Aquest any 2024, Barcelona ha posat en marxa un nou marc per actuar davant les situacions de violència als centres educatius, uns dispositius que s’adrecen tant a centres públics com a concertats i que ajudaran a millorar la identificació, agilitzar la notificació i coordinar la intervenció amb els serveis especialitzats per tal de protegir a la infància en risc. Com funciona aquest nou marc? Quins són els professionals de suport al territori? Quines són les novetats més rellevants? I quin és l’estat de la qüestió, a grans xifres?
Des de ja fa uns cursos, les iniciatives i els recursos encaminats a garantir el benestar emocional i físic de l’alumnat han anat en augment. Fer front a situacions com el bullying, la violència física i verbal, i la violència sexual són una prioritat per a l’administració educativa. En aquest sentit, el Departament d’Educació i Formació Professional va llançar, a principis de l’octubre passat, la campanya “Busca els senyals. Atura l’assetjament”, per sensibilitzar i donar visibilitat a aquesta realitat. I, per altra banda, aquest any 2024 també s’han desplegat a tot el territori de Catalunya 14 Barnahus, unes unitats integrades d’atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual que compten amb equips pluridisciplinaris i que han estat impulsades per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Drets Socials, amb coordinació amb les conselleries de Salut, Educació, Justícia, Interior i Igualtat i Feminismes. Maida Mazcuñan és la tècnica referent del Consorci d’Educació que participa setmanalment a les reunions de coordinació de la unitat Barnahus de Barcelona: “hi som presents tots els serveis que intervenim amb infants com la Fiscalia, els Mossos o altres serveis del Departament de Justícia i Salut. Es treballen aquelles situacions on s’han detectat possibles abusos sexuals i s’acorden les accions i línies de treball que permetran no revictimitzar els infants. Nosaltres fem el vincle amb el sistema educatiu de la ciutat, i aportem la informació de què passa als centres”.
En l’àmbit de la ciutat de Barcelona, el Consorci d’Educació ha desplegat aquest 2024 nous circuits, recursos i equips professionals que donen suport als centres educatius a l’hora de fer front a les diverses situacions de violència o alteració de la convivència com per exemple:
- situacions de violència entre iguals (assetjament escolar, conductes d’odi i discriminació, violències masclistes o d’altres) o situacions de violència per part d’un membre de la comunitat educativa envers l’alumnat menor d’edat;
- situacions de violència en l’àmbit familiar (maltractament o abús sexual);
- situacions d’emergència psicosocial (autolesions, per exemple);
- altres situacions o intervencions en les comunitats educatives i el seu entorn des d’una perspectiva de prevenció i seguretat.
S’han reforçat els equips especialitzats formats per 25 treballadores socials als serveis educatius, a més de les 41 educadores socials que estan en centres educatius. Aquests equips ajuden a interpretar i a intervenir en situacions que no sempre es visualitzen de forma clara.
Una nova eina per comunicar i acompanyar millor
El mes de gener d’aquest any es va posar en marxa l’Eina de Gestió de les Violències en l’Àmbit Educatiu, el nou i únic canal on comunicar i gestionar les situacions de violència en l’àmbit educatiu en els supòsits de violència entre iguals, per part d’un membre de la comunitat educativa o en l’àmbit familiar. I al maig es va publicar la Guia d’actuació i protocol de prevenció i gestió de situacions de violència entre iguals en l’àmbit educatiu, que adapta el document marc del Departament d’Educació al context i la realitat de Barcelona, on, per exemple, els EAP tenen un paper propi, juntament amb altres equips. Pel que fa els casos de violència en l’àmbit familiar, “segueix vigent el protocol que tenim des del 2016, però l’important és que a partir d’ara i per a qualsevol situació, simplifiquem i clarifiquem de cara als centres les pautes de com actuar davant d’una possible situació de violència: primer, cal comunicar-ho als equips especialitzats, que poden ser les 25 treballadores socials dels EAP o les 41 educadores socials que estan als centres educatius que participen al Programa ES de l’Institut Municipal de Serveis Socials; i el segon pas és registrar-ho a l’eina de gestió, seguint les indicacions que s’hagin valorat amb els equips especialitzats. I això pot voler dir obrir cas o activar el protocol quan es valora una situació de risc”, explica Albert Ortega, coordinador de l’àmbit social a l’Àrea d’Educació i Territori del Consorci d’Educació.
I és que en paral·lel al desplegament d’aquestes mesures, s’ha reforçat l’estructura tècnica, tant en l’àmbit dels serveis centrals del Consorci, amb quatre professionals referents que orienten i donen suport als centres –tres dels quals amb dedicació exclusiva a aquesta tasca–, com sobretot als districtes, que compten amb referents amb expertesa en gestió de situacions de violència entre els professionals dels EAP. Esmeralda Repilado és treballadora social a l’EAP d’Horta Guinardó i, juntament amb les i els professionals psicopedagogs, forma part dels equips que donen suport tant als equips directius com als COCOBES, que són les figures referents a cada centre educatiu de la ciutat en l’àmbit de la coeducació, la convivència i el benestar de l’alumnat. “Hem avançat molt en la detecció i abordatge. Les noves eines de comunicació i protocols han ajudat, però sobretot el fet que els professionals també són cada vegada més conscients que cal intervenir en situacions que molt sovint no comencen amb signes clars o de plena certesa. L’important és que ara podem començar a actuar obrint cas si hi ha evidència de sospita i, a partir d’aquí, assessorem i acompanyem el centre en tot moment. És a dir, els ajudem a interpretar què està passant i acompanyar-los en com intervenir”, valora aquesta professional.
