Cada any, a la ciutat de Barcelona es fan al voltant de 35.000 sol·licituds d’admissió per als ensenyaments obligatoris. La major part es fan durant el període ordinari de preinscripció, però gairebé una tercera part de les sol·licituds tenen lloc un cop finalitzada la preinscripció, durant el període de matrícula d’admissió d’estiu (unes 5.000 el curs passat) i al llarg del curs (unes 6.000 el curs passat). Quin és el perfil d’alumnat que s’assigna fora del període de preinscripció? Respon a un únic perfil? On acaba matriculant-se? Es garanteix una distribució equilibrada de l’alumnat en situació de vulnerabilitat?
Amb el retorn a la normalitat sanitària el curs passat, les dades de sol·licituds de preinscripció fora de termini a Barcelona han tornat a indicar-nos que som una ciutat demogràficament molt dinàmica. La mobilitat de les famílies —per causes personals diverses relacionades amb canvis de residència o laborals, entre d’altres motius— té un impacte directe en l’escolarització de molts infants i joves que arriben a la ciutat. Les sol·licituds fora de termini, que agrupen l’admissió d’estiu i la matrícula continuada un cop ha començat el curs, constitueixen un fenomen molt singular a la ciutat de Barcelona. Això passa no només pel que fa al volum, sinó també per les característiques de l’alumnat que les configuren, que en alguns casos presenta situacions de vulnerabilitat socioeconòmica i/o sociocultural. Aquesta vulnerabilitat, afegida a la incorporació tardana, constitueix un factor de risc molt important tant per a l’èxit escolar d’aquest alumnat com per al bon funcionament dels centres que l’acullen. En aquest sentit, és clau que en la gestió de la matrícula fora de termini es doni continuïtat a la tasca que ja s’ha dut a terme durant la preinscripció per evitar la segregació als nostres centres.
L’equip d’escolarització del Consorci d’Educació vetlla perquè aquesta entrada a l’escola segueixi, tal com es fa en el procés de preinscripció, els objectius d’inclusió i equitat educativa des d’una doble perspectiva. D’una banda, es busca garantir la igualtat d’oportunitats educatives a l’alumnat amb necessitats educatives específiques (tant si són necessitats educatives especials com necessitats educatives específiques de suport educatiu) en l’accés al sistema educatiu públic, tant si és un centre públic com un de concertat. D’altra banda, també es procura que l’assignació d’aquestes places es faci de manera equitativa, teninten compte els índexs de vulnerabilitat de cada centre, afavorint una equivalència entre tots els centres d’una mateixa zona i evitant la concentració de l’alumnat vulnerable en determinats centres.
La distribució equilibrada de l’alumnat vulnerable, l’acompanyament a l’escolarització (Pla de xoc) i la transformació de centres amb alta segregació són els pilars per a una educació inclusiva i equitativa
La gestió sistematitzada del procés d’assignació de les preinscripcions fora de termini, per tant, és una de les diverses mesures per aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat i un dels pilars que sostenen les polítiques i les mesures per a una educació inclusiva i equitativa a Barcelona. A aquest pilar cal sumar-hi:
- Les eines i els recursos d’acompanyament a l’escolarització de l’alumnat en situació de vulnerabilitat del Pla de xoc contra la segregació escolar i per a l’èxit educatiu, que des d’aquest curs ja estan reconeguts també en el Decret d’admissió del Departament d’Educació.
- El conjunt de mesures de transformació de centres i planificació educativa, que fan referència a les decisions de transformació, creació i, eventualment, extinció de centres que arrosseguen situacions accentuades de segregació. I, també, les eines que permeten una gestió més singularitzada de les places de reserva i combatre la segregació al llarg del curs (el tancament de matrícula als centres més desafavorits o l’increment de ràtio als centres amb menys segregació, entre d’altres).
El denominador comú d’aquests tres pilars és, doncs, que generen condicions per a una distribució equilibrada i un acompanyament a l’alumnat vulnerable.
