la Junta de Direccions d’Ensenyaments Postobligatoris. Valora de manera molt positiva la seva participació en aquest òrgan, especialment perquè li ha donat la possibilitat de conèixer realitats molt diferents a les del seu centre i del seu àmbit. La seva experiència ha estat molt condicionada pel context de pandèmia de la covid, en què s’ha hagut de donar prioritat a determinats temes i necessitats, i creu que potser per això no han estat possibles dinàmiques per fer-hi més present la veu dels seus companys de formació professional.
Què és el que t’ha agradat més d’aquesta experiència?
El que m’ha agradat més és compartir amb altres companys, tant directors com membres de l’Administració, temes relacionats amb l’àmbit dels ensenyaments postobligatoris i poder conèixer de primera mà realitats molt diferents a la del meu centre. També m’ha donat la possibilitat de conèixer altres centres amb els quals han pogut sorgir col·laboracions o projectes en comú.
Què has après o què t’emportes?
El que m’emporto és la tranquil·litat de veure centres gestionats amb molta professionalitat, directors i directores assumint reptes amb la intenció de donar resposta a les necessitats existents. I d’altra banda una administració, en aquest cas el Consorci d’Educació, amb una línia de treball clara i definida que busca donar resposta a realitats molt diverses.
Què creus que has aportat?
Crec que el que he aportat, igual que els meus companys de la Junta, és serenitat. Ens ha tocat viure moments de canvis pedagògics i d’organització, sense oblidar-nos de la pandèmia, que ho van trasbalsar tot i van capgirar la nostra manera de fer. La serenitat a l’hora d’enfocar les reunions i els temes candents ens ha permès moltes vegades buscar solucions sense caure en el pessimisme o la frustració.
M’emporto la tranquil·litat de veure centres gestionats amb molta professionalitat, directors i directores assumint reptes amb la intenció de donar resposta.
Una crítica constructiva
Diria que cal definir millor les funcions dels membres de la Junta, així com els objectius de treball a curt i mitjà termini. Entre altres coses, penso que això faria possible recollir la veu de la resta dels meus companys dels centres de formació professional per fer-la més present.
Una anècdota
Més que una anècdota són les vivències de l’etapa covid. Les reunions amb els membres de la Junta van ser els únics moments en què ens vèiem les cares, podíem parlar de com ens trobàvem i compartíem els nostres neguits. Van ser moments especials, de moltes ganes de compartir i d’escoltar, que a mi personalment em van ajudar.
Per què ho recomanaries? O un consell per als futurs membres?
Recomano ser membre de la Junta perquè coneixes l’organització i les necessitats i realitats d’altres estudis postobligatoris, diferents als que tu representes, en el meu cas formació professional. També s’estableixen relacions personals amb la resta de membres que d’una altra manera és difícil que es donin, i que per a mi professionalment han estat molt enriquidores. El meu consell és gaudir de les relacions personals i professionals que s’estableixen en formar part de la Junta i, en l’àmbit organitzatiu, establir un canal de comunicació amb la resta de companys de l’àmbit educatiu propi i un calendari de reunions que permeti donar veu a les seves demandes.