La coherència entre els projectes pedagògics de l’escola i de l’institut on s’escolaritza un infant és un dels grans objectius per tal de millorar-ne el pas de l’educació primària a l’educació secundària. Acompanyar durant aquesta transició és essencial de cara a afavorir la fluïdesa entre les etapes educatives, minimitzar el risc d’abandonament, i reduir la segregació.
La prioritat és facilitar el més possible el pas de l’infant de l’educació primària a l’ESO. Per això és fonamental que les escoles i els instituts puguin treballar de manera molt directe i molt coordinada aquesta transició. I perquè això sigui possible, és necessari ordenar i reduir el nombre d’adscripcions entre els centres de primària i els de secundària, tenint present que les adscripcions atorguen prioritat en l’assignació de plaça a les famílies de centres adscrits.
En aquest sentit, la reducció del nombre d’adscripcions ha estat una línia de treball fonamental del Consorci en els darrers anys. L’objectiu és que cada escola de primària pugui treballar de manera efectiva amb els seus referents de secundària i a la inversa.
La mesura capaç de fomentar amb més rotunditat la continuïtat pedagògica entre escoles i instituts és la simplificació de les adscripcions
En el curs actual s’ha fet un pas endavant en la simplificació de les adscripcions. Ja fa prop d’una dècada que es va iniciar la reordenació de les adscripcions, un model cap al qual s’hi va començar a caminar progressivament. Finalment, aquest curs 2025-2026 que començarà es consolida aquest model que implica que cada escola té, com a molt, dos o tres instituts adscrits.
El curs 2024-2025 no queda cap escola amb més de tres instituts adscrits, el 99% en disposen de dos o tres. Això representa un avenç respecte el curs anterior, quan encara hi havia set escoles amb quatre instituts o fins i tot dues amb cinc. Enguany es consolida aquest model, que ha quedat establert en tots els centres d’ensenyament obligatori.
Però, a banda de la contribució a la coherència pedagògica, les adscripcions també ajuden a lluitar contra la segregació. El fet de clarificar la tria d’institut afavoreix que els centres tendeixin a equilibrar la composició social i, per tant, propicia l’equivalència entre els instituts. Aquesta és una qüestió clau per a l’èxit educatiu de tots els joves, ja que els estudis sobre la qüestió posen èmfasi en la rellevància d’un entorn divers com la clau de volta per fomentar l’assoliment de les competències de tot l’alumnat.
En tot cas, la lluita contra la segregació i la continuïtat dels projectes pedagògics no es lliura només en el terreny de les adscripcions: hi ha diverses accions que contribueixen a harmonitzar les dues etapes educatives. N’és un exemple l’impuls dels instituts escoles. Abans del 2017 n’hi havia tan sols dos a Barcelona, mentre que enguany s’ha arribat als 22.
“La planificació ha de buscar millorar les condicions en què l’alumnat aprèn”.
Parlem amb Sheila González, professora lectora del Departament de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, que ha centrat la recerca en l’anàlisi de polítiques públiques i les desigualtats socials, amb especial atenció a l’educació.
Com valores el procés de simplificació de les adscripcions que s’ha dut a terme a Barcelona?
Les adscripcions són una eina per a la planificació educativa. La funció de l’administració és incrementar al màxim les oportunitats educatives i, per tant, la planificació ha de buscar millorar les condicions en què l’alumnat aprèn. La simplificació de les adscripcions ha de facilitar més continuïtat de l’alumnat entre etapes però, alhora, és imprescindible que aquesta simplificació tingui en compte la lluita contra la segregació.
Quin risc hi ha en la transició entre etapes educatives?
La transició entre etapes és sensible a l’abandonament, hi ha risc de pèrdua. Si es pot dur a terme aquesta transició amb acompanyament, és més fàcil que tingui èxit. Una bona coordinació en el traspàs entre primària a secundària és essencial. A sisè de primària es té un molt bon coneixement de les famílies i és més fàcil generar grups heterogenis a secundària, on, a més, els centres educatius són més grans i permeten una composició social diversa.
Què es pot fer des de la secundària, per fer efectiu aquest acompanyament?
El professorat de secundària també ha de seguir fent una funció d’acollida i assegurar-se que l’heterogeneïtat sigui real. Cal que els professionals d’aquests centres es preguntin quines dinàmiques es duen a terme per promocionar relacions socials entre tot l’alumnat, ja que sabem que si no s’intervé, la tendència natural fa que els grups esdevinguin homogenis.