L’atenció educativa domiciliària
“En els dies més difícils, l’atenció educativa domiciliària (AED) no és una classe ni una programació didàctica. És presència, és acompanyar amb humanitat. És un fanal encès enmig d’una habitació fosca. De vegades, il·lumina un llibre; d’altres, el rostre d’algú que necessita saber que no està sol hi ha dies en què l’únic que compta no és el que s’ensenya, sinó que aquesta llum no s’apagui.”
Amb aquestes paraules, el coordinador de l’atenció educativa domiciliària (AED) del Consorci d’Educació de Barcelona, Elliot Bueno, resumeix l’essència d’aquest recurs, que garanteix la continuïtat educativa de l’alumnat de la ciutat que, per motius de salut, no pot assistir temporalment al centre educatiu. Quan això passa, és el docent qui es desplaça fins al seu domicili i es converteix en un fil invisible que li permet mantenir viu el vincle amb l’escola i els aprenentatges.
A Barcelona, l’equip d’atenció educativa domiciliària està format per un centenar de docents que, durant el curs 2025-2026, acompanyen 220 infants i joves. La major part de l’alumnat és d’educació secundària i un 65 % presenta problemes de salut mental.
La major part de l’alumnat és d’educació secundària i un 65 % presenta problemes de salut mental.
Garantir que la cadira de l’alumne no deixi mai de ser seva
Més enllà del suport curricular, el propòsit de l’atenció educativa domiciliària és mantenir el vincle amb l’escola, acompanyar emocionalment l’alumnat i les seves famílies en un moment de gran vulnerabilitat i adaptar la intervenció a les necessitats de cada infant o adolescent. Un dels reptes principals és evitar l’aïllament de la persona, preservar el seu sentiment de pertinença i la connexió amb la seva comunitat educativa, i garantir que la seva cadira no deixi mai de ser seva.
Aquest acompanyament es construeix a través d’una intervenció personalitzada i flexible, adaptada a les necessitats de l’alumnat, i es desenvolupa en coordinació estreta amb els centres educatius, les aules hospitalàries, els serveis sanitaris i els equips d’orientació; es construeix així una xarxa de suport que situa l’alumnat al centre de l’acció educativa.
Els docents actuen com un pont entre el domicili, el centre educatiu, la família i els professionals sanitaris; tots aquests agents es coordinen de manera constant per assegurar la continuïtat educativa i emocional de l’alumnat i preparar, quan arriba el moment, el seu retorn a l’escola.
Un recurs en creixement davant les noves realitats
Durant els darrers 10 anys, l’atenció educativa domiciliària a Barcelona ha experimentat una evolució significativa, s’ha adaptat a realitats cada vegada més complexes i s’ha consolidat com un recurs essencial per garantir l’equitat educativa a la ciutat.
Ha passat d’acompanyar 85 alumnes el curs 2015-2016 a 220 infants i joves actualment, amb un increment del 20% només l’últim any. La pandèmia va marcar el punt d’inflexió: es va arribar als 258 alumnes atesos el curs 2020-2021, en una demanda que ja s’ha consolidat a l’alça.
Alumnat divers i, majoritàriament, de secundària
L’alumnat d’AED de la ciutat presenta una gran diversitat de perfils i situacions, amb moments vitals diferents, que en alguns casos, com els de malaltia greu, comporten pèrdues constants.
La majoria viuen al domicili habitual, però també n’hi ha de procedents de fora de Barcelona que resideixen temporalment en pisos d’estada temporal o en entitats com la Casa Ronald McDonald o la Casa dels Xuklis. També és desigual l’atenció del recurs per territoris, ja que un terç de l’alumnat prové dels districtes d’Horta-Guinardó i de Nou Barris, mentre que a Ciutat Vella, per exemple, hi ha un únic infant.
Per etapes educatives, el perfil predominant és el de secundària, amb 162 dels 220 alumnes que s’atenen aquest curs, i on es concentren moltes de les situacions de més complexitat.
Paral·lelament, les necessitats de l’alumnat de l’AED també han canviat de manera significativa. Actualment, el 65 % dels casos estan relacionats amb la salut mental, un percentatge que s’ha invertit respecte a fa cinc anys, quan les situacions vinculades a la salut física representaven el 65 % del total.
Aquesta transformació ha obligat l’atenció educativa domiciliària a adaptar-se a la realitat i a reestructurar els perfils, i reforçar les estratègies d’acompanyament emocional, coordinació i personalització educativa amb formació específica i més coordinació amb la xarxa de salut. La campanya vol posar l’accent en la importància dels centres educatius a l’hora de conservar els llaços de confiança entre docents i alumnat. Aquest vincle, diuen, és la base no només d’un clima propici per a l’aprenentatge, sinó també perquè “la sensació d’estar en un entorn segur i acompanyat és el que, molt sovint, permet fer aflorar i detectar aquestes vivències”.
