Cap a la construcció de contextos educatius inclusius

El 16 i 17 d’octubre, els equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) i els serveis educatius específics de la ciutat van participar en una formació per identificar i minimitzar les barreres que poden limitar la participació i l’aprenentatge de l’alumnat. L’objectiu: reflexionar, aprendre i construir conjuntament pràctiques educatives que transformin els contextos i garanteixin una escola per a tothom.

Durant dos dies van compartir mirades, criteris i estratègies per ajudar a construir contextos educatius més inclusius, participatius i equitatius, i es va aprofundir en els conceptes d’inclusió i de barrera a la participació, amb un treball al voltant del disseny universal per a l’aprenentatge i sobre com traslladar-lo a pràctiques d’aula.

La formació, a càrrec d’Antonio Márquez i Rocío Garrido d’Aula Desigual -un col·lectiu educatiu especialitzat en educació inclusiva i assessorament al professorat- va combinar teoria i pràctica per posar a disposició dels participants eines i estratègies per avaluar les barreres a la participació i l’aprenentatge de l’alumnat, integrar els resultats d’aquesta detecció de barreres en un informe NESE d’aula i traslladar les conclusions a la pràctica de l’aula.

Què dificulta l’aprenentatge de l’alumnat?

La finalitat principal de la formació va ser detectar i minimitzar quines són aquestes barreres de la participació i l’aprenentatge, amb el focus en l’atenció en la transformació del context educatiu i no de l’alumnat.

Des d’aquesta perspectiva, l’objectiu ja no és què li passa a l’alumne, sinó què li dificulta l’aprenentatge i la participació. Un enfocament de l’assessorament psicopedagògic, i en concret de l’avaluació psicopedagògica, que està en línia amb el paradigma del model social de la discapacitat que ens convida a transformar l’entorn educatiu i no a la persona.

Durant la sessió es va posar contingut a conceptes clau com l’assessorament inclusiu, les barreres a l’aprenentatge i la participació o el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA), un enfocament educatiu que té com a objectiu fer que l’aprenentatge sigui accessible i efectiu per a tot l’alumnat, tenint en compte la seva diversitat. També es van compartir eines i recursos per a la detecció i l’avaluació de barreres, així com estratègies per traslladar-les a l’àmbit de l’aula i als informes psicopedagògics des d’una mirada més sociopsicopedagògica, en la promoció de contextos inclusius i la col·laboració entre professionals.

Els equips d’assessorament psicopedagògic, motors de l’impuls inclusiu

Un dels aspectes centrals de la formació va ser el reconeixement del paper dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) com a motors del canvi educatiu. Tots els professionals van coincidir en la necessitat que aquests equips han de liderar l’impuls inclusiu dins els centres, donant suport al professorat i promovent pràctiques en aquest sentit, en col·laboració amb els equips directius i tota la comunitat educativa.

La formació inicial del professorat i el paper dels equips d’assessorament pedagògic (EAP) va ser un altre dels temes que van centrar el debat. Es va posar de manifest la distància que encara hi ha entre la universitat i la realitat dels centres, així com la necessitat d’incorporar de manera més profunda la mirada inclusiva en la preparació dels futurs docents.

Els equips d’assessorament psicopedagògic, motors de l’impuls inclusiu

Un dels missatges centrals de la formació va ser el reconeixement del paper dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) com a motors del canvi educatiu. Tots els professionals van coincidir en la necessitat que aquests equips han de liderar l’impuls inclusiu dins els centres, donant suport al professorat i promovent pràctiques en aquest sentit, en col·laboració amb els equips directius i tota la comunitat educativa.

La formació inicial del professorat i el paper dels equips d’assessorament pedagògic (EAP) va ser un altre dels temes que van centrar el debat. Es va posar de manifest la distància que encara hi ha entre la universitat i la realitat dels centres, així com la necessitat d’incorporar de manera més profunda la mirada inclusiva en la preparació dels futurs docents.

En aquest context, els professionals dels serveis educatius van reivindicar el seu rol com a figures d’acompanyament i orientació, que faciliten la reflexió col·lectiva, la presa de decisions compartides i la construcció d’entorns educatius més equitatius. També es va posar en valor el seu treball interdisciplinari i comunitari, amb famílies, educadors socials, mediadors culturals i altres agents del territori, entenent que l’alumne forma part d’un context ampli que cal considerar en qualsevol procés educatiu.

Compromís amb l’educació inclusiva

La jornada va oferir una oportunitat per compartir coneixements, reflexionar sobre la pràctica educativa i reforçar el compromís amb una educació inclusiva i equitativa.

Les jornades del 16 i 17 d’octubre son la continuïtat d’un procés formatiu que es va iniciar el passat juliol, amb una sessió dedicada a l’assessorament psicopedagògic per detectar i minimitzar les barreres que dificulten la presència, participació i aprenentatge de tot l’alumnat. Està previst que culmini el proper mes de juliol, amb l’objectiu és que cada professional pugui desenvolupar propostes i accions concretes per aplicar als centres respectius, per consolidar la inclusió com a pràctica habitual i sostenible.