Antònia Maura és tutora de primer d’ESO a l’Institut Escola Costa Llobera, al districte de Sarrià – Sant Gervasi. Parlem amb ella per videoconferència, amb un fons de prestatges plens de llibres de la biblioteca del centre, on l’Antònia s’ha refugiat per atendre’ns.
La conversa ens porta de la biblioteca a les aules del primer curs de secundària, que es transformaran a l’inici del proper curs gràcies al nou mobiliari que rebran les properes setmanes tots els centres de secundària públics de la ciutat.
Tot just hem acabat el primer curs en plena normalitat. Amb què et quedes?
Doncs amb tot el que hem pogut recuperar: les colònies sense condicionants, totes les festes amb les famílies i l’alumnat, l’intercanvi de llibres per Sant Jordi, les activitats amb famílies de la festa de l’arbre… Des de l’ESO tot això té una importància especial, perquè els nois i noies s’encarreguen d’unes tasques especials perquè són els grans. Recuperar aquest tipus d’implicació era important perquè els fa sentir que han canviat d’etapa i forma part del procés de maduració i d’aprendre a prendre responsabilitats. Com també ha estat important recuperar, en l’aspecte intern, el fet de trobar-nos i el treball d’equip entre el professorat, centrant-nos en la pedagogia i l’aprenentatge. Això ha estat molt agraït!
Al llarg del primer trimestre del curs que ve es farà el canvi de mobiliari al conjunt d’aules de primer d’ESO de la ciutat. En quina situació us trobàveu ara?
Ara teníem alguns models de taules i cadires que poden ser perfectament del 1975! A primer curs tenim els pupitres verds, que són els més antics, i altres aules tenen els marrons. I, és clar, com a nen o nena que seus en una taula que acumula el desgast amb ratllades o forats pel pas de companys durant tants anys, quan tens un moment de distracció t’entretens a seguir cronificant aquella taula. El respecte pel mobiliari ja el treballàvem, però el mobiliari nou ens dona l’oportunitat de seguir treballant-ho amb noves mirades. Sobretot perquè, precisament perquè és nou, la il·lusió amb què el rebin els nois i noies a vegades pot ser una il·lusió molt física i, sense mala intenció, poden passar coses.
I com teniu pensat abordar-ho?
Com a equip de tutors ens hem proposat fer un treball amb activitats i qüestions per prendre consciència d’aquesta novetat. La idea és fer-los partícips en aquest procés de reflexió: per què aquest nou mobiliari? Quines diferències hi ha i què ens pot permetre? Quin ambient volem que hi hagi a la classe?
“Fa quinze anys que fem treball cooperatiu. Tot i que no hi ha res que no hàgim fet per manca d’espais o mobiliari, ara ens serà més fàcil.”
Què us permetrà aquest canvi de mobiliari? Alguna possibilitat us fa una il·lusió especial?
A veure, el mobiliari no fa la cosa. Som un centre que ja fa quinze anys que desenvolupem de forma sistemàtica el treball cooperatiu, des d’infantil fins a la secundària. I ho hem fet malgrat el mobiliari. Tot i que no hi ha res que no hàgim fet durant aquest temps per culpa dels espais o el mobiliari, és cert que ara ens ho farà tot molt més fàcil i fluid. Habitualment treballem en grups i, per tant, estem acostumats a moure taules i cadires o, fins i tot, a treballar fora de l’aula. Ho fem, per exemple, quan fem exercicis creatius en grup, com una obra de teatre, escriure un guió d’un vídeo que després han de gravar… Però també és cert que a vegades, si no disposes de molt temps, busques solucions més pragmàtiques però menys còmodes dins la mateixa aula. Sortir fora l’aula implica moviment i pèrdua de temps; i amb el nou mobiliari, a més d’alliberar espai dins l’aula —perquè no hi haurà tantes taules individuals—, guanyarem flexibilitat i agilitat a l’hora de fer aquestes dinàmiques gràcies, per exemple, a les taules plegables fàcils de moure. Un altre aspecte que guanyarem serà un ambient més distès, perquè els acabats en fusta i els colors clars donaran una altra sensació d’aula més semblant a una casa.
I en relació amb el plantejament d’aula, canviarà molt?
L’aula serà diferent perquè el nou mobiliari ens ajudarà a acotar millor espais clarament diferenciats, com una zona per a ordinadors, una altra de treball de grup, un espai més recollit perquè també l’alumnat pugui resoldre o comentar les seves qüestions relacionals… Tots aquests canvis dels espais ajudaran a centrar l’atenció, millorar l’ambient de l’aula, distribuir millor el dins i fora de l’aula i, també, abaixar el soroll de l’aula si podem distribuir millor els grups de treball… En resum, tot plegat ens ajudarà en el procés de treball i, per tant, en l’aprenentatge.
“Hem de replantejar el treball amb les pantalles, perquè ens adonem que hi ha molta addicció.”
Com esteu treballant aquest canvi? Heu compartit punts de vista amb els companys d’infantil que també han canviat el mobiliari aquests últims anys?
Tot i que les realitats d’infantil i secundària són molt diferents, sí que ens han donat consells útils en la tria, per exemple, del tipus de taules plegables que utilitzen. Però el que realment ens va anar molt bé va ser visitar el showroom de mobiliari amb un grup d’alumnes. Escoltar-los a ells ens ha ajudat perquè no és el mateix veure el mobiliari en fotos que al natural, poder seure-hi o tocar-lo. Per exemple, el grup d’alumnes va veure molt bé les taules de grup de sis en lloc de quatre, el tipus de taules plegables, el confort de les cadires…
Quins reptes us planteja el canvi de mobiliari?
El repte serà acostumar-nos tots plegats a una organització diferent de l’espai i a una flexibilitat que fins ara no teníem, i ens ho farà tot més fàcil. Seguirem el treball cooperatiu que ja fèiem, però explorant com treure més profit d’aquesta flexibilitat. I tot això ajudats pels alumnes, perquè moltes vegades se’ls acudeixen idees que són molt positives!
I per acabar, com t’imagines el vostre centre d’aquí a tres o quatre anys?
Doncs m’imagino que haurem replantejat el treball amb les pantalles, perquè ens adonem que hi ha molta addicció. Ja n’hem anat prenent mesures a l’aula, a l’hora del pati… Les eines digitals ens ajuden en moltes coses, però hem de trobar la manera que no juguin a la contra tant en l’aprenentatge com en les relacions socials. El proper curs farem un projecte per treballar les xarxes socials amb l’ordinador durant tot el trimestre, dues hores cada setmana. No volem quedar-nos en una conferència o un taller, sinó que volem fer un treball més exhaustiu. L’alumnat no veu que necessiti cap regulació, pel qual hem de fer-los veure quin ús fan de les xarxes, com s’hi relacionen, així com, també, quines relacions hi tenen.
