El Consorci d’Educació de Barcelona ha publicat el Llibre blanc dels equipaments educatius de Barcelona, un recurs que recull i sistematitza els principis, criteris i aprenentatges que orienten la transformació dels centres educatius públics de la ciutat. El llibre es va presentar en un acte a l’Escola Massana el passat mes d’abril, coincidint amb la inauguració de l’exposició homònima que es pot veure gratuïtament en el vestíbul d’aquest equipament educatiu de la ciutat fins a finals d’octubre. Les dues activitats, juntament amb una proposta de visites guiades a cinc centres educatius de la ciutat i un breu documental, completen la proposta del Consorci d’Educació inclosa en la programació oficial d’activitats de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura.
Els espais també eduquen
L’estratègia parteix d’una idea essencial: l’arquitectura no és només l’espai físic on passa l’activitat educativa, sinó una eina que pot afavorir l’aprenentatge, el benestar, la convivència i el sentiment de pertinença. Els centres educatius ja no es conceben com a simples contenidors, sinó com a espais actius que acompanyen els projectes educatius i que formen part del procés de creixement dels infants i joves.
Aquesta mirada és especialment rellevant en una ciutat com Barcelona, amb una xarxa àmplia i diversa d’equipaments educatius públics. Gestionar aquest conjunt de centres amb criteri de servei públic vol dir treballar perquè tot l’alumnat, independentment del barri o del centre on estudiï, pugui trobar unes condicions equivalents per aprendre, relacionar-se i desenvolupar-se.
Quins són els àmbits que concreten el model d’equipaments?
La imatge externa dels equipaments educatius és el primer punt de contacte entre el centre, l’alumnat, les famílies i el barri. L’accés, la tanca, el pati visible, els porxos, les façanes, els colors o el vestíbul transmeten una idea de centre i contribueixen a generar acollida, identitat i sentiment de pertinença. Una imatge cuidada, amable i compromesa amb l’entorn ajuda també a reforçar el paper de l’escola com a equipament de referència al barri.
Els espais interiors han de donar resposta a projectes educatius diversos i a metodologies cada vegada més actives, col·laboratives i flexibles. Aules, passadissos, espais comuns i zones de trobada poden esdevenir escenaris d’aprenentatge que facilitin l’experimentació, la conversa, el treball en equip, el coensenyament i la descoberta. Si les maneres d’ensenyar i aprendre evolucionen, els espais també han de poder adaptar-se a aquests canvis. Com explica Montserrat Coma, directora de l’Escola Baró de Viver (Sant Andreu), cal partir d’una pregunta essencial: “què vols oferir per generar situacions d’aprenentatge?”.
Marta Torrent, directora de l’Escola El Polvorí (Sants-Montjuïc), destaca que “l’espai influeix molt quan l’infant està a l’escola i vol aprendre” i que un espai net, ampli i agradable és molt diferent d’un espai apagat: “Som un centre de màxima complexitat i ara l’alumnat se sent important, sent que està en un espai xulo”.
El mobiliari és una peça clau per fer possible la flexibilitat. No es tracta només de renovar taules i cadires, sinó de pensar com l’organització de l’aula pot afavorir la participació, l’autonomia i el confort. Montserrat Coma explica que al seu centre tenien clar que la renovació havia d’ajudar a “crear un ambient càlid on l’alumnat se sentís a gust i segur, com a casa” i, alhora, contribuir a fer que els nens i les nenes poguessin aprendre d’una altra manera: “posar l’infant i les seves necessitats al centre ja condiciona un tipus de plantejament d’aula menys clàssica”. Un mobiliari versàtil, ordenat, resistent i adequat a les necessitats de l’alumnat permet transformar els espais segons l’activitat i reforçar una experiència d’aprenentatge més rica i estimulant.
També els colors, les pintures i els revestiments tenen un paper rellevant en la transformació dels centres. La renovació cromàtica pot ajudar a generar ambients més serens, lluminosos i confortables, i alhora reforçar la identitat de cada equipament. L’ús del color, pensat amb criteri educatiu, permet crear espais que no infantilitzin, sinó que acompanyin el benestar, la concentració i la relació amb l’entorn.
Pel que fa als materials i sistemes constructius, cal trobar solucions de qualitat, duradores, segures i sostenibles. Això implica tenir en compte no només el moment de la construcció o la reforma, sinó també l’ús quotidià, el manteniment, l’eficiència, la possibilitat de reutilització i l’adaptació progressiva a les necessitats dels centres.
La sostenibilitat i l’eficiència energètica són un altre dels eixos centrals. Millorar el confort tèrmic, la qualitat de l’aire, la gestió de la llum, les instal·lacions i el consum energètic té un impacte directe en el benestar de l’alumnat i dels equips professionals. En aquest marc, iniciatives com el Pla Clima Escola Barcelona permeten avançar cap a centres més saludables, més eficients i més preparats per afrontar els reptes climàtics actuals. Magdalena Martí, directora de l’Escola Cervantes (Ciutat Vella), a més remarca que “si a l’escola viuen amb naturalitat aquests temes i veuen que tendim a ser cada vegada més sostenibles i més eficients energèticament, ho acabaran incorporant a les seves vides”.
Finalment, els espais exteriors i els patis es plantegen com a espais educatius de primer ordre. Ja no són només llocs d’esbarjo, sinó entorns per al joc, la coeducació, la convivència, el contacte amb la natura, l’activitat física, la calma i la relació amb la comunitat.
Per als equips docents, aquesta mirada és una oportunitat per reconèixer el valor educatiu dels espais que habiten cada dia i per integrar-los encara més en el projecte pedagògic del centre. Les transformacions avancen progressivament, però cada actuació, gran o petita, contribueix a fer possible una xarxa de centres més confortables, inclusius, sostenibles i preparada per acompanyar millor els aprenentatges i la vida quotidiana de l’alumnat.
Podeu consultar i descarregar el Llibre blanc dels equipaments educatius de Barcelona aquí.
