La xarxa de centres educatius públics de Barcelona està en millora contínua. Un any més, durant l’aturada lectiva d’estiu s’han dut a terme la majoria de les obres planificades per aquest any als equipaments educatius de la ciutat. De les 83 intervencions que s’han fet els mesos de juliol i agost tenen un significat especial les 10 grans actuacions d’enguany, perquè suposen l’entrada a la darrera fase del mapa educatiu de centres públics d’ensenyaments obligatoris que s’ha planificat i desenvolupat durant els últims 8 anys.
Entre els tipus d’actuacions que s’han portat a terme aquestes setmanes d’estiu, gràcies als diversos professionals i equips implicats, hi ha les noves construccions i grans actuacions, millores sistèmiques en els espais escolars (com menjadors, mobiliari, pintures i revestiments, creixements i adequacions o lavabos), les actuacions en el marc del programa de patis o les millores climàtiques previstes pel Pla Clima, entre altres. L’Escola Prim al districte de Sant Martí, per exemple, ha estat un dels centres on s’hi han realitzat grans actuacions en un procés d’obres plurianual. El darrer curs s’hi han fet diverses millores tècniques i funcionals, a més de la instal·lació de plaques fotovoltaiques. “Les obres van començar el juny del 2023 i han suposat una reforma integral de l’edifici, que té més de cinquanta anys i ja portàvem anys amb dificultats arquitectòniques estructurals”, explica la seva directora, Eugènia Gómez.
La planificació del conjunt d’actuacions és clau per la millora de cada equipament però, sobretot, per garantir que el conjunt de la xarxa de centres, que parteixen de realitats molt diferents, pugui gaudir d’unes condicions equivalents.
Gestionar una bona convivència en unes obres d’aquesta durada, amb un ús flexible dels espais dins i fora del centres i la bona predisposició de tots els agents implicats, ha estat un dels factors clau: “El procés ha anat bé, i ha estat possible deslliurant la meitat de l’edifici. Teníem l’espai just per acollir les aules, però hem fet servir molt els espais de fora l’escola. Ens hem organitzat bé, tot i que a vegades ha estat complicat com en el cas d’educació física per l’espai hàbil del pati. Els operaris han estat molt respectuosos, les famílies i l’equip educatiu molt predisposats i l’alumnat ens ha donat una bona lliçó: s’han adaptat perfectament als canvis”, afegeix la directora del centre.
Per la seva banda, la presidenta de l’AFA Olga Ruiz valora que “el procés ha estat complex perquè no hem disposat de tot l’edifici, però s’ha dut a terme bé perquè l’escola ha fet una bona organització. Tot i que al principi els canvis costen, els infants s’han acostumat i s’han adaptat bé. I el resultat és preciós. L’escola ha guanyat molta llum, els espais són més oberts i podem utilitzar-los per qualsevol cosa. Ha quedat molt bé!”.
En tot el seu conjunt, la planificació de totes aquestes actuacions són clau per a la millora de cada equipament. Però, sobretot, per a una qualitat educativa equivalent a tots els centres de la xarxa educativa pública. És a dir, per garantir que tots els centres de la ciutat, que parteixen de realitats estructurals en els equipaments i contextos socials molt diversos, puguin gaudir d’unes condicions equivalents en termes d’uns espais més acollidors i favorables per a l’aprenentatge, així com d’uns edificis més eficients i sostenibles. En definitiva, aquest és el propòsit de totes aquestes actuacions.
Perquè són especialment significatives les 10 grans obres d’aquest estiu?
Si aquest curs comença amb una singularitat és que les 10 grans actuacions o noves construccions que s’han posat en marxa aquest estiu, un cop concloses –per exemple, les obres del nou Institut Vallcarca tot just s’inicien–, donaran per completades les bases del mapa educatiu de la ciutat. Què vol dir això?
El mapa educatiu és resultat de planificar i preveure quines seran les necessitats d’escolarització dels diversos ensenyaments en cada zona educativa de la ciutat i aquest mapa es basa en garantir l’accés a una escola de proximitat amb continuïtat educativa entre la primària i secundària, així com garantir una qualitat equivalent en totes les propostes educatives.
Pel que fa els ensenyaments obligatoris, aquesta planificació, doncs, ha dibuixat el mapa de centres amb l’oferta educativa d’infantil i primària i de secundària. I sota aquests criteris, des del curs 2016-2017, s’han creat 9 noves escoles i s’han incrementat les línies estructurals d’unes altres 7; s’han creat 7 nous instituts, i s’han incrementat les línies estructurals de 4 més; s’han creat 14 nous instituts escola i, des del curs 2020-2021, s’han incorporat 8 centres concertats a la xarxa públics. Les 10 grans obres d’aquest estiu, doncs, formen part d’aquest conjunt de canvis i transformacions.
És en aquest sentit que, tot i ser un mapa obert i flexible perquè Barcelona té una realitat demogràfica fluctuant i no sempre previsible, les grans línies de transformació del mapa de centres de la ciutat fins al moment actual té ja definides les seves bases. I caldrà, això sí, estar atents a quines són les tendències que es perfilen en el nou horitzó 2025-2030 per seguir procurant una planificació de l’escolarització sota principis sistèmics de proximitat, equivalència i qualitat educativa.