El treball en xarxa i mirada integral
L’equip de l’atenció educativa domiciliària està integrat actualment per 98 docents organitzats en 10 grups de treball, que fan possible una atenció coordinada, flexible i especialitzada arreu de la ciutat en un horari de 8 a 18 h.
Missatgeria, reunions quinzenals, acompanyament emocional, reunions en línia… Els docents tenen un gran suport per acomplir la seva tasca en el dia a dia, amb espais estables de coordinació, formació i suport professional, de manera que el treball en xarxa, l’intercanvi d’experiències i la construcció compartida de respostes educatives els permeten abordar situacions d’alta complexitat amb una mirada integral.
Missatgeria, reunions quinzenals, acompanyament emocional, reunions en línia… Els docents tenen un gran suport per acomplir la seva tasca en el dia a dia.
El vincle amb l’alumnat és clau
L’atenció educativa domiciliària acompanya infants i joves en moments especialment delicats, en què la situació de malaltia els impacta no només en l’aprenentatge, sinó també en el benestar emocional i social. Per això, el vincle amb l’alumnat és clau en la intervenció per generar confiança, oferir espais segurs i adaptar els ritmes d’aprenentatge per permetre sostenir el benestar emocional d’aquestes persones i afavorir el seu progrés educatiu fins al retorn al centre.
En aquest sentit, el recurs també impulsa activitats entre iguals i trobades compartides entre alumnat d’AED. Aquestes propostes permeten crear vincles entre infants i joves que viuen situacions similars, afavoreixen la socialització i l’intercanvi d’experiències, i contribueixen a reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat educativa més àmplia.
La Guia docent: compartir mirada i reforçar el model
Aquest mes de maig s’ha presentat la Guia docent de l’atenció educativa domiciliària, pensada per acompanyar i facilitar, des del primer dia, el desenvolupament de la tasca docent amb seguretat i confiança.
La guia recull la informació essencial per comprendre com s’organitza el recurs i com actuar davant les diverses situacions que poden aparèixer al llarg de la intervenció educativa, des de les primeres coordinacions amb els centres. Alhora, ofereix orientacions comunes que faciliten la coordinació entre professionals i asseguren una resposta educativa homogènia i inclusiva.
És una eina que vol ser clau per donar coherència, criteri pedagògic i qualitat a la intervenció educativa domiciliària, reforçar el treball en equip i consolidar un model d’atenció educativa inclusiva que s’adapti a les necessitats reals de l’alumnat.
La Guia docent es va donar a conèixer el 21 de maig en una jornada al Cibernàrium de Barcelona Activa, i va reunir els professionals d’aquest recurs, equips docents i altres perfils educatius i socials amb l’objectiu de compartir una mirada pedagògica i posar en valor la importància que té com a eina de treball compartida.
En el marc de la jornada, es va presentar una radiografia de l’atenció educativa domiciliària i la seva evolució en els darrers anys, a més de les dades d’atenció a l’alumnat, que posen en evidència la consolidació del recurs. També es van donar a conèixer experiències com la de l’Escola Els Porxos, així com el testimoni de professionals, famílies i alumnat que van permetre visualitzar el seu impacte en situacions concretes i la importància del treball que es fa en xarxa.
La Guia docent està pensada per acompanyar i facilitar, des del primer dia, el desenvolupament de la tasca docent amb seguretat i confiança.
A dalt, Deva Martín, alumna de l’atenció educativa domiciliària i Elliot Bueno (coordinador del servei). I a baix, Helena Tordera (docent) i Roberto Martín (pare d’una alumna).
“M’ha ajudat molt perquè m’he pogut treure el curs tot i estar malalta; ha sigut una ajuda tant emocional com física.”
Deva Martín, alumna
“L’atenció educativa domiciliària és presència, és acompanyar amb humanitat. És un fanal encès enmig d’una habitació fosca.”
Elliot Bueno, coordinador de l’AED
“Et dona molta tranquil·litat i t’ajuda molt en un moment molt complicat. No només en l’àmbit pedagògic, sinó també com a suport emocional per a l’alumnat.”
Roberto Martín, pare d’una alumna
“Considerem imprescindible el vincle amb l’alumnat perquè la nostra feina va més enllà d’ensenyar continguts: va d’acompanyar famílies i alumnes.”
Helena Tordera, docent de l’equip estable
Vídeo de la presentació de la guia docent: