Un projecte renovat en tres xifres…
0 absentisme
3 professionals de l’àmbit social i del benestar
6 projectes vinculats a l’entorn
Maica Jiménez és mestra d’educació infantil i primària. Un cop acabats els estudis va començar enginyeria informàtica i va treballar de programadora. Però el món de la informàtica li semblava “molt fred”, de manera que quan la demanda de mestres es va incrementar, cap al 2005, es va presentar a les oposicions perquè estava convençuda que l’educació era la seva vocació. Va començar com a funcionària en pràctiques (i sense experiència) a l’Escola Baró de Viver, i allà hi va treballar durant 15 anys. Va passar per l’equip directiu d’aquest mateix centre; va ser tècnica de gestió territorial i quan va sortir a concurs la vacant de la direcció de l’Escola Taxonera, el repte la va entusiasmar: era una escola que havia de renovar-se integralment i convertir-se en l’Institut Escola Mirades.
Com vas viure aquest procés de transformació integral que va convertir l’Escola Taxonera en l’Institut Escola Mirades?
Era un gran repte. Ens vam trobar una escola amb uns magnífics professionals, molt implicats, però que no tenia res a veure amb el centre que volíem posar en marxa. Ens vam trobar una estructura molt tradicional. Arribar a un centre on ningú et coneix com a directora és una empresa realment desafiadora. El primer que vam intentar guanyar-nos va ser el respecte de la comunitat educativa, i donar un nou missatge.
“No volem imposar la innovació educativa, volem que aquesta transformació sorgeixi de les necessitats de la comunitat.”
Quin era aquest missatge?
Impulsarem un nou projecte a aquesta escola, però no volem imposar la innovació educativa, volem que aquesta transformació sorgeixi de les necessitats de la comunitat.
Com ho vau fer?
Vam parlar molt de la diagnosi del centre i de cap a on volíem anar. Acollint totes les persones de la comunitat i intentant sumar totes les veus. D’altra banda, també vam crear un consell d’infants i joves.
Què és aquest consell?
Un òrgan de participació en el dia a dia de l’escola. L’alumnat té veu i vot. Es reuneixen amb l’equip directiu i treballem conjuntament per la millora del centre. Ara bé, també els demanem nosaltres a ells, és un òrgan bidireccional.
Surten bones idees?
Sí, és molt enriquidor. Recollim la seva visió, que ens ajuda a enfocar el projecte amb perspectives creatives i, de vegades, més eficients.
“El consell d’infants i joves ens ajuda a enfocar el projecte amb perspectives creatives i, de vegades, més eficients.”
Què destacaries del vostre projecte educatiu?
L’aprenentatge és un procés lent, hem de deixar temps a l’alumnat per equivocar-se i respectar les diferents formes d’aprendre. Hem de reconèixer l’infant com a persona i, per tant, com a autoritat. Això és el que ens defineix. Si partim d’aquí, això et modifica l’estructura de centre. Ara fem propostes globalitzades, de contextos, on aprenem fent, pensant, comunicant, treballem proposant diferents reptes i també oferint moments que en diem “d’eines” i que ens permeten sistematitzar els coneixements.
Us heu implicat amb el vostre entorn?
Sí, treballem l’aprenentatge i servei, hi ha entitats que ens demanen determinades qüestions i nosaltres els donem suport, a sisè l’alumnat organitza una campanya de donació de sang… Hi ha estudiants que visiten una residència d’avis, on ajuden a fer tallers, tenim un projecte amb el Centre de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron… També és important per nosaltres aconseguir que les noies se sentin atretes per les professions científiques.
“També és important per nosaltres aconseguir que les noies se sentin atretes per les professions científiques.”
Quines dificultats us heu trobat en aquest procés?
A causa de la dificultat d’aconseguir permisos, no s’ha pogut dur a terme una ampliació de l’edifici, encara hi estem treballant. Urbanísticament, té una estructura ampliable, però de moment hem de subsistir amb els espais que teníem i ens falten aules polivalents, espais de reunions, pati i menjador.
