Categories
Entrevista a...

Què hem deixat de fer aquest curs i hem après que, potser, no cal seguir fent-ho?

Hem deixat de relacionar-nos sempre amb les mateixes persones. Els grups bombolla i formar part de nous grups ens ha obligat a estar allunyats de les persones amb qui ens relacionàvem i ens ha fet ampliar l’horitzó social. Jo, per exemple, vaig triar itinerari de física i química i tecnologia, i amb el nou grup bombolla he fet nous amics i parlat amb per-sones amb qui no hauria parlat. I això està bé.

Què hem començat a fer i hem après que és positiu?

A les classes, els professors i els tutors han estat més pels grups que altres anys. Amb tot el tema dels grups bombolla, els professors han reduït grups i ens han donat més matèries. La nostra tutora, a més de castellà, ens ha donat valors, orientació, tutoria… I això ens ha apropat i ens ha ajudat a tenir més relació.

Què encara no fem i faltaria que féssim més?

Doncs faltaria recuperar i tornar a les mostres afectives que hem perdut amb les distàncies socials. Amb les mascaretes, ha estat un curs en què les mirades han sobrat i ens han faltat abraçades. Trobo a faltar això, veure’ns de prop, les cares…

“Hem de recuperar les mostres afectives. Ha estat un curs en què les mirades han sobrat i ens han faltat abraçades.”

Com recordes el primer dia de curs?

El recordo molt bé. No sabíem què fer, on anar… i de sobte van venir els tutors a recollir-nos amb els cartells del grup que ens tocava. Ho recordo amb carinyoperquè va ser l’inici d’un curs marcat per la covid i el dia en què vaig conèixer les persones amb qui hem viscut aquest any, ja que hem perdut contac-te amb els companys dels anys anteriors.

Quin titular o imatge resumeix el curs per a tu?

Aquest curs, crec que més que paraules ens ha deixat sense paraules. Costa dir coses perquè ens ha limitat i pres molt, però un titular seria que “les mirades parlen”. Em venen al cap imatges de quan una persona es treia la mascareta i et venia aquella sensació de sorpresa. O quan veies algú sense mascareta i et preguntaves “qui és?” i després t’adonaves que era algú de la classe!

A qui t’agradaria donar les gràcies per fer possible aquest curs?

Sense cap mena de dubte a la tutora, que ha estat una persona que m’ha acompanyat i s’ha preocupat per tots, tot i que la convi-vència del grup a vegades ha estat difícil. Ha estat un curs que s’ha fet etern i ella ens ha ajudat a fer-lo més suportable!