Categories
Ens preparem

Comença el curs 2023-2024 amb novetats a la xarxa pública, l’FP i noves dotacions per a l’educació inclusiva

El curs 2023-2024 comença a Barcelona amb sis nous centres més a la xarxa pública. Pel que fa als ensenyaments obligatoris, hi sumem un centre de nova creació, l’Institut Vallcarca (Gràcia), que s’ubicarà provisionalment als equipaments de l’Escola Pare Poveda, i dos centres concertats que s’integren a la xarxa pública: l’Escola Segre (Sant Andreu) i l’Institut Escola Sant Felip Neri (Ciutat Vella).

També han obert les portes tres centres d’ensenyament postobligatori: l’Institut de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Barcelona (ITICB), l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona (ITAEB) i l’Institut de Sostenibilitat i el Medi Ambient de Barcelona (ISMAB).

  • L’ITICB és un nou centre d’àmbit professional centrat en la indústria de la tecnologia de la informació i la comunicació, un dels sectors amb més demanda en el mercat laboral. Serà el segon institut dedicat a l’àmbit tecnològic a la ciutat, després de la creació de l’Institut Tecnològic de Barcelona el curs 2018-2019.
  • L’ITAEB és un nou centre d’àmbit professional centrat en el sector de les arts escèniques i forma part d’una nova tipologia de centres focalitzats en els ensenyaments professionalitzadors amb un disseny que aposta per una configuració d’espais flexible i polivalent.
  • L’ISMAB oferirà un únic projecte amb dues seus d’estudis agraris, de jardineria i mediambientals. El nou centre neix de la fusió de l’Institut Rubió i Tudurí, del districte de Sant Andreu, i l’Escola Viver Castell de Sant Foix. Aquest institut suma dos equips amb molta experiència per posar a l’agenda de la formació professionalitzadora la sostenibilitat i el medi ambient.

Pel que fa la formació professionalitzadora, enguany se n’ha augmentat l’oferta als cicles mitjans (CFPM) amb 776 noves places i hi ha hagut 372 noves sol·licituds. L’accés d’alumnat de continuïtat a aquests cicles s’ha incrementat un 30 % a causa dels canvis en els criteris d’admissió: aquest any s’hi han inclòs alumnes provinents de batxillerat, la qual cosa ha fet créixer, amb 782 noves sol·licituds, la preinscripció de continuïtat. També s’ha pogut constatar l’interès creixent pels CFPM dels joves que acaben l’etapa secundària: s’ha passat de 4.429 a 5.001 sol·licituds.

Creix l’oferta de places als cicles mitjans i augmenta en un 30% l’accés de continuïtat a aquests cicles amb les sol·licituds de l’alumnat de batxillerat.

Un equip ampliat per a menys alumnat

L’equip educatiu de la ciutat ha crescut, enguany, amb 322 professionals més, 251 dels quals són docents i 71 PAS. D’aquests darrers, 60 dediquen la seva jornada a donar suport a la docència. Així doncs, es passa a una plantilla amb 12.366 professionals, una dada que inclou les 1.958 places perfilades, un 6 % més que l’any passat.

Pel que fa a l’alumnat, aquest curs hi haurà un total de 168.996 infants i joves al sistema educatiu, 318 menys que el curs passat.

Continuem impulsant un sistema inclusiu

Dels 6.785 alumnes amb necessitats educatives específiques derivades d’una discapacitat física, intel·lectual o sensorial, trastorns de l’espectre autista, trastorns mentals o trastorns greus de conducta (NEE tipus A), el 75 % estaran escolaritzats en centres ordinaris, un 2 % més que el curs anterior. La resta, un 25 %, aniran a centres d’educació especial. Es destinaran recursos intensius a un 13,7 % del total d’aquests alumnes que s’escolaritzen en centres ordinaris. Els mitjans per impulsar l’educació inclusiva creixeran aquest curs amb 43 nous professionals, i les dotacions de suport intensiu d’escolarització inclusiva passen de 108 a 115.

Creix la dotació de professionals i suports intensius i millora la detecció preventiva de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

S’ha treballat per aconseguir una detecció precoç d’aquest alumnat coordinant tots els serveis que hi estan involucrats (suport intensiu d’escolarització inclusiva, aula integral de suport, etc.) i adreçant-se directament a les famílies per informar de possibles necessitats prèvies a l’escolarització. Gràcies a aquesta detecció primerenca, es pot orientar l’alumnat per poder-los oferir la millor plaça possible i ajustar amb més precisió la reserva d’aquestes places als centres que disposen dels recursos adequats per aconseguir una distribució equitativa.

Aquest curs, l’alumnat amb NEE tipus B, les derivades d’una situació de vulnerabilitat socioeconòmica i cultural, representen el 19,3 % del total. Un percentatge que s’estabilitza respecte al curs anterior i que contrasta amb la detecció feta el curs 2018-2019, que era del 4,7 %. Aquestes dades indiquen la millora en el sistema de detecció, indispensable a l’hora de planificar i dimensionar els recursos destinats a igualar les oportunitats.

Es millora, en divuit zones educatives, una distribució més equilibrada de l’alumnat vulnerable entre centres públics i concertats.

Per continuar treballant per l’equivalència de centres, enguany s’ha avançat en l’equilibri de la relació entre el percentatge d’alumnat en situació de vulnerabilitat en centres públics i concertats. S’ha millorat en divuit zones respecte al curs 2021-2022.

Plans per a la transformació pedagògica i la formació docent

Deu centres comencen el Pla pilot de millora de les biblioteques escolars per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català, i 59 centres es formen als tallers d’usos lingüístics en l’àmbit educatiu (ULAE), espais que tenen com a objectiu proporcionar eines per millorar la gestió de la diversitat lingüística als centres educatius i incentivar l’aprenentatge i l’ús del català a l’escola com un valor d’enriquiment compartit.

A Barcelona, 7 centres educatius i 32 mentors participaran en la primera fase del programa de residència inicial docent SENSEI, a través del qual s’ofereix acompanyament i suport al professorat novell a l’inici de la professió.

Avenç en el confort tèrmic

Tal com va anunciar l’Ajuntament de Barcelona, els sis propers anys es destinaran 100 milions d’euros per climatitzar 170 centres educatius de la ciutat en dues fases. S’instal·laran sistemes d’aerotèrmia en un total de 148 escoles, 16 instituts-escola, 3 centres d’educació especial i 3 instituts de la ciutat. Simultàniament, es dotarà els edificis de plaques fotovoltaiques que cobriran la demanda energètica dels aparells climatitzadors i generaran excedents per compartir amb la comunitat, amb la qual cosa es contribuirà a la reducció del consum d’energies no renovables.