Perfil i procedència de l’alumnat que es preinscriu fora de termini
Ara bé, d’on ve aquest alumnat? Quina és la seva realitat familiar? Una ullada a les dades ens permet veure que, d’entrada, la varietat de perfils és més àmplia del que podríem pensar. Així, dels 11.036 alumnes matriculats fora del procés ordinari, 5.107 es van matricular durant el període de nova admissió d’estiu, i 5.929, un cop havien començat les classes.
Dins del grup dels que van arribar amb el curs ja en marxa, a més, cal tenir en compte que 5.014 eren alumnes acabats d’arribar a la ciutat i que, per tant, no havien estat prèviament escolaritzats a Barcelona; dins d’aquests, 4.477 ni tan sols no havien estat escolaritzats a Catalunya.
Els 915 alumnes restants, en canvi, són l’alumnat matriculat al sistema educatiu de Barcelona que va sol·licitar un canvi de centre un cop ja havia començat el curs. Aquest moviment pot ser motivat per causes molt diverses, que poden anar des de canvis de domicili per motius laborals o personals fins a circumstàncies derivades de l’encaix de l’alumne al seu centre escolar anterior.
L’anàlisi d’aquests perfils també mostra que no tot l’alumnat que es preinscriu fora del període ordinari es troba en una situació de vulnerabilitat. Així, segons dades de l’any passat, del total de matrícules tramitades fora del període ordinari 3.247 van correspondre a alumnes amb necessitats especials d’algun tipus. Aquesta xifra representa un terç de les assignacions fetes durant aquell període.
On va aquest alumnat?
La gestió de les sol·licituds fora del termini ordinari és especialment estratègica, sobretot tenint en compte que en gran mesura s’aplica a famílies acabades d’arribar a la ciutat. Així ho explica Manel Díaz, cap del Servei de Gestió del Procés d’Escolarització del Consorci d’Educació de Barcelona, que assenyala que el projecte d’assignació d’aquest alumnat és cabdal, perquè “sovint parlem d’una població que té necessitats educatives específiques, i és important que se la pugui escolaritzar amb criteris equitatius i amb l’objectiu d’assolir una distribució equilibrada”.
A l’hora d’adjudicar una plaça fora de termini, es tenen compte diferents factors: no només les preferències de les famílies i la proximitat del centre receptor, sinó també les característiques de l’alumnat, els nivells de segregació del centre respecte a la resta de centres de la zona, així com els recursos de què disposa cada escola o institut per poder oferir la millor solució per a l’alumnat.
Per això, explica Díaz, les mesures de planificació educativa no es prenen de manera arbitrària, sinó que darrere de cadascuna d’aquestes mesures “hi ha un treball que persegueix fer una distribució equilibrada de l’alumnat”, i a més, s’apliquen “tenint en compte no només les preferències de les famílies i els recursos que pot necessitar l’infant o l’adolescent, sinó també amb criteris d’equitat” entre els centres d’una mateixa zona.
Aquestes polítiques de distribució equilibrada s’han intensificat aquest curs amb l’aplicació no només de les eines que preveu el nou Decret, sinó també amb la tasca del servei d’escolarització per recollir més elements que permetin aconseguir millors resultats en aquesta línia i garantir que, com a mínim, els centres de la ciutat reflecteixin els índexs de segregació de la zona on es troben.
Si ens fixem en el mapa de distribució, doncs, veiem que el repartiment de l’alumnat toca tots els barris i totes les zones educatives de la ciutat. Aquest és el cas, per exemple, de la Dreta de l’Eixample, que el curs passat va rebre 363 alumnes amb el curs ja començat, entre centres públics i privats, i la zona de Sant Andreu (251 alumnes), que van ser les dues zones amb un nombre més elevat de matrícula continuada.
A més del nivell geogràfic, les dades mostren també un repartiment similar pel que fa a la titularitat dels centres receptors, amb un 39% d’alumnes que van ser matriculats en centres públics i un 61% en centres concertats.