Entre el 2018 i el 2022, a Barcelona van crear-se 11 centres educatius sorgits d’un procés de transformació integral de centres amb nivells elevats de segregació i una preinscripció molt baixa. L’avaluació que n’ha fet PROAVA, el fons de promoció per a l’avaluació de polítiques públiques del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, conclou que aquests nous centres han contribuït a reduir la segregació i a augmentar la demanda per part de les famílies. Quins factors han estat clau? Quins reptes es plantegen?
Les transformacions integrals de centres són un conjunt d’actuacions que tenen l’objectiu de millorar l’equitat en l’accés a l’educació, la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la segregació escolar a la ciutat. Aquestes actuacions s’han adreçat a centres amb uns nivells elevats de complexitat, i inclouen accions com una nova oferta d’ensenyaments (tancant, fusionant o fent créixer els centres), transformacions del projecte pedagògic, millores integrals als edificis o una articulació més àmplia amb l’entorn educatiu. A Barcelona, entre els cursos 2018-2019 i 2021-2022, es van portar a terme 11 processos de transformació de centres i transformació de zona educativa. En conjunt, unes transformacions que van afectar 12.000 estudiants en 10 zones educatives de la ciutat i un total de 33 centres entre centres de nova creació, centres fusionats i centres tancats.
Els motius que han portat a tirar endavant aquests canvis han estat diversos. En tot cas, es van dur a terme allà on es va detectar la necessitat de realitzar transformacions als centres o la zona educativa per tal de corregir una situació de segregació o descens en el nombre de preinscripcions i aconseguir més equivalència entre els centres i una millora en la igualtat d’oportunitats. Altres aspectes que també es persegueixen amb aquestes actuacions són l’atracció de nous perfils de famílies als centres, la dignificació de l’oferta i de l’entorn educatiu o la innovació en els projectes pedagògics.
Ara aquest procés ha estat avaluat per PROAVA, el fons de promoció per a l’avaluació de polítiques públiques del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat. L’anàlisi destaca que els centres transformats han contribuït a una reducció notable de la segregació escolar de la seva zona i han augmentat la demanda per part de les famílies. D’altra banda, els resultats no mostren una millora significativa pel que fa a la retenció de l’alumnat a la seva zona educativa, tot i que l’informe de l’avaluació puntualitza que “els resultats permeten mostrar-se optimista respecte a l’eficàcia de les transformacions si es pren en consideració que la política persegueix obtenir uns impactes a llarg termini”.
“L’avaluació ha comptat amb tots els actors implicats: equips directius i docents, gestors del Consorci i alumnat i famílies. Tots ells coincideixen a percebre el nou centre resultant de la transformació com una situació millor a l’anterior.”
Laia Pi i Ferrer és consultora de Daleph i avaluadora dels centres transformats. Explica que l’avaluació s’ha dut a terme “de forma holística, comptant amb tots els actors implicats: equips directius i docents, gestors del Consorci i alumnat i famílies. Tots ells coincideixen a percebre el nou centre resultant de la transformació com una situació millor a l’anterior”. “Metodològicament”, afegeix la consultora, “l’avaluació ha disposat de dades de registre, treball de camp quantitatiu i qualitatiu, entrevistes, enquestes, grups de discussió… hem pogut triangular tota aquesta informació i obtenir una anàlisi amb robustesa i conclusions fermes”.
Els autors constaten que l’impacte sobre la segregació escolar ha estat molt positiu, ja que pràcticament totes les zones afectades per alguna transformació han millorat notablement en aquest aspecte. Destaca molt especialment la zona educativa 6 (Sants – Hostafrancs – La Bordeta – Badal), on s’ha observat una reducció del nivell de segregació escolar del 43% en només 5 cursos, i ha passat de ser la zona més segregada de totes les intervingudes a trobar-se a prop de ser considerada una zona de segregació baixa.
Un altre element positiu propiciat per les transformacions integrals ha estat, segons l’avaluació, l’augment de la demanda. A Educació Infantil, entre el curs 2017-2018 i el 2019-2020, la demanda dels centres transformats se situava uns 20 punts per sota del conjunt del sistema públic, mentre que al final del procés la diferència s’ha reduït a la meitat, aproximadament. Aquest indicador és molt rellevant pel que fa al disseny de polítiques públiques educatives, ja que està molt relacionat amb la percepció d’equivalència entre els centres, és a dir, a la consideració, per part de la comunitat educativa, d’un nivell de qualitat i oportunitats similar o igual a l’educació que proporcionen diversos centres.
Cap a una transformació de zona educativa
L’avaluació de la implementació de les transformacions conclou que, si bé hi ha unanimitat entre els diferents actors pel que fa a valorar positivament el resultat i sentir-se satisfets de com ha quedat el centre educatiu un cop acabada la transformació, s’han destacat, d’altra banda, els problemes derivats de la planificació de les obres i l’impacte de la covid. També es detecten mancances en la comunicació, sobretot des del punt de vista de les famílies i els equips docents, que voldrien tenir un rol més actiu i participar més en el procés de la transformació. De fons, tal com han comentat també els alumnes consultats, hi ha una certa resistència al canvi per la identificació amb els centres anteriors, que a poc a poc s’acaba vencent, gràcies a la qualitat del nou equipament i del projecte educatiu resultant.
L’estudi també recomana passar d’una visió de transformació de centres a una de transformació de zona, dins de la qual també es transformin centres concrets però mantenint la mirada en els equilibris i nivells del conjunt. En aquest sentit, des de la consultoria es recorda que “caldrà homogeneïtzar criteris per tal d’estandarditzar i sistematitzar el procés de transformació integral de centres”.