Amb aquest inici de curs s’ha posat en marxa una prova pilot que té com a objectiu garantir que l’alumnat nouvingut que s’incorpora al sistema educatiu de la ciutat un cop ha començat la secundària (2n i 3r d’ESO) adquireixi un domini bàsic del català. Aquesta mesura té com a objectiu rebaixar el biaix que la incorporació tardana representa en l’abandonament educatiu prematur i acompanyar aquest alumnat, que en algunes ocasions pateix les conseqüències del dol migratori.
L’alumnat nouvingut que arriba un cop ha iniciat l’etapa secundària no només s’ha d’adaptar a un entorn sovint desconegut, sinó que, a més, ha d’afrontar un itinerari acadèmic complex i, de vegades, amb metodologies diferents de les del seu lloc d’origen. Tot això ho ha de fer sense conèixer la llengua vehicular del sistema educatiu. Aquesta dificultat és especialment àrdua quan la llengua d’origen no és romànica, ja que el fet de no entendre el català impacta directament en l’aprenentatge de tots els àmbits acadèmics.
El curs passat, 304 alumnes estrangers es van incorporar als cursos de 2n i 3r d’ESO del sistema educatiu públic de Barcelona, un 56 % amb perfil vulnerable. El 20 % d’aquest alumnat venia de països d’Àfrica (4 %) i Àsia i Oceania (15 %), i un 20 % d’Europa, que inclou països com Ucraïna, Rússia o Geòrgia. És a dir, països que no tenen una llengua romànica ni utilitzen l’alfabet llatí.
Per tal d’alleujar les dificultats que implica el desconeixement de la llengua i facilitar una bona incorporació d’aquest alumnat al sistema educatiu, enguany es posen en marxa vuit aules d’acollida accelerada (AAA), uns espais on l’alumnat nouvingut es forma de manera intensiva i durant cinc mesos en les competències comunicatives, que inclouen, a més de la lingüística, la competència sociocultural i l’acompanyament psicopedagògic i emocional necessari.
«Volem que els joves puguin trobar el seu lloc en una classe ordinària: si no dominen la llengua no poden participar com els altres, ni relacionar-s’hi, i tampoc no poden adquirir coneixement com els seus companys.» Ho explica Àngela Carretero, professora d’alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes i responsable de formació del professorat de les aules d’acollida accelerada.
«Volem que els joves puguin trobar el seu lloc en una classe ordinària: si no dominen la llengua no poden participar com els altres, ni relacionar-s’hi, i tampoc no poden adquirir coneixement com els seus companys »
Es tracta de 30 hores setmanals que han de permetre que els i les estudiants en surtin amb un domini bàsic del català i es puguin reincorporar al seu institut un cop acabada aquesta formació intensiva. Tenen uns vint alumnes per grup i dues persones professores tutores. Es troben a l’Institut Verdaguer, l’Institut Martí Pous, l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Joan d’Àustria, l’Institut Barcelona-Congrés, l’Institut Menéndez y Pelayo, l’Institut Teresa Pàmies i l’Institut Lluís Vives.
El programa es destina a l’alumnat d’incorporació tardana a 2n i 3r d’ESO, tot i que també hi pot accedir alumnat de 4t si el Servei d’Orientació del Consorci ho decideix després d’una entrevista inicial. Segons l’Àngela, l’objectiu final del programa és que «l’alumnat pugui resoldre situacions comunicatives en català i que se senti acompanyat emocionalment».
La Noemí Arnau ha estat professora de rus a l’EOI i actualment imparteix classe de català a secundària. Ha viscut de primera mà la posada en marxa de l’AAA de l’Institut Menéndez y Pelayo com a professora tutora. A la seva aula es parla tagal, urdú, rus, ucraïnès, anglès, japonès, àrab, indi i alemany: «parlem, parlem, parlem i parlem: la base de la classe és oral, intentem que entenguin i que se’ls entengui, que s’ajudin entre ells i que a poc a poc siguin capaços de comunicar-se». La Noemí comenta que, tot i que alguns grups encara no són estables, «d’il·lusió n’hi ha molta, tant per part de l’alumnat com per part nostra».