Davant de qualsevol sospita de situació de violència, primer cal comunicar-ho a les treballadores socials dels EAP o a les educadores socials del centre. Després, caldrà registrar el cas a l’eina de gestió seguint les indicacions d’aquests equips especialitzats.
De fet, aquest conjunt de millores en la gestió i la comunicació, així com en l’atenció i l’acompanyament als centres, van contribuir el curs passat a fer aflorar més situacions, duplicant-se les comunicacions que alerten d’un suposat cas de violència entre iguals o fins a un 26% els casos referents a maltractaments en l’àmbit familiar.
La posada en marxa del nou sistema també s’ha acompanyat d’una actualització de la informació disponible al web del Consorci a través d’un pas a pas per a les diverses situacions de violència. Un exemple és el “circuit interactiu de violències entre iguals com podria ser un assetjament, que plasma les diverses fases i passes que es despleguen a la guia d’actuació i protocol. Hi expliquem les fases del procés, què cal fer davant uns supòsits o altres… L’objectiu és que les direccions dels centres ho tinguin tot molt accessible i clar. Fins i tot, els oferim models d’informes i de comunicació amb les famílies”, explica Sheila Mas, de l’equip tècnic de l’Àrea d’Educació Inclusiva del Consorci d’Educació.
Preguntada la direcció d’un centre educatiu que ha utilitzat els nous canals per comunicar casos o activar protocols, recalca la importància de conèixer com funcionen aquestes aplicacions. “Quan comuniques un cas sempre tens resposta, però els tempos poden ser diferents. En situacions de maltractament familiar, l’objectiu és contactar amb els serveis socials i les treballadores socials de l’EAP i fer conèixer la situació als diferents agents del sistema de protecció a la infància. En aquests casos la resposta t’arriba de seguida. Però quan es tracta d’un cas d’assetjament o de bullying, pot tenir altres ritmes si l’equip de professional no valora que es tracta d’una urgència”. I és que els casos de maltractament en l’àmbit familiar poden tenir un caràcter d’urgència, si es valora que la protecció del menor està en risc. Mentre que l’assetjament en l’àmbit educatiu “acostuma a ser un procés que es va gestant, fins que es té un coneixement complet de la situació”, explica Maria Isabel Sala, tècnica de l’Àrea d’Educació Inclusiva. “El centre ha d’elaborar el mapa de seguretat de l’alumne/a possiblement assetjat en els primers moments de la detecció del cas i, posteriorment, es segueix amb la resta d’actuacions del protocol”.
De l’obertura de cas a l’activació de protocol
El nou abordatge d’aquestes situacions té com a novetat principal la diferenciació entre l’obertura de cas i l’activació de protocol. Això és important perquè es pot actuar o fer un seguiment a partir d’una sospita i no, necessàriament, en base a una certesa. “Amb l’obertura de cas podem atendre, fer seguiment i acompanyar moltes més situacions on tenim sospites o evidències que hi ha conflicte o alteració de la convivència, perquè té una mirada més preventiva. I això significa que, de tots els casos oberts, no tots han d’acabar necessàriament amb una activació de protocol, que és quan es donen unes circumstàncies determinades i cal comunicar-ho a agents externs com els Mossos i la Fiscalia”, explica Maria Isabel Sala. El curs passat, per exemple, hi va haver 662 casos comunicats en l’àmbit de violència entre iguals, un 50 % més que el curs anterior. Però “només el 48 % —és a dir, 319— van acabar amb una activació del protocol. I això és rellevant perquè vol dir que hem estat acompanyant els centres a abordar més situacions de conflictivitat, malgrat que no comportin un nivell d’activació de protocol”, afegeix.
Amb l’obertura de cas es pot actuar a partir d’una sospita fonamentada, i no necessàriament d’una certesa plena: s’atén la situació, es fa seguiment i s’acompanya amb mirada preventiva i, quan cal, s’activa el protocol.
Simplificar i humanitzar el procés
Un dels beneficis principals de la nova eina de gestió és que el sistema de registre unifica el canal des del qual conduir aquestes situacions. Segons Sheila Mas, això suposa una millora en com ho viuen els centres, “perquè abans no hi havia un canal únic. Saber que hi ha aquest canal dona una tranquil·litat de com procedir, i els i les professionals i docents ens ho agraeixen”. Però no només això. Les direccions també agraeixen poder comptar amb professionals especialitzats que orienten i assessoren. És a dir, “les persones que hi ha darrere dels formularis i aplicacions per comunicar aquests casos”, perquè “gestionar una situació d’assetjament o maltractament és sempre difícil. I et sents ajudat quan aquestes professionals es posen en contacte amb el centre per buscar un camí i una solució”, valora la direcció d’un centre. Per la seva banda, Sheila Mas replica que “no tenim la solució màgica a les situacions, però procedimentar-ho dona seguretat i treu determinades angoixes. Fer el registre a l’eina, superant el risc de la burocratització, implica humanitzar i apropar els suports especialitzats als professionals i als casos”.
Durant aquests mesos, s’han fet activitats de formació als professionals dels EAP, així com seminaris mensuals a cada districte tant amb aquests professionals, com també amb els COCOBES, on s’analitzen casos i acompanyaments de cara a compartir criteris de resposta i assessorament.
