Aquest curs 2021-2022, quatre centres de titularitat concertada passen a ser públics, la qual cosa fa créixer l’oferta pública de la ciutat. Amb aquests centres (Institut Escola Sicília, Institut Escola Londres, Escola Aldana i Institut Escola Elisabets) ja són cinc les incorporacions a la xarxa pública de Barcelona acollint-se al decret d’integració de centres a la xarxa de titularitat de la Generalitat. Aquesta opció permet fer créixer l’oferta pública i de proximitat de manera equilibrada, sobretot en els territoris amb menys oferta pública.
D’altra banda, aquest setembre també han obert les portes dos centres públics més: l’Institut Angeleta Ferrer, amb una ubicació provisional modular, en previsió d’ocupar l’equipament definitiu del carrer la Marina (193) el primer trimestre del 2022; i l’Institut dels Aliments, que ofereix formació professional ubicat a Mercabarna.
Pel que fa a obres, els mesos d’estiu s’han aprofitat per realitzar intervencions de millora i adequació en 154 centres de la ciutat, amb un pressupost de 32 milions d’euros (inclou la construcció del nou edifici de l’Institut Angeleta Ferrer). La coordinació entre professionals i els equips dels centres ha permès a 97 centres començar el curs amb les obres acabades, mentre que en 36 centres les grans actuacions seguiran com ja estava previst.
6 nous centres a la xarxa pública
- IE Sicília
- IE Londres
- Escola Aldana
- IE Elisabets
- INS Angeleta Ferrer (ubicació provisional)
- INS Aliments
Patis més naturalitzats, coeducatius i comunitaris
Entre les obres d’aquest estiu, destaquen les millores en 12 centres públics d’infantil i primària que han començat el curs amb els seus patis transformats. L’actuació s’inscriu en el marc del Pla de patis, un programa impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu de fer una ciutat més jugable, saludable i resilient a l’emer-gència climàtica. Amb aquesta perspectiva, les millores dels espais de joc preveuen des d’enjardinar-los amb superfícies toves o transformar-los en refugis climàtics, fins a introduir elements que promoguin dinàmiques i relacions de joc més igualitàries. Finalment, també s’o-bren nous usos comunitaris com a equipament de barri.
Cada projecte ha inclòs un procés de cocreació amb les seves comunitats, per adaptar les solucions a cada escola. Maite Roca, directora de l’Escola Tàber (Sarrià – Sant Gervasi), un dels centres d’aquesta primera ronda, ens explica que el curs passat ja “vam començar a treballar-ho amb un grup motor format per famílies, personal docent i no docent, i l’alumnat. A través de les assemblees d’aula, vam fer un treball en dues fases, preguntant-nos amb els infants quins patis tenim i quins patis volem. El resultat és que ens demanen més oportunitats de joc com racons, ombres, espais descentralitzats… Hem passat de dues a una pista, perquè els jocs de pilota poden generar exclusió.” Per a Roca, la millora és molt més que un espai més bonic gràcies a l’arbrat, el mobiliari de fusta o la composició de jardineres que separen la zona d’infantil, “una solució més amable que el mur anterior. Tot el que tenim ara possibilita, en realitat, seguir treballant amb els infants un creixement i joc més inclusius”. + info
Un equipament de la comunitat a punt per obrir-se al barri!
Aquest inici de curs ha estat intens per a l’equip de l’Escola La Maquinista. L’esperat trasllat al nou equipament es va fer al juliol amb molta il·lusió i participació de tota la comunitat educativa, també l’alumnat. Raúl Martínez, director del centre, valora molt positivament la decisió de l’equip del centre de no fer el trasllat a mig curs. L’endarreriment de les obres per culpa del confinament no va fer possible fer-ho abans. “Haver esperat ha estat un encert perquè hem pogut fer-ho de forma molt més planificada i participativa. Amb els infants vam visitar a finals de curs els nous espais per treballar la transició i buscar una significació a les noves aules i espais. Vam fer una cadena humana d’alumnes per portar cinc maons simbòlics per cada promoció que no gaudirà del nou edifici”.
Amb aquest esperit, l’equip ha viscut tot el procés com una oportunitat per reforçar la perspectiva pedagògica i comunitària. La definició del nou edifici s’ha viscut amb aquesta mirada: “som una comunitat d’aprenentatge, amb un equip mixt de docents i famílies, i tothom ha aportat en la definició del nou projecte”.
Des que el 2008 va néixer el centre, aquest ha ocupat dos emplaçaments provisionals. Martínez ens comparteix les bones sensacions de l’últim edifici modular. “Hi vam estar molt a gust. Estava molt ben equipat i obert amb un gran espai de vestíbul que ens ha permès desenvolupar el projecte amb un diàleg permanent entre el dins i el fora l’aula”. Amb el nou edifici, la comunitat ja està fami-liaritzant-s’hi “amb ganes de construir relacions i obrir-nos perquè aquest sigui també un equipament del barri